Jump to navigation
El 10 de juny de 1944, només quatre dies després del desembarcament aliat a les platges de Normandia, a Oradour-sur-Glane, poble proper a la ciutat de Limoges, a la zona central de França, una divisió de les Wafen-SS alemanyes en retirada va assassinar pràcticament tots els seus habitants. Entre ells, una vintena d'espanyols refugiats allà després de la guerra civil. 190 homes, 245 dones i 207 criatures van morir afusellats o cremats vius a l'església. El lloc va ser completament destruït per les tropes alemanyes després de la massacre. L'estat francès va decidir deixar-ho intacte i convertir-lo en un memorial en record de la barbàrie. És Monument Nacional des de l'any 1946.
Dos anys abans, el 1944, les Forces Franceses de l'Interior van encarregar a l'escultor Apel·les Fenosa un monument a la memòria dels màrtirs que no va ser erigit al lloc determinat llavors fins al 25 de juny de 1999, 55 anys després. Ara la Fundació Apel·les Fenosa recupera la història del monument censurat a través d'aquesta exposició. Fenosa va representar aquesta massacre a través d'una dona embarassada cremant-se. Mentre es preparava la mostra ha transcendit, gràcies a les investigacions de l'historiador David Ferrer Revull, que l'única dona embarassada assassinada a Oradour era una jove catalana, de Vilalba dels Arcs. Es deia Carme Juanós Sampé.El monument | FOTO: CedidaHem parlat amb el director de la Fundació Apel·les Fenosa, Josep Miquel Garcia, per saber més sobre l’exposició i tot el que l’envolta.
- Com s'havia plantejat l'exposició: quina estructura tenia i quin és el missatge que volia transmetre?El 28 de març, dia de la inauguració suspesa, havia de ser molt especial, doncs estava prevista la presència de molts familiars de les víctimes espanyoles de la Massacre d’Oradour, i autoritats de les localitats originàries d’aquestes famílies. La mostra acomplia el propòsit de recuperar un fet molt especial en la vida de Fenosa. El que va passar a Oradour-sur-Glane el 10 de juny de 1944 és un fet històricament ignominiós, i que s’encomanés una escultura a la memòria dels fets a un artista català, exiliat, és tot un honor que la mostra volia recordar. Fenosa va fer aquesta escultura a París, i la va presentar en públic al Saló dels Surindependents, amb molt d’èxit. Va ser tot un esforç. El muntatge de l’exposició recupera dues escultures que fan més entenedora l’obra: ‘Lleida’, feta amb motiu del bombardeig de la ciutat de Lleida durant la guerra civil, on van morir molts nens del Liceu Escolar, i ‘La guerre se posternant davant la paix’, feta aquell 1944, per recordar la capitulació dels alemanys.Una part de l'exposició que es podrà veure a partir del 10 de juny | FOTO: Cedida- El monument no es va instal·lar fins 55 anys després de ser encarregat. Què va passar?Una reivindicació d'aquesta exposició és la de documentar com el Monument va ser censurat. Acompanya la mostra un llibre escrit expressament pel professor de la Sorbonne, Bertrand Tillier, on s'explica com el Bisbe de Limoges va posar inconvenients a què el Monument s'instal·lés a Oradour. Així va ser. Una vegada fos en bronze, i pagada l'obra, no sabien què fer amb ella. Finalment Jean Cassou, conservador del Musée d' Art Modern de la Ville de Paris, i bon amic de Fenosa, el va convèncer perquè la regalés al Museu. Així va ser. En aquest procés es va demanar que es canviés de nom i en lloc de 'Monument als Martyrs d'Oradour-sur-Glane' va passar a dir-se 'Als Martyrs'. Quan Cassou es va jubilar, l'escultura va passar als magatzems del Museu. La vídua de Fenosa, Nicole, va lluitar perquè fos instal·lada a Oradour. Se'n va sortir primer, i va ser instal·lada en un Carrefour a Limoges, però finalment va ser ubicada a Oradour, tal com Fenosa volia. Ha estat una escultura 55 anys censurada.
- Quines característiques té el monument?Al Bisbe de Limoges li preocupava que fos una dona nua i embarassada, però aquesta va ser la realitat. Paul Éluard, amic de Fenosa, li va escriure unes paraules per ser posades sota l’escultura. "Ací els homes varen cometre la pitjor injúria que es pot fer a la humanitat, no estalviaren la vida dels infants". El pitjor d’aquella massacre va ser manllevar la vida als nens, i Fenosa volia representar aquesta terrible mort de les criatures a través d’una mare embarassada, cremant-se.Carme Juanós Sampé | FOTO: Cedida- La preparació de l'exposició està servint per recuperar la història de les víctimes de la massacre, entre les quals refugiats espanyols. Quina informació han pogut recollir en aquest sentit? Efectivament. Hem contactat amb l'historiador David Ferrer Revull que segueix la vida dels espanyols morts a Oradour, que en són 19. Una de les víctimes és, precisament, una catalana, de la Terra Alta, que va morir embarassada: Carme Juanós. Aquesta descoberta és extraordinària, ja que l'escultura de Fenosa pren ara un rostre, d'una catalana. La resta de les víctimes és ara coneguda. En aquests dies de confinament hem anat contactant amb historiadors, centres de memòria, i hem escampat la notícia i la vida d'aquestes persones a tot arreu on hem pogut, a Alcañiz, a Saragossa, a Sabadell, a Vilalba dels Arcs o al Esparragal (Múrcia). La notícia ha tingut un gran ressò i això ens satisfà, perquè l'escultura continua essent viva i ens parla d'una ferida que encara està oberta. De fet, obrirem el Museu i l'exposició el pròxim 10 de juny, que és el dia infame de la massacre d'Oradour.
Web Fundació Apel·les Fenosa
