Jump to navigation
Amb el Jaume ens trobem sovint per Vilafranca. Sempre va ràpid i, tot i així, sempre para a saludar. He tingut el plaer de treballar amb ell en un curtmetratge i sé del cert que és un actoràs: versàtil, treballador i tenaç. Hem quedat per parlar de ‘Les aventures d’un indiano’, el monòleg que podrem veure aquest divendres 18 de març al Teatre Cal Bolet de Vilafranca. Me’n parla amb passió i amb una voluntat clara de compartir tot el que ha descobert sobre Josep Forment i Pi -el seu home, el seu personatge, la seva criatura- i, en realitat, de tots aquells que marxen per buscar una vida millor.El projecte“Va ser un encàrrec que va sortir de l’Hostalet dels Indians, una casa indiana catalogada com a bé històric d’interès arquitectònic de Begur. Allà, l’any passat es feia un cicle de teatre, poesia i música i jo vaig ser qui el va cloure. L’encàrrec va venir dels propietaris actuals de la casa i la curiositat és que aquella casa va ser construïda per un indiano que es deia Josep Forment i Pi. A partir de les dades històriques que vam poder recollir als arxius de Begur i de Girona, de quan va marxar, el temps que va estar a Cuba, etc., en vaig fer un relat. Volia recollir l’esperit del personatge real. Clar, no sabem realment com era ni com parlava però jo he intentat fer-lo molt humà i contradictori. Els propietaris de l’Hostalet dels Indians no són hereus de Forment i Pi. La seva família es va diluir. Però els propietaris actuals volen conservar i recuperar la història i el món indià. Per això van voler acabar el cicle amb la història d’aquest indiano. Una història que, en realitat, podria ser la de molts altres. I en aquest cas, va ser un indiano (o un americano com també s’anomenaven), que sí que va fer uns estalvis o una petita fortuna: el just per construir la casa. Nosaltres solem conèixer els indianos que van fer grans fortunes però la majoria, o no van fer cap fortuna o es van arruïnar o mai se’n va saber res més. Això en el monòleg també ho escenifico. Així com diem que la història l’escriuen els vencedors, també l’escriuen els qui han tingut èxit. I els altres? I els anònims? Potser han viscut molt humilment i han estat feliços. Aquí ja no hi entro. Però, que en parlem, d’aquests?”. Mira, a Lloret, un dels llocs de la costa catalana des d’on van marxar cap a Cuba més indianos, hi ha una placa que honora els milers de emigrants que van marxar, no van tornar mai i van quedar en l’anonimat. Tothom parla de les cases maques que ens han deixat els indianos afortunats en herència a ciutats com Sitges o Vilanova. Tot això està molt bé, però també cal desmitificar una mica el tema.”El procés de documentació “Per fer aquest monòleg, per força he hagut de fer una investigació històrica: el context històric del segle XIX, el del Reino de España i, després, més concretament, el de Begur. I una vegada he començat a moure el monòleg em va venir la temptació d’adaptar-lo als llocs on el portés: un indiano de Vilafranca, un indiano de Torredembarra... Però finalment ho he volgut mantenir perquè Begur és paradigmàtic. En quaranta anys, de dues mil persones que pràcticament no s’havien mogut de la població en tres segles, en van marxar 500. La majoria eren homes joves d’entre 16 i 20 anys; i la majoria, pobres, amb una mà al davant i una altra al darrere. No havien sortit del seu poble. Com a molt havien anat en barca a Roses o a Sant Feliu de Guíxols. Begur era un poble illa, com Cadaqués. I de cop s’embarcaven en vaixells de vela, tres mesos a alta mar, a una colònia llunyana a la qual anomenaven “S’illa dels somnis”. Imagina’t la idealització que en feien, els begurencs. Per a ells, Cuba era el paradís. Després, un cop arribaven, ja veien una altra realitat. Begur és, proporcionalment -si parlem de l’efecte migratori cap a Cuba quan era colònia espanyola- un exemple molt significatiu.”Els paral·lelismes amb l’actualitat“Tota la vida s’ha emigrat. Els catalans, també. El que ha quedat en l’imaginari ha estat aquesta visió romàntica del segle XIX. Però només que t’hi endinsis una mica veus que, de romàntic, més aviat poc. Els catalans de llavors fugien de la misèria, a diferència dels sirians ara, que marxen de la guerra i l’horror, de la mort, en definitiva. Molts dels que marxaven eren pagesos. També hi havia pescadors, és clar, però la majoria eren pagesos de vinya. Abans de la fil·loxera allò era una estesa de vinya en balcons davant del mar. També hi havia emigrants de la resta d’Espanya però sobretot de llocs costaners. Els casals que hi sol haver a Amèrica són d’asturians, gallecs i catalans, sempre de la costa.”El que arribava de Cuba“Notícies, n’arribaven poques. I gent que sabés escriure i llegir, tampoc n’hi havia gaire. Però, ésclar, ells també es nodrien de les notícies que els interessaven. Si arribava la notícia de que “els germans Pi han obert una gran botiga a L’Havana que es diu La Industrial!!!”... Ells s’alimentaven de la il·lusió i dels casos d’èxit dels seus veïns. Quan arribaven allà.. En fi, cada persona és un món però es trobaven una altra realitat objectiva. Alguns ho sabien, però la majoria ho desconeixia. De 850.000 habitants que hi havia l’any 1845, quan va arribar a Cuba Josep Forment i Pi, uns 400.000 eren esclaus negres i uns 10.000 eren esclaus alliberats. No és que tots els indianos treballessin directament amb esclaus perquè solien dedicar-se al comerç al detall, però sí que se’n beneficiaven, de l’esclavatge.Josep Forment i Pi“A Forment i Pi li faig viure contradiccions. A ell i a la seva dona, que va emprendre el viatge amb ell des de Begur. Totes aquestes coses les explico al monòleg en gran part en la pell de Josep Forment i Pi, revivint des de la seva infantesa a l’adolescència i més endavant, els motius que el porten a marxar. Per cert, que a Cuba se sabia quan es marxava però no quan s’arribava. Ni si s’arribava. Dels naufragis no se’n parlava gaire. Les dades se les quedava la capitania general perquè això dissuadia el comerç de mercaderies amb les Índies. Ell passa a Cuba 19 anys de la seva vida. I sembla que ell s’hi quedaria. En canvi, altres volien tornar. Jo intento posar-me en la pell d’una persona d’orígens humils però amb ganes de, no només sobreviure, sinó experimentar coses noves a la vida. Amb un punt d’innocència que estic segur que tenia. I un cop allà com troba una realitat diferent a la que esperava i com es resigna a treballar i a buscar-se la vida.”Els “altres” personatges“Però també em desdoblo en altres personatges, tot i que Forment i Pi és un 80% del monòleg. Sobretot hi ha un personatge que és un mulato de pare català i mare negra, esclava, l’Eusebio Solé, que li fa de contrapunt. Es coneixen i ell treballa per ell. És basat en dades històriques però el personatge no és real, forma part de la dramatúrgia teatral. És un personatge polièdric, fa de tot.”Un monòleg“És un repte, eh? Fer coses sol davant del públic... Fer teatre, t’ha d’agradar molt. Fer un monòleg no era pas el meu objectiu. Ja he fet aquest tipus de coses. Però en la majoria de casos, quan he fet coses sol és perquè m’ho han proposat. I jo m’hi he abocat. Però que hagi sortit de mi, allò de “vaig a fer un monòleg!”, no. Perquè, a veure, hi ha aquest punt tan necessari en aquest ofici de ser agosarat. Però és que et vénen totes les pors del món, quan estàs sol. Encara que el tinguessis molt en marxa, totalment rodat, ostres... sempre hi ha el punt de “com anirà això, avui?” I en el monòleg ets tu sol. No pots mirar de reüll i demanar que et salvin. Però no passa res: estàs allà al davant i com que tu estàs enamorat d’aquella història que vols explicar i te la creus, et dius... “Doncs vaig a servir-la!”.”Jaume Montané va néixer l’any 1968 a Vilafranca del Penedès i ha participat en pel·lícules com ‘Vicky Cristina Barcelona’ (2008), ‘El perfum, història d’un assassí’ (2006) i ‘Romasanta, la caza de la bestia’ (2004). Ha aparegut també en diverses sèries de televisió com ‘El Cor de la Ciutat’, ‘Porca Misèria’, ‘13 anys i un dia’, ‘16 dobles’, ‘Hospital Central’ i TV movies com ‘Falsa culpable’ i ‘Projecte Cassandra’.
'L'aventura d'un indiano' es pot veure aquest divendres 18 de març, a les 21h, al Teatre Municipal Cal Bolet.
