Mitjó Riudebitlles: 15 anys de titelles, tendresa i transgressió

La 15a Mostra de Teatre de Titelles se celebrarà els dies 22, 23 i 24 de maig

Goretti Martínez

13/05/2026

Espectacles

El Mitjó arriba a la seva quinzena edició reafirmant-se com un festival de titelles "arrelat al territori, comunitari i pensat per a tots els públics" segons afirma l'organització. El festival manté l’essència que l’ha caracteritzat des del 2012: ser un espai acollidor, popular i transgressor on la poesia, la tendresa, la creativitat i la màgia hi tenen un paper fonamental. La Mostra de Teatre de Titelles de Riudebitlles se celebrarà els dies 22, 23 i 24 de maig i ho farà en una edició marcada per la participació dels més joves: nois i noies que han crescut amb el Mitjó i que ara contribueixen a la seva organització en diversos aspectes, des de l’elaboració del cartell fins a la programació o la preparació d’actes concrets del programa.   La programació compta amb una dotzena de propostes, la majoria, gratuïtes, que reuniran a Sant Pere de Riudebitlles artistes de renom i artistes emergents. L’invisible titelles, Festuc Teatre, Jimena Cavalletti, Pablo Macho, Txema Muñoz, Javier Aranda, Lucas García (Zero) i Joan Queralt són algunes de les companyies i artistes que portaran les seves propostes al Mitjó 2026. En parlem amb Laia Monteagudo, una de les “mitjones” que ha estat estirant el carro des del principi.

El Mitjó acaba sent una mica això: amor i ganes de fer les coses perquè t’emocionen

- El Mitjó compleix quinze anys. Com va començar tot plegat?
El Mitjó va néixer perquè ens vam trobar que hi havia dues companyies de titelles a Sant Pere de Riudebitlles i vam decidir unir-nos per fer un petit festival. Vam començar molt punkies perquè no teníem pressupost. Anàvem a les botigues i, si ens donaven 5 euros, bé; i si ens en donaven 50, fèiem una festa. Vam enviar un correu a Unima -l’Associació de Titellaires- i un parell de companyies van decidir venir per amor a l’art. De fet, crec que el Mitjó acaba sent una mica això: amor i ganes de fer les coses perquè t’emocionen. Nosaltres els vam explicar la idea: "Som uns flipats; no tenim diners però, si veniu, us convidarem a menjar, a dormir i us farem una bona abraçada". Vam arrencar així i va anar molt bé. La gent ens va començar a dir: "Escolteu, i per què no demaneu subvencions?". Aleshores, tot aquest esperit punky va entrar una mica en el sistema perquè vam demanar diners a les administracions. Han anat entrant més diners i això ens ha permès créixer, però tampoc us penseu que estem forrats, ni de bon tros.

- L’esdeveniment ha anat evolucionant, però sempre heu mantingut un programa amb pràcticament tots els espectacles gratuïts.
Sempre ho intentem perquè creiem que la cultura ha de ser accessible per a tothom. També els organitzadors i organitzadores -les "mitjones"- ho fem tot de franc, de forma totalment voluntària. No cobrem res. Però entenem que les companyies han de cobrar bé perquè hem de dignificar la seva feina. Per tant, o obtenim subvencions o el Mitjó no es pot tirar endavant.

- Ara ja fa quinze anys de la primera edició. Com ha estat l’evolució?
Sí, aquest 2026 fem quinze anys. El Mitjó s’ha anat reinventant. Hem trobat diferents fórmules segons el moment i el pressupost disponible. Hi havia hagut anys que s’havia fet més a l’estiu, però ens moríem de calor i també d'agenda, perquè les organitzadores ens quedàvem sense vacances. Finalment, ho vam moure al maig i des de llavors estem millor. El públic no passa calor, els artistes treballen més còmodament i nosaltres tenim estiu. Des de la covid, però, hi ha una mica d’esgotament. Portem quinze anys i estem intentant donar-li un reimpuls al Mitjó. Aquest any és el "Mitjó dels joves" i el lema és El Mitjó més jove. Tenim gent jove a l’organització, gent jove que ens ha fet el cartell (la Noa Vigueras, un cartell preciós), i gent jove que ve a fer espectacles. Tenim el Lucas García ‘Zero’, un noi de Toledo que acaba de fer divuit anys i ens ve a fer poetry slam dissabte a la tarda. També hi ha jovent que s’ha posat a organitzar la festa de la nit i un sopar popular. La idea és que el jovent del poble -i quan dic jovent, vull dir jovent de veritat, de 16 a 20 i pocs- es faci seu el Mitjó.

- El Mitjó també s’ha caracteritzat sempre per la implicació de la gent del poble.
Pel que fa a la implicació de la gent, l’any passat la Fundació Carulla ens va donar la beca Mutare per crear una xarxa entre les associacions i la gent motivada en l’àmbit cultural del poble. Vam fer unes sessions que van ser una preciositat. La gent es va entregar molt. És cert que el poble s’implica, però també ho és que els organitzadors som molt pocs. La feina de tot l’any la portem poqueta gent. Els que vam començar portem molts anys i estem una mica cansats, però el projecte és tan bonic i emocionant que anem aguantant. Durant el Mitjó hi ha una entrega total. Gent que s’hi bolca, que recull cadires o dona un cop de mà inesperat. Però la resta de l'any, l’organització queda en mans de molt poques persones. Crec que és fruit dels temps que corren: tots anem de bòlit i ens costa trobar moments per quedar. Continuem pensant com ho podem fer perquè aquest projecte tan sentit tingui continuïtat. Els nens que han crescut amb el festival se’l senten seu i això és clau. Al final, la cultura sempre la mouen "quatre motivats" que inspiren els altres, però el somni que ho féssim tot tots junts, de moment, no ha estat possible. Encara no hem trobat la fórmula. Però la continuem buscant. Fem una crida per trobar-la.

B.O.B.A.S. | Foto: Cedida
- Què ha de tenir un espectacle per formar part del Mitjó?
Com que ho fem tot per amor a l’art, programem coses que ens agraden. Són propostes poètiques, tendres, trencadores i una mica gamberres. La marca Mitjó és la tendresa i la poesia, però també la mirada transgressora.

- I què porteu aquest any?
Personalment, estic molt contenta amb la programació del 2026, ha quedat molt rodona. Vindrà el Joan Reverté, de L’Invisible Titelles, una companyia de Mont-roig del Camp. El Joan va ser un dels que el primer any va venir gratuïtament. Aquest cop portarà el seu espectacle ‘El follet, el gat i el pastisser’. Està tan content amb el festival que ens va fer el nostre peugròs, en Soccus, i aquest any ens l'ha restaurat de forma totalment altruista; se'm posa la pell de gallina… També tenim col·laboracions molt interessants amb la biblioteca. El Pablo Macho ens farà una proposta de narració que es diu ‘A fuego’. Tornaran Festuc Teatre, que són un clàssic i sempre triomfen, amb l’espectacle ‘El viatge de la Nuru’. Tindrem en Txema Muñoz amb ‘Gota,, una proposta que han programat els joves. Vam enviar joves de 15 i 16 anys a la Mostra d'Igualada, van veure l'espectacle, els va encantar i van parlar directament amb l'artista per portar-lo aquí. Ara mateix està nominat als Max i va guanyar al Festival FETÉN de Gijón; és un luxe tenir-lo al Mitjó. Al vespre tindrem el Javier Aranda amb ‘Saeta’, una meravella per a adults i joves que em va fer sortir plorant de l'emoció quan el vaig veure. Diumenge tancarem amb Jimena Cavalletti i l'espectacle ‘B.O.B.A.S. Banda Orquestral Benèfica d’Actes Sepulcrals’, un clown per partir-se de riure, ideal per acabar el cap de setmana amb calma, vermut i música.

- Fa poc vas estar a la Fira de Titelles de Lleida. Com va anar l’experiència?
Aquest any hem tingut l’honor de ser convidats com a jurat. Hi vaig anar jo en representació del Mitjó. Hi havia gent de festivals grans, de Chicago, del Canadà, d’Estònia... El Mitjó és molt petitó i al principi em sentia una mica fora de lloc, però va ser superinspirador. Allà també veus que equips petits porten tot el pes, però que durant els dies de fira bona part de la ciutat s'hi implica. La família que es crea entre titellaires, públic i programadors és al·lucinant.

- Com trobeu l’equilibri per, diguem, no morir d’èxit? A vegades iniciatives petites creixen i perden l’ànima, per dir-ho d’alguna manera.
Crec que l’equilibri es va trobant per una qüestió de necessitat i de donar temps a la mostra. Nosaltres vam començar amb 600 euros recollits de les botigues i de la gent que ens va donar suport. Després vam anar ampliant el pressupost amb subvencions. Aquest any, la Diputació de Barcelona, que sempre s’havia portat molt bé amb nosaltres, ens ha reduït una mica la subvenció, cosa que ens ha posat molt tristes. Per això, aquest any hi ha alguns espectacles que són de pagament, tot i que sempre intentem que sigui gratuït en la mesura del possible. Sobre trobar l’equilibri, també era una qüestió nostra, perquè hi va haver un moment que no podíem anar a més: ens desbordàvem i no estàvem bé. Aleshores, és un tema de supervivència personal. Hi va haver un any que només vam fer un dia, per exemple. El no-creixement és perquè no som capaces, ni físicament, ni mentalment, ni temporalment. I ja està bé que sigui així, perquè al final és un lloc on vas a desconnectar, a estar a gust i sense pressions. També ens agrada no programar mai coses simultànies perquè la gent no hagi de triar ni estressar-se. És cert que, a vegades, sobretot dissabte a la tarda i diumenge al matí, tenim molt de públic, i és possible que en algunes sessions els que estiguin al darrere de tot no ho vegin del tot bé. Però sempre poden anar a fer una cerveseta, a xerrar i a fer un tomb pel poble, una mica de food truck i ja està. També estaran bé.