Begoña González: “El món que ve demana persones de ment i cor oberts”

L’escola viva El Roure és un dels projectes educatius diversos que conviu al petit municipi de Mediona (Alt Penedès)

Goretti Martínez

22/01/2019

Família

Mediona és un municipi de 2.300 habitants on conviuen dos centres educatius de la ZER Serra d’Ancosa, els CEIPS Renaixença i La Fassina i dos projectes alternatius, El Roure i Epiqueia. Malgrat les seves dimensions, Mediona, el seu entorn rural i aquesta diversitat de projectes atrauen famílies que volen que els seus fills i filles aprenguin d’una forma vivencial i amb un ritme natural, en un ambient tranquil i amb la natura com a principal font de coneixement. En aquest article ens fixem en el cas d’El Roure que, des del 2001, ha desenvolupat el seu concepte d’escola viva en una finca rústica del municipi.

"Creiem que la capacitat innata d’aprendre de l’ésser humà és inesgotable i és necessari mantenir-la desperta i activa per arribar a ser adults realitzats i feliços"

Després de fundar La Casita al barri barceloní de Gràcia l’any 1996, Begoña González i Cristóbal Gutiérrez van fer un pas endavant en la seva concepció de “l’escola viva” i van establir a una finca rústica de Mediona l’origen de l’escola El Roure. Des del 2001, aquest projecte ha crescut, ha canviat i s’ha consolidat amb una pràctica pedagògica que se sustenta en l’experiència quotidiana dels nens i nenes i les seves famílies. Amb referents com el Seitai o la Sistèmica, a El Roure es parteix de la base que l’aprenentatge no és un procés lineal, progressiu, rítmic i endreçat, sinó una dinàmica vital ineludible. I, com a tal, no ha d’estar lligat contínuament a la consciència, sinó més aviat al benestar vital.
La Begoña González ens ha respost algunes preguntes sobre totes aquestes qüestions.

- Com definiries els fonaments de l'escola?
El Roure es defineix com una Comunitat d’aprenentatge formada per professionals i famílies, units amb el propòsit de desenvolupar una experiència d’acompanyament respectuós a la criança dels 3 al 16 anys. L’escola té dues branques fonamentals: l’acompanyament al desenvolupament del potencial intern de cada criatura i l’acompanyament a les mares i pares en la seva funció. A El Roure va néixer el concepte “escola viva”, un concepte en el que l’eix és cuidar la vitalitat natural de les criatures, la seva curiositat, les seves ganes innates d’aprendre-ho tot, els seus interessos i necessitats, el seu ritme i forma d’aprendre. Creiem que la capacitat innata d’aprendre de l’ésser humà és inesgotable i és necessari mantenir-la desperta i activa per arribar a ser adults realitzats i feliços. Això s’aconsegueix respectant els interessos i necessitats en un entorn molt cuidat a nivell emocional i pedagògic, ric en espais, materials educatius i relacions i en plena natura.

L'entorn i l'experimentació són fonamentals en l'aprenentatge | FOTO: El Roure

- Com és el vostre dia a dia?
L’organització quotidiana és molt simple i a l’hora diversa i única cada dia. El temps es distribueix entre dos tipus d’activitat: d’una banda l’activitat espontània que cada criatura tria lliurement en els espais interiors i exteriors i amb els materials i relacions disponibles. D’altra banda, l’activitat estructurada, la que l’equip pedagògic prepara (sovint amb col·laboracions de mares i pares) segons els interessos del grup i el Currículum i Competències del Departament d’Ensenyament. Aquest tipus d’activitat és voluntària, té diferents formats i una metodologia vivencial i interdisciplinar. Cada dia hi ha moments dedicats als interessos individuals i d’altres dedicats a la consciència de ser un grup: esmorzar col·lectiu, recollida dels materials i espais, reunions al final del matí. La presència de les mares i els pares és benvinguda sempre a l’escola. L’escola també s’obre i prioritza les situacions del moment que estan plenes d’aprenentatges i interessen especialment a les criatures: una tempesta, un conflicte, una visita inesperada, la trobada d’un animal mort, etc.

L'activitat espontània conviu amb l'estructurada | FOTO: El Roure

- Com creieu que influeix aquesta manera d'enfocar l'escola sobre els nens i nenes, nois i noies, que passen per El Roure i les seves famílies?
En els 18 anys que té l’escola el retorn que tenim de la immensa majoria de les famílies que han passat per la nostra experiència pedagògica és que estan molt satisfetes i reconeixen el valor del que els seus fills i filles i ells mateixos com mares i pares han après i madurat.
La nostra experiència es dedica a nodrir les bases del desenvolupament del coneixement d’un mateix i dels altres, del propis interessos en els aprenentatges i la manera pròpia d’aconseguir satisfer-los, la consciència de les pròpies capacitats i dificultats, així com el desenvolupament d’una maduresa emocional, creativitat, iniciativa pròpia, capacitat de treball en equip, resiliència, empatia i solidaritat, consciència mediambiental, etc. Aquests són valors bàsics sintonitzats amb el món que ve, un món que demana persones de ment i cor oberts, conscients i madures.

L'experiència d'una família

Una de les famílies que formen part de la comunitat d'El Roure és la que integren l'Agnès, el Martí i els seus fills. Van decidir anar a viure a Mediona quan la seva filla gran tenia 5 anys i estan molt contents de l'experiència. Ens ha respost algunes preguntes sobre aquesta decisió "global, familiar i de vida".

- Per què vau decidir portar els vostres fills a l'escola El Roure?
Quan la nostra filla tenia 5 anys, va demanar d'anar a una escola "normal" pel fet de la socialització, vam interpretar nosaltres. Havíem optat d'ençà que va néixer per estar envoltats de famílies i educar-la a casa. Per això vam estar en diversos grups de criança i ens movíem molt per trobar-nos amb famílies que havíem conegut a Migjorn, la casa de naixements de Sant Vicenç de Castellet. Fins al moment ens va semblar el més adequat per ella però davant la seva demanda vam valorar que el pas a una escola viva, una escola lliure de la qual en teníem molt bona referència, podria sumar. Vam contactar amb El Roure i ho vam tenir claríssim des del primer moment. Era un canvi molt gran, per ella i per nosaltres, ja que també teníem clar que volíem viure a prop de l'escola. Així que al cap d'un mes d'haver començat a El Roure, ens vam traslladar de Vilafranca a Sant Joan de Mediona. Primer hi vam establir l'habitatge i després l'empresa que tenim.

- Heu canviat la manera de viure arran d'aquesta decisió?
Totalment. Va ser una decisió global, familiar i de vida. La vida a El Roure té continuïtat a casa i al poble, de fet és un continu entre l'escola i casa i casa i l'escola... El fet que el seu horari sigui només al matí implica que a la tarda poden seguir amb els jocs o aprenentatges que han iniciat però a casa, al carrer o amb els amics. I també, com que els pares estem presents a El Roure, en funció de la necessitat de cada infant, es fa un projecte per tots.

- Què creieu que rep la vostra família gràcies a aquesta experiència educativa?
Rep el més valuós de la vida, l'escolta en les seves pròpies necessitats i ritmes, el respecte per aquests, la vivència i coneixement de les seves emocions i dels seus iguals, en un espai acompanyat per educadors que estan presents perquè això es pugui desenvolupar. Aprèn a saber el que vol i el que no vol, el que necessita i els seus propis interessos i desitjos, que a mesura que creix canvien i evolucionen també amb ella. Per nosaltres participar en un projecte viu i obert com és El Roure és un regal per ella, i ara pel seu germà també, i per nosaltres. Gràcies a tots els aprenentatges que hem anat adquirint som més conscients de les necessitats de cadascú i de l'important que és escoltar-les i acompanyar-les, en la mesura que és possible. L'autoregulació ha sigut una descoberta molt interessant i aplicable en tots els camps, fins i tot a l'empresa.

El cas de Mediona

El municipi de Mediona (Alt Penedès) fa uns 50 quilòmetres quadrats de terme muntanyós amb una vall a la part central. Té uns 2.300 habitants repartits en diferents nuclis, urbanitzacions i masies. Els qui hi viuen en destaquen la tranquil·litat, la proximitat de la natura i, tot i ser un municipi petit, la seva diversitat. En l’àmbit de l’educació, dins el municipi hi ha dos centres educatius, que formen part de la ZER (Zona Escolar Rural) Serra d’Ancosa, el CEIP Renaixença - a Sant Pere Sacarrera- i el CEIP La Fassina - al nucli principal, Sant Joan de Mediona-, i dues escoles que desenvolupen projectes alternatius, El Roure i Epiqueia.

Mediona, amb Montserrat al fons | FOTO: Àngela Llop

Les quatres escoles conviuen i els seus equips i l’alumnat han treballat plegats en projectes com ‘Mediona, cap a on anem?’, una iniciativa transversal que buscava implicar la gent del municipi a partir de diverses activitats (un documental, un llibre, excursions…) de coneixement de Mediona, la seva realitat i la seva història. “És una activitat molt maca, sumativa, on cada part depèn de l’altra”, explica l’alcalde de Mediona Servand Casas. Afegeix que encara es fan activitats en aquest marc com l’acampada conjunta que celebren cada curs. Casas també apunta que hi ha moltes famílies que escullen Mediona per viure-hi mentre la canalla és petita: “N’hi ha que, quan els fills es fan grans marxen, però algunes d’aquestes famílies s’hi queden”.