Jump to navigation
- D’on va sorgir la idea d’escriure aquest llibre?Fa molts anys que em dedico a la pedagogia des d’un doble vessant: a l’escola i a la universitat, formant mestres. Per tant visc alhora un vessant teòric, de lectures, de contacte amb pedagogs de la tradició, etc. i un vessant pràctic. Aquest llibre sorgeix de l’encontre d’aquestes dues vocacions i també del desig de compartir un itinerari pedagògic que fa anys que estem vivint i duent a la pràctica a l'escola Epiqueia. Els textos que recull el llibre mostren part d'aquesta experiència que ja fa molts anys que estic escrivint. Alguns són textos que van ser escrits, per exemple, quan s’acabava el curs. A final de cada curs acostumo a escriure coses viscudes durant l’any que he recollit a la llibreta de notes, a la llibreta de diari… Endreço, escullo un tema i escric. Són textos que he anat escrivint amb funcions diverses: a vegades per a mi mateixa, per vertebrar la meva pròpia experiència, a vegades per compartir amb l’equip de mestres, per comunicar-nos idees sobre el que construïm, a vegades en relació a les famílies… Animada per companys vaig decidir aplegar aquests textos a partir d’un fil temàtic i publicar-los per compartir: sobretot per compartir amb altres escoles, amb altres mestres, amb futurs mestres. L’eix conductor és, una mica, el treball per projectes, tot i que vist d’una forma singular i àmplia. Per això el llibre es titula ‘Aventures d’aprenentatge’ i no ‘Treball per projectes’.- Per tant, el llibre és fruit de recollir l’experiència del dia a dia i, sobre aquesta, elaborar un discurs teòric. Casar, com deies, el vessant pràctic amb el vessant teòric.Forma part de la manera com jo crec que s’ha de fer pedagogia. La pedagogia sempre ha de ser molt fenomenològica. Ha d’estar vinculada als fenòmens, al que passa, al que vivim, a l’experiència. Des d'aquesta experiència podem construir itineraris, principis, idees que acaben sent rectores, que acaben tornant a la pràctica i a la realitat, però que mai la tanquen. És un diàleg recurrent: experiència pràctica i reflexió.FOTO: Cedida per l'escola Epiqueia- En aquest procés que has seguit per escriure el llibre, t’has sorprès?Sí, sí que em sorprenia. Sobretot perquè la manera que tenim de treballar i que aquí plantegem - les aventures d’aprenentatge - està oberta a l’imprevist: no està tot planificat. Per tant, sempre sorprèn. Les aventures d’aprenentatge que generem sempre arriben més lluny del que prevèiem. I quan tu, al llarg dels anys, amb aquesta feina de formigueta, vas reflexionant sobre la pràctica, te n’adones que, a poc a poc, has anat fent un camí, has creat un itinerari que té un sentit i és valuós. Tot i així, aquest llibre comparteix una experiència però no és un llibre de solucions, ni d’explicar èxits. Que haguem fet un itinerari no vol dir que el que fem nosaltres sigui “meravellós” ni que sigui “la solució”. És un camí que té sentit, que està pensat, que prové d'un compromís, que està fet reflexivament i que intenta donar resposta d’una manera honesta al problema educatiu. Però no és un plantejament d’èxit o de solució: no crec que aquest tipus de plantejament es pugui donar en educació.- El “problema educatiu”.... Ja sé que és molt complex, però quins problemes tenim en la manera com entenem l’educació?En el moment actual, es parla molt d’educació perquè hi ha una problemàtica i un malestar. Hi ha la sensació que moltes coses no funcionen, que no es dona resposta a les necessitats dels infants, que no l’acabem d’encertar en els models educatius, que hi ha coses que són caduques i s’han de canviar… Alhora, hi ha moltes propostes d’innovació educativa il·lusionades, però crec que és un moment ambivalent. D’una banda per les possibilitats que s’obren: es trenquen coses, es posen en qüestió, ens posem davant del mirall i som capaços de veure que hi ha coses que no funcionen, tot i que les continuem fent per inèrcia. Però, d’altra banda, també és un moment d’una certa desorientació. Vivim en un món de possibilitats i d'informació que fa que es multipliquin les propostes i les idees de manera que el moviment, que moltes vegades és bo, pot passar a ser atabalador i superficial. Per tant, és un moment d’obertura i de possibilitats, però també de desorientació. Crec que en aquest llibre, des de la humilitat, hi pot haver un testimoni d’orientació i de lucidesa que no és una solució, sinó una manera d’estar.- Parlem del treball per projectes. Què aconseguim canviant el nostre esquema mental i passant a aprendre d’aquesta manera? Nosaltres parlem del treball per projectes a partir del cicle mitjà de primària: a partir dels vuit anys. Abans no parlem de projectes de treball. Per això agafo aquest paraigua més ampli de les “aventures d’aprenentatge”. Per nosaltres, a educació infantil i cicle inicial de primària, parlar de projectes és forçar una mica la màquina: és una altra cosa, la que es dóna. Què volem dir, amb el concepte “aventures d’aprenentatge”? El que plantejo és quina seria l’estructura i els elements que conformen una aventura literària o vital i les poso en paral·lel amb l'aventura pedagògica. En una aventura sempre hi ha uns protagonistes: una aventura mai és impersonal. Hi ha uns subjectes, unes persones, i això sembla una cosa petita, però entendre-ho a fons ho canvia tot. Per tant, una aventura no es pot copiar en un grup A, B, C… d’una forma exactament igual. Una aventura obre a l’imprevist. En una aventura, òbviament, tot comença d’alguna manera però tot no està “pre-vist”, no està vist abans. Quan nosaltres plantegem objectius a assolir, programacions tancades… estem parlant d’un esquema en què les coses sí que estan previstes. En una aventura sempre hi ha un motor que mou els protagonistes: una fita, una gesta, una inquietud, un dubte profund… Sempre hi ha alguna cosa que guia l’acció dels personatges i això dona sentit a la història i al recorregut. En una aventura les accions estan lligades: no és una sumatòria de moments inconnexos. Per tant, en una aventura hi ha narració. Per mi això és molt important en l’educació. Com deia John Dewey, “hi ha experiència quan hi ha narració”, és a dir, quan una cosa es lliga amb la següent. Les coses esporàdiques o espasmòdiques poden ser interessants però el que realment configura l’experiència és que d'una manera o altra pugui ser narrada. En l’aventura, els protagonistes estan actius, emprenen accions. I quan un viu una aventura no està igual al principi que al final, així que l’aventura transforma, travessa a fons. Al llibre faig un símil entre els elements configuradors de l’aventura i els de l’aprenentatge i em pregunto què vol dir fer pedagogia amb aquestes premisses, tant en positiu com en negatiu. Vol dir no fer determinades coses i vol dir obrir possibilitats de pràctica i reflexió educativa que tinguin en compte determinats elements. I això no és igual amb els nens d’educació infantil, amb els d’inicial, etc. Cada moment té un accent diferent en funció de la idiosincràsia de l’edat.- Em pots posar un exemple concret?Al llibre hi ha alguns exemples. Tant a la part “teòrica”, on justifico l'opció del treball per projectes, com a la part més lligada a la pràctica on es mostren diversos casos. Mira, per exemple, t'explico un projecte que vam fer amb un grup de primària. Volien construir una caseta al jardí. Això va propiciar tot un projecte al voltant de la casa que va acabar amb la seva construcció. Al final van fer-ne una per ells i una pels menuts: la van construir en un cap de setmana perquè el dilluns se la trobessin, els hi van fer l’escriptura de la "propietat" i els hi van regalar. El projecte va generar un itinerari d’investigació, d’organització i de posada en pràctica. Vam treballar sobre com eren les cases arreu del món per mirar com adaptar la nostra casa a la climatologia i a l’entorn. Vam treballar sobre com han estat les cases al llarg de la història: nosaltres la vam fer “a l’estil” iber. Vam treballar amb plànols, amb maquetes, vam prendre mides -molta matemàtica!-… Vam contactar amb persones que en saben: va venir un arquitecte, una tècnica de materials… Vam necessitar diners i vam haver de pensar en com els obtindríem, vam fer un pressupost, vam comprar material i vam construir. També va ser una feinada física important. Vam anar a buscar terra al costat del cementiri amb el permís de l’Ajuntament, vam recollir canyes de la riera per fer les cobertes, etc. Les cases han durat ben bé tres anys. Entremig vam fer visites a la Ciutadella Ibèrica de Calafell i a una exposició del Museu d’Història de Catalunya sobre l'evolució de la vida domèstica i de les llars. En aquest projecte vam estar treballant aspectes lingüístics, aspectes matemàtics, aspectes socials…I entre tot això, vàrem sentir i pensar, també, quelcom profund com és el sentit de la casa o el dret de tothom a la casa física i humana.FOTO: Cedida per l'escola Epiqueia- Per afrontar un projecte has de tenir uns coneixements previs o es pot aprendre tot per aquesta via?Els projectes no són tot el que fem a l’escola. Per exemple, hi ha un espai de treball autònom, de propostes d'investigació o tallers, etc. Però el projecte és el que omple més la setmana. Per tant, el projecte no ho és tot. Ara bé, a través del projecte es maduren moltes capacitats. Perquè quan estem treballant el projecte hem d’estar alhora pendents del desenvolupament, el significat, el sentit d’aquell projecte concret, però també pendents de com allò és una possibilitat per desplegar capacitats i per acompanyar microprocessos que estan fent els nens. Hem pogut comprovar com, a través dels projectes, els nens i nenes aprenen moltíssimes coses i, fins i tot, coses que aprenen en altres contextos o amb altres formes de treball, quan les posen en relació amb el projecte prenen un altre relleu. Ara bé, torno a dir que els projectes no ho són tot, per això aquest llibre no explica tot el projecte d'escola ni aborda alguns dels aspectes més importants.- Com s’estructura el llibre?El llibre té una primera part en què explico la idea de les aventures d’aprenentatge com a paraigua general i també hi explico l’origen dels textos. Després hi ha un capítol que es diu “Els quatre pilars de l’escola” per contextualitzar una mica en quin marc situem el treball per projectes: amb quines finalitats, en quin ambient i amb quina ànima. Hi ha un altre capítol en el qual parlo del per què del treball per projectes: aquí explico què transforma aquesta idea de les aventures d’aprenentatge vinculades a l’interès i a la vida, que impliquen en l'acció, que tenen forma narrativa, etc. Explico per què crec que són valuoses. Llavors repasso una sèrie d’aspectes: el currículum, el concepte de cultura, el concepte de transmissió, el concepte de desplegament de capacitats, l’atenció a la diversitat, la vivència... Hi ha un altre capítol, que són reflexions des del dia a dia. És una part pràctica que són gairebé diaris de cursos diversos: sobre la documentació, sobre la relació amb les famílies, la lectura… a través de temes concrets. També hi ha un capítol en el que parlo del mestre, on intento fer una reflexió sobre quines són les coses importants de fer de mestre. I l'últim capítol parla de la renovació pedagògica. En aquest moment que dèiem abans d’obertura i de recerca, jo defenso més la paraula “renovació” que “innovació” i explico per què. Parlo de com crec que s’hauria de fer. Em mullo una mica en aquesta qüestió.- Quina és la teva proposta en aquest sentit? És difícil de resumir. Quan parlo de “renovació” i “innovació”, sense voler caure tampoc en un purisme terminològic, vull distingir que la paraula “innovar” vol dir aplicar novetats mentre que “renovar” fa pensar més endins: vol dir donar una resposta nova. Hi ha una nova interpel·lació i tu renoves la resposta que dones. Jo aquí el que dic és que pot haver-hi innovació tecnològica o logística que no suposi una renovació. Fins i tot pot suposar el contrari, pot suposar seguir amb plantejaments inapropiats i per això caducs. Defenso la idea que no es tracta d’aplicar novetats, sinó que es tracta de renovar la resposta, reformular-la, repensar-la, actualitzar-la. Cada generació és nova i necessita una resposta i un compromís nous, però, paradoxalment, el bagatge de la tradició ens pot ajudar molt a donar la nostra resposta. D’alguna manera, la idea de què ensenyem, com ho ensenyem i com aprenem, ens l’hem de preguntar a cada generació i davant de cada situació singular personal i comunitària. Per això intento ser una mica prudent amb el tema de les modes, de no fer les coses per formigueig o per la competència amb l'oferta d'altres escoles. Proposo transformar molt les coses però fer-ho des de la reflexió dels mestres i fer-ho de baix a dalt. A vegades, si una innovació apareix però no ve de repensar la pròpia situació, pot ser superficial. Sé que no és fàcil i no vull jutjar, però proposo aquesta línia del mestre sensible i reflexiu que treballa en relació amb altres mestres.
'Aventures d'aprenentatge' al web d'Eumo Editorial
