Joaquim Pell i la sardana

El fons documental de Joaquim Pell i Jané (1904-1982) ha estat entregat aquest mes a l’Arxiu Comarcal del Vendrell, a través del seu fill Jaume Pell i de la seva família. Entre els documents que ara ja es poden consultar de forma oberta a l’Arxiu s’hi troba el llibre mai publicat ‘Jo i la sardana’, que Pell, un gran estudiós de la sardana, va escriure el 1949.

El manuscrit recull una gran quantitat d’informació que hi havia fins aquell any sobre el ball per excel•lència de Catalunya i, segons la directora de l’Arxiu, Nati Castejón, “omple un buit important que hi ha entre els anys 30 i 40 al voltant de la sardana”. El llibre aporta molta informació i explica clarament “els dos estils principals de ballar la sardana, l’estil empordanès i l’estil selvatà, en un moment on encara no se’n havia imposat un”, apunta Castejón.

De fet, Pell era un gran defensor de l’estil selvatà, que és el que ha acabat sent minoritari, “ja que tenia una forma de ballar menys rígida, amb més balanceig”, explica el seu fill, Jaume Pell. L’escrit també inclou il•lustracions sobre els diferents passos que cal seguir per ballar la sardana, així com fotografies de ballades fetes arreu de Catalunya, extretes de diversos arxius del Principat.

Molta de la informació que conté el llibre la va extreure Joaquim Pell de la seva pròpia experiència anant de poble en poble. Tal com explica Jaume Pell, “els caps de setmana carregava la bicicleta al tren i se’n anava cap als diferents pobles de l’Empordà, per apuntar tots aquells aspectes relatius al ball que pogués trobar”. Fins i tot l’any 1947 va organitzar un concurs de sardanes al Vendrell amb la presència de 70 colles, que va tenir algunes crítiques dins el mateix poble per problemes en la sonorització, però que va ser molt ben valorat a l’exterior.

De fet, arrel d’aquell concurs, Joaquim Pell es va convertir en conseller de moltes colles sardanistes de Catalunya, amb qui mantindria un extens contacte per correspondència. Moltes d’aquests cartes es poden trobar també en el fons que s’ha donat a l’Arxiu. Castejón espera que aquesta donació pugui ser un pas important per conèixer tot aquest material i, en especial, el llibre sobre la història de la sardana fins el 1949.