Goretti Martínez
,
19/04/2018
Llibres

La llegenda de Sant Jordi en rodolins

L’escriptor Pere Martí i l’il·lustrador Lluís Masachs han treballat plegats per donar forma al llibre infantil ‘El cavaller Sant Jordi. La llegenda en rodolins’

Foto: 

GM
Se n’han fet moltes i molt variades, d’adaptacions de la llegenda de Sant Jordi. Però avui ens fixem en la que ha publicat recentment l’editorial Barcanova: ‘El cavaller Sant Jordi. La llegenda en rodolins’. L’escriptor Pere Martí i l’il·lustrador Lluís Masachs, tots dos penedesencs, han tornat a treballar plegats per donar un tomb a la llegenda, tot respectant-ne l’essència. Ens mostren un Sant Jordi més humà que compta amb l’ajut de “tres joves valents i ardits”, un dels quals és una dona. Tots quatre s’enfrontaran a un temible drac de tres caps per salvar la princesa. I, el que és més important, ho faran en una narració explicada en rodolins.

Com va sorgir la idea de fer la llegenda de Sant Jordi en rodolins?
Pere Martí: ‘El cavaller Sant Jordi. La llegenda en rodolins’ va ser una idea que va néixer de la meva dedicació, durant un quant temps, a fer rodolins per a una col·lecció, també de l’Editorial Barcanova, que es diu ‘Rodolins, rodolins’ i que són uns llibres que han tingut molt èxit. Com que vaig estar treballant molts rodolins, un estiu que estava tranquil i relaxat vaig pensar “Per què no proves de fer la llegenda de Sant Jordi en rodolins?”. I m’hi vaig posar. La veritat és que em van sortir molt a raig. En vaig fer de sobres, per dir-ho d’alguna manera. Quan ho vaig tenir fet, vaig revisar-ho, vaig retocar-ho… Lògicament vaig vigilar molt perquè volia que els rodolins fossin correctes: tots de set síl·labes, la majoria són amb rima consonant… Jo no estava segur de si hi havia llegendes de Sant Jordi en rodolins. N’han sortit tantes! Cada any en surt alguna, d’adaptació, feta amb canvis molt forts perquè pot ser que la princesa sigui la protagonista perquè es vol fer una llegenda més feminista; o que el drac acabi perdonat perquè no es vol que hi hagi violència ni que hi hagi mort… En surten tantes que no ens ho podem ni imaginar!

Com vas enfocar la història?
Jo volia que la llegenda fos la llegenda original, per dir-ho d’alguna manera. No volia fer-hi variacions fortes que la convertissin en una altra llegenda. Però sí que hi vaig fer petits canvis. Per començar vaig fer que el drac tingués tres caps. Quan el vaig portar a l’editorial, quasi va ser el primer que em van preguntar: “Ostres, un drac de tres caps? Vols dir que n’hi ha de llegendes de Sant Jordi amb drac de tres caps?”. I vaig dir “Segur tampoc us ho puc dir que no n’hi hagi però el que sí sé segur és que, a moltes poblacions de Catalunya, al bestiari popular, el drac té tres caps”. I em van dir “Doncs no cal que en parlem més, ja ens sembla correcte”. Ja hi ha una tradició popular darrere. 
Després, l’altre element que em vaig plantejar és que Sant Jordi, a totes les llegendes, apareix d’una manera molt individualitzada. És l’heroi per excel·lència i tot depèn d’ell. Però cada vegada tenim més clar que les grans gestes, les revolucions, tot, no sol dependre d’una persona sola, per molt que és important que n’hi hagi alguna que hi vagi al davant. En la situació catalana actual encara ho veiem més clar. Per tant, vaig voler introduir uns acompanyants de Sant Jordi: uns que l’ajudessin a vèncer el drac. No podia fer que fos tot el poble que es revoltés i anés darrere Sant Jordi a ajudar a vèncer el drac perquè ja no hauria tingut sentit aleshores que l’haguessin cridat. Però, en canvi, fer que tres personatges l’acompanyessin em semblava interessant.

Tenim, doncs, tres protagonistes nous.
En els rodolins vaig posar això: “Tres joves valents i ardits | l’acompanyen decidits | Quan a la vora ja hi són | tot els sembla un altre món | Els arbres socarrimats | pedres i rocs esberlats | Preparen una estratègia | per poder batre la bèstia”. Aquesta idea de fer que tres joves del poble l’acompanyessin, em va semblar que hi podia donar un toc una mica diferent. I, quan el Lluís va tenir el text per il·lustrar-lo, ell va decidir que un dels joves fos una noia. A mi encara em va agradar més. La veritat és que jo no hi havia pensat, no se’m va ni ocórrer. En canvi, em va semblar molt interessant d’introduir-hi aquest element perquè el fet que Sant Jordi sigui el salvador podia tenir un to una mica masclista. La cultura popular ho és, la veritat. I la llegenda original, també. 

Ja havíeu treballat junts a la col·lecció ‘Rodolins, rodolins’ (‘Rodolins de festa major’, Editorial Barcanova). Com ha estat aquesta nova experiència?
La veritat és que va ser tot molt rodó. Hi havia un treball tan a fons! Aquest és un llibre que, per a un il·lustrador, és maco. És que aquí jo gosaria dir que hi té més pes la il·lustració que el text, de cara als nens. El text és la base de la història però comparat amb el pes que hi tenen els dibuixos… només heu de veure el pes que tenen a les diferents pàgines, tant a les més clares com a les més fosques, ja que s’hi recreen ambients diferents. Sembla que el text només acompanyi. Però sí que hi ha una relació estretíssima. En Lluís ha sigut molt fidel tot i que, lògicament, n’ha fet la seva lectura. 

Lluís, com ha estat l’experiència de fer aquest llibre?
Lluís Masachs: Per a mi ha estat un gran repte. Ha estat l’edició més completa que s’ha fet del meu treball fins ara: la més seriosa, amb tapa dura, amb una impressió i amb una edició molt bones. O sigui que la proposta de l’editorial era molt valenta i ha confiat molt en el meu treball. Com ho va fer el Pere, proposant-me com a il·lustrador. 
El tema fantàstic i de cavalleria sempre m’ha apassionat. Així que ha estat molt fàcil entrar-hi. Ha estat un plaer. El text del Pere és molt obert i hi he pogut jugar molt. Ha estat un avantatge per a mi perquè hi he pogut aportar la meva visió. Com en el cas dels tres joves que acompanyen Sant Jordi, que per a mi ha estat l’enllaç de tota la narració del llibre. M’agrada que no expliqui la part inicial de la llegenda, de conflicte entre la bèstia i el poble, sinó que narra més aviat la part posterior, quan apareix Sant Jordi al poble per anar a matar el drac. Com es construeix aquesta narrativa fins arribar a matar-lo. (Dirigint-se al Pere) Transformes una mica la història i destaques altres punts molt destacats a la llegenda. I això està molt bé.

Què han suposat per a tu aquests tres personatges que acompanyen Sant Jordi?
Els he destacat molt perquè ajuden a fer un cavaller més humà. I, a més, he fet un Sant Jordi més tendre, més humanitzat, més proper. No és un superheroi que ha anat a caçar el drac. Sense l’ajuda dels altres, realment no hagués pogut fer res. Pel que fa al cavall, només apareix al principi. Després són les persones i el drac. Ells quatre enfrontant-se al drac. I crec que això és important perquè un cavaller tocant de peus a terra impressiona molt. I si el drac és de tres caps, encara amb més raó!
El més important de tot ha estat sobretot la participació dels tres personatges i el fet que un d’ells sigui una dona. A l’època medieval, que és on se situa el llibre, la dona estava reprimida. Per això he fet el personatge que s’insinués que era una dona però va vestida d’home. Està camuflada dins l’entorn social però vol lluitar i ser aquí. I tots en són conscients. També hi ha un músic, que representa una part folklòrica i no gaire heroica, sinó que més aviat assumeix el rol del pallasso, la vessant més burlesca. Que participi en una lluita contra un drac causa un cert punt de conflicte amb el que estem acostumats a veure. També té les seves habilitats! I aquests dos personatges es complementen amb el que podríem anomenar “el Goliat”, el jove gran i fort, que hi havia de ser.

Parla’ns ara del drac.
El drac me l’he personalitzat i l’he fet amb tres cares diferents. A través de les banyes i els ulls, bàsicament. També té un punt oriental, tot i que no és la base del personatge. Sóc un melòman de la cultura oriental.

I com ho heu fet per encaixar text i il·lustracions?
Compositivament ha estat un treball exigent, a l’hora d’estructurar el text i que el resultat tingui una lectura molt amena. Hi ha un moviment dels versos molt àgil, amb força blancs. No hi ha una il·lustració molt carregada. Ho he fet a través dels blancs, excepte les dues pàgines fosques, que és quan són dins la cova. És un canvi d’espai, de llum, de color, d’ambient. Canvi que també es nota en el paisatge abans de morir el drac i després, una característica que en Pere diu que és pròpia de la cultura popular. 

També et pot interessar