Festa Poesia Sitges

Foto: 

Carles Arola
Joan Duran i Ferrer i Cèlia Sànchez-Mústich

Cèlia Sànchez-Mústich: "Rebem els poetes com a estrelles de rock perquè s’ho mereixen"

Sitges celebra el dia 8 de novembre la 18a edició de la Festa de la Poesia, una jornada que reunirà una setantena de poetes
Núria Mora
,
04/11/2025
Llibres
La Festa de la Poesia de Sitges arriba a la majoria d’edat i per celebrar-ho els seus directors, Cèlia Sànchez-Mústic i Joan Duran i Ferrer, han preparat una edició especial que per primera vegada es farà a la tardor i en un sol dia, a diferència de la cita estiuenca de cap de setmana. El dissabte 8 de novembre reuniran una setantena de poetes que al llarg dels anys han estat homenatjats a Sitges. Fidels a l’esperit d’una festa més que d’un festival, l’aposta continua sent per la proximitat, la complicitat i la personalització com a essència d’un projecte que batega amor per tots els costats. La rebuda apoteòsica amb cercavila i llançament de clavells, un dinar amb sobretaula artística, els recitals en “universos paral·lels” i la lectura del Manifest de la Festa tancaran una jornada que celebra la poesia amb la mateixa intensitat i alegria amb què Sitges viu totes les seves festes.
La poesia és una reivindicació de la profunditat en contra de la superficialitat

- La Festa de la Poesia fa 18 anys. Com definiríeu aquest moment simbòlic de majoria d’edat?
Cèlia Sànchez-Mústich (CS): Ha sigut com la tempesta perfecta, però en un sentit positiu. Enguany s’han ajuntat una sèrie de condicionants que ens han dut a celebrar la festa a la tardor en comptes de l’estiu i a fer-ho en una jornada única en comptes d’un cap de setmana, com és el nostre costum. Celebrem la majoria d’edat i ho farem amb tots els poetes que han passat per la festa durant tots aquests anys. Bé, amb tots els que podran venir. Sempre diem que és com una petita història d’amor en el sentit que pensem molt en cadascun dels poetes que venen, no a l’engròs. Ho volem celebrar amb tots ells que ens han fet feliços al llarg de tants anys i nosaltres hem intentat fer-los feliços a ells.
Joan Duran (JD): Arribar fins als divuit anys ha estat un camí en què hi ha hagut una mica de tot. Un camí de felicitat i de creixement personal nostre i amb els poetes. És una festa que va començar com una rara avis i ara ja tothom coneix la Festa de la Poesia de Sitges i els que no han vingut, volen ser convidats. S’identifica com un esdeveniment diferent, d’autor pràcticament, no té una comparació possible perquè està molt vinculat a la idiosincràsia de Sitges, al caràcter sitgetà i l’hem fet venir molt al terreny de la història cultural del poble i això la fa singular.

- Quin record especial o entranyable guardeu des de la primera edició fins ara?
CS: Hem tingut moments molt profunds, molt divertits, moltes anècdotes... Però ara el que em ve al cap amb una emoció molt gran és el més proper, de l’any passat. Un dels poetes convidats era en Ramon Guillem, que venia de Catarroja i ja llavors estava molt malalt, amb unes condicions que qualsevol altre hauria dit que no podia venir. Però ell tenia tantíssima il·lusió per venir a la festa, que ho va fer. El va acompanyar en comitiva tota la seva família i va ser molt feliç, no parava de dir-nos-ho i és una felicitat que també ens va donar a nosaltres, aquest amor és molt difícil d’igualar. Hi va haver un moment preciós, en l’acte de cloenda, quan es canta la cançó preferida de cada poeta i la Sílvia Comes li va cantar el “Petit vals vienès” i aleshores ell, d’una manera absolutament espontània, es va aixecar, va agafar la seva dona i van ballar. Aquest ball, amb aquella eufòria i les mirades d’ells tan feliços ballant per a tot el públic... És inoblidable. Veure que realment això arriba tal com ho volem transmetre, és meravellós. També hi ha altres situacions, quan algun o alguna poeta s’havia separat i no estava de gaire humor, perquè venia i et deien que la festa els havia salvat, perquè un cop aquí és com entrar en una bombolla que t’absorbeix i fa que drenis totes les coses que et fan mal i veus que la Festa de la Poesia t’ha salvat. Coses així donen sentit a tot allò que fem i està molt bé reunir poetes i que recitin, però és que a més a més creem la bombolla sitgetana, que en diem.
JD: Sí, l’any passat va ser un dels moments punyents perquè pràcticament va ser el darrer acte poètic que va celebrar i la il·lusió que tenia era tan gran que no s’ho volia perdre. T'adones de l’amor que tenen els poetes en poder assistir a un esdeveniment d’aquestes característiques i trobar-te amb altres companys per compartir la jornada. Aquest és un record punyent i tendre, però també n’hi ha hagut de divertits... Nosaltres sempre fem una gran rebuda als poetes des de diferents balcons, amb persones que són de Sitges o de fora. Hem tingut actors, actrius o cantants que es presten a sortir a un balcó i fer la rebuda llançant-los clavells. Doncs un any, l’actriu Rosa Andreu es va equivocar i en comptes de saludar els poetes, va saludar i llençar clavells a una comitiva d’alcaldes de la comarca que es trobava just en aquell moment a Sitges i la Rosa es pensava que eren els poetes...I els polítics emocionadíssims pensant-se que anava per ells... Aquesta és una de les anècdotes clàssiques de la festa, dels primers anys.

- Aquest any la rebuda encara serà més especial perquè reuniu 70 poetes, tots homenatjats en anys anteriors. Quina importància té per a vosaltres aquesta tornada a casa dels poetes que ja han format part de la festa?
CS: És molt important! Primer pel fet mateix que tornin tots aquests, pensa que per la Festa de la Poesia han estat homenatjats més de 120 poetes! N’hi ha molts que ens han escrit per dir-nos que no podien venir per temes d’agenda o per qüestions logístiques. Per nosaltres és un repte, perquè sempre ho volem fer tot molt personalitzat: obres escèniques basades en les seves vides, exposicions d’obres plàstiques sobre un poema d’un dels poetes... Tots recitaran encara que sigui un minut, perquè ja sabem que el temps amb poesia s’eixampla i s’amplifica. Hem intentat fer coses perquè se sentin al·ludits un per un, tot i que aquest any és més difícil. Començarem amb la rebuda, que algunes persones ho comparen amb escenes de Fellini o de Berlanga perquè hi ha banda de música, surten les pubilles i els hereus, fem la cercavila... Els rebem com a estrelles de rock, amb gran rebombori, perquè els poetes s’ho mereixen, perquè la seva feina és molt laboriosa, silenciosa, humil i s’ho mereixen! És una rebuda apoteòsica, aquest any potser no farem tantes aturades, però hi haurà moltes cares conegudes dient-los coses: la Mercè Comes, la Rosa Andreu, la Marta Millà, el Jaume Freixes, l'Enric Calpena, la Iolanda Batallé... Els llançaran clavells, hi haurà una acció escènica i ja passarem al dinar, on farem una sobretaula artística. És un acte molt gran que no podem obrir al públic perquè seria impossible, ja som 180 persones. Tot i això, intentarem que també hi hagi coses personalitzades perquè volem que l’essència de la festa es mantingui i no es perdi l’ànima.
JD: Serà molt emocionant perquè amb molts d'ells ja fa temps que no ens veiem i penso que serà bonic reunir aquests poetes que han participat en la festa però en moments molt diferents. Hi haurà aquest moment d'unió i de comunió entre tots ells. Per altra banda, hi haurà dos moments importants que són els recitals en si, amb una trentena de poetes per una banda i una trentena per l’altra. Poetes que són primeres espases de la literatura catalana i que tindrem tots junts. Fa basarda i farà molta impressió.

- Un recital de poesia que es desdobla en dos escenaris a la mateixa hora. En què consistirà aquest acte que heu anomenat “Universos paral·lels”?
CS: És una proposta que va sorgir perquè no teníem un espai on poder-ho fer i cabre-hi tots, a part que hauria estat un acte llarguíssim. Llavors de la necessitat en vam fer virtut i vam pensar en dos espais, l’Escorxador i el Mercat Vell. Són dos actes bessons, és a dir, farem exactament el mateix als dos espais, repartint els poetes i tot anirà discorrent de la mateixa manera. L’únic que canviarà serà la veu dels poetes i el cantant. En un espai hi haurà en Mazoni i a l’altre la Mone, amb el seu fill pianista. Com diem en el programa, són com les partícules elementals que poden estar a dos llocs al mateix temps, universos paral·lels.

- I la jornada es clourà al vespre, al Racó de la Calma de Sitges amb la lectura del Manifest de la Festa. En què consistirà aquest any?
JD: Serà un acte emotiu amb poetes de Sitges i de la comarca que precisament per la idiosincràsia de la festa mai han estat convidats perquè els assimilem com a amfitrions. Per primer cop els hi donem veu i serà una acció inèdita. Farem la lectura d’un manifest que hem escrit la Cèlia i jo, i que de moment és totalment secret. És un manifest que celebra la història de la Festa de la Poesia de Sitges, però també té un posicionament de denúncia de segons quines pràctiques o situacions dins de les polítiques culturals que no creiem encertades. Els manifestos sempre tenen un pèl de reivindicació, tot i que també és de celebració.

 

 Presentació de l'edició d'enguany | Foto: Cedida 
- Tinc la sensació que la poesia sovint lluita per trobar aquests espais de visibilitat. Quina ha estat la clau perquè la Festa de la Poesia de Sitges sigui un referent, no només pel mateix sector sinó també pel públic?
JD: Per nosaltres una de les claus és implicar el públic sitgetà i el moviment social i cultural a la festa. Això és importantíssim i sempre ho hem fet tant en la rebuda, com en els recitals, a les cloendes... Sempre hem involucrat persones del poble en diferents papers, ja sigui sortint al balcó, presentant-los, escrivint un article o participant en la sobretaula artística. És important fer-ho perquè la gent s’ho senti seu, a més de comptar amb el moviment artístic de Sitges perquè participin en l’elaboració dels actes. I pel que fa a públic de fora de Sitges, suposo que el boca-orella de la gent perquè al final a Sitges passa una cosa que no passa enlloc més.
CS: Sitges de fet és un lloc molt festiu i nosaltres som molt de festes, en sortir d’una ja entrem a l’altra. Hi ha el Corpus, la Festa Major, el Festival de Cinema, el Carnaval... És un continu i a més és un poble molt habituat a viure d’una manera festiva, per això aquesta festa lliga molt amb l’esperit de Sitges. La Festa de la Poesia no és només una festa literària, és un homenatge que inclou música, actuacions, sorpreses, un dinar estupend... És com preparar una festa d’aniversari a un amic. Per això parlem de festa i no de festival, és menys acadèmic, no hi ha discursos, no es donen medalles... És un homenatge lúdic, festiu i juganer en què hi ha una part literària important on mirem de donar un toc únic. I també és literari perquè fem un llibre de la festa on hi ha poemes dels poetes, que l’edita Llibres de Terramar de Vinyet Panyella, hi ha els recitals i tot això forma part d’aquest conglomerat festiu.

- Durant aquests anys també heu donat espai a poetes joves. Aquells joves de la primera edició ja s’han fet grans. Com veieu aquesta evolució?
JD: A banda dels poetes homenatjats, sempre hem tingut molta sensibilitat per convidar poetes joves en un acte que anomenem de complicitat entre generacions. Des de fa tres o quatre edicions aquests poetes joves que havíem convidat el 2007, el 2008 o el 2009, els hem tornat a convidar, però ja com a poetes homenatjats perquè ja havia passat aquesta trajectòria de consolidació. Aquest any també n’actuaran alguns, vuit en concret, que havíem convidat com a poetes joves i que ara tornaran i participaran en una acció especial durant el dinar.

- En un món tan accelerat, què aporta avui en dia la poesia com a forma d'expressió artística?
JD: Jo crec que és una reivindicació de la profunditat en contra de la superficialitat, i per anar cap al profund cal posar el fre. I posar el fre no és gens fàcil, però hem de poder oferir espais per posar aquest fre i per mirar-nos a nosaltres mateixos, i la millor manera de fer-ho és a través de la poesia.

- Com serà la Festa de la Poesia de l'any vinent?
JD: Segurament hi haurà un replantejament, però encara no sabem quin serà. Durant aquests divuit anys hem vist de tot i hem treballat amb molts regidors i regidores diferents i hem passat moments molt complicats. La gestió burocràtica que requereixen les subvencions públiques és molt enrevessada. De fet, és un dels motius pels quals hem hagut de canviar la festa al mes de novembre, perquè la lentitud burocràtica fa que les ajudes de l'any no arribin fins a finals d'any. Per a empreses culturals pot ser fàcil, perquè poden invertir i tenen uns actius, però nosaltres, com a associació, no ho tenim i hem hagut de replantejar moltes coses.
CS: Entren molts factors en joc. Si ens atenim a la nostra il·lusió i a les nostres ganes de fer-ho, doncs continuarem l'any que ve una mica amb el mateix format que hem tingut fins ara, llevat d'aquesta edició, perquè és el format que funciona, que ens estimem, ens agrada l’hem fet nostre. El que passa és que aquí hi intervenen altres factors de tipus econòmic, polític, burocràtic... Ja ho veurem, ara toca concentrar tota l'atenció en aquest 8 de novembre.

Més informació: 

A

També et pot interessar