Jump to navigation
- Vas estudiar enologia a Tarragona i també a la Borgonya...Sempre m’ha agradat el món del vi i hi he estat lligada: el meu avi feia vi, el meu pare tenia vinya. Vaig començar enologia a Tarragona, però allà vaig veure que potser m’estava equivocant, no era la idea que tenia al cap del món del vi. Anava a plegar, però abans de llençar la tovallola, vaig voler anar a França, a estudiar allà. I vaig fer-ho a la Borgonya i allà vaig tenir un xoc. Era completament diferent al que m’estaven ensenyant. Aquí estàvem avançant tecnològicament i allà, ja havien passat la fase tecnològica, i es retornava als orígens, a posar la vinya al centre. Em va encantar, vaig fer un canvi de xip i va tornar la meva vocació. A la Universitat, a classe, vaig conèixer el Laurent Corrió, qui és el meu marit i company d’aventura a Alemany i Corrió. Junts vam treballar també a Califòrnia i jo no tenia cap voluntat de tornar al Penedès. Però el meu pare ens “apretava” perquè tornéssim i provéssim de fer vi amb les seves vinyes. “Ni de conya torno”, li deia. Finalment vaig cedir i vam començar fent una prova. Un professor d’enologia de la Borgonya ens va venir a veure i ens va empènyer a què ens quedéssim, que aquí podíem començar un projecte propi, diferent i començant de zero. En canvi, a la Borgonya, sempre acabaríem treballant per algú. I així va ser com va néixer Alemany i Corrió, l’any 1999.
- I ha canviat molt el Penedès vitivinícola de llavors a ara?Sí, ha canviat molt. Érem un celler petit, al 1999 no n’hi havia gaires. Hem picat molta pedra per posar en valor el vi negre al Penedès. Quan algú tastava els nostres primers vins Sot Lefriec ens deien que no semblava un vi del Penedès. I explicàvem que fèiem un vi de terroir, sense afegir res, d’una manera natural. La viticultura ha estat la base màxima, amb la mínima intervenció química. La gent se sorprenia que sortissin vins així al Penedès, un vi que no estava emmascarat, que no estava corregit, un vi que venia de la terra. Ens vam esforçar molt per veure què ens podien donar les terres del meu pare. Això per sort ha canviat, perquè cada cop hi ha més gent que té aquesta sensibilitat, aquesta visió de voler fer bé les coses sense ajudar-se a la tecnologia. Considero que cal conèixer la tecnologia, cal tenir coneixement científic, però això no vol dir que l’hagis d’usar sempre. No em val la gent que sense tenir coneixements fa vi. A mi també m’agrada molt anar a restaurants i la gastronomia, però no obriré un restaurant perquè no estic formada com a tal.
- Defenses sempre el concepte de “terroir”.Els dos vins blancs que fem, el ‘Principia Mathematica’ i el ‘Cargol Treu Vi’ ens permeten clarament jugar i veure l’efecte “terroir”: dos xarel·los de dos finques diferents que són completament diversos. El ‘Cargol Treu Vi’, que surt d’aquí, de sòls pocs profunds i de muntanya, és molt aromàtic. En canvi el ‘Principia Mathematica’ no és tan aromàtic, però té una estructura diferent perquè ve de sòls més profunds.
- Heu demostrat que el Penedès també és terra de vins negres.El Penedès, com s’està demostrant, històricament era terra de vinyes amb varietats negres. Però després de la fil·loxera, amb el fenomen del cava, es van arrencar i plantar varietats blanques. Nosaltres reivindiquem el Penedès com a terra de negres perquè hi ha zones ideals i molt aptes elaborar-ne vins. Però la gent segueix plantant on li dona la gana i el què vol, sense estudiar i valorar bé els tipus de sòl i així saber millor què es pot plantar en cada lloc. Si no comences per aquí, doncs t’equivoques. Nosaltres vam fer un mapa de sòls l’any 2000 amb un dels tècnics més reconeguts de tot el territori espanyol. Per això sabem que tenim vinyes aptes per a negres
- Hi ha una tendència contrària a les varietats que no són autòctones. Vosaltres, que treballeu amb merlot i cabernet, a més de carinyena o xarel·lo, com ho veieu?Uf! És un tema llarg i profund. El meu pare tenia Merlot i Cabernet Sauvignon que va plantar després que ho fes Jean Leon, ja fa un bon grapat d’anys! Vam tenir la sort de tenir de professor Mr. Bernard, mà dreta de Pierre Galet, pare de l’ampelografia moderna i autor del llibre més bo de viticultura, ‘Précis de viticulture’. Un dia el vaig anar a veure al despatx i li vaig explicar que era del Penedès i que aquí teníem una varietat autòctona, el Xarel·lo. Em va dir que estava molt equivocada, perquè, a partir de quan podem dir que una varietat és autòctona? Al llarg de totes les civilitzacions, al llarg de la història s’han plantat varietats diferents. La clau és buscar on s’adapta millor cada varietat. Estic molt en contra de la gent que es carrega les varietats mal anomenades foranes, perquè n’hi ha que s’han adaptat molt bé i que fan grans vins. Cal ser professional des del principi i hi ha autòctones que si en el seu moment es van arrencar, potser va ser perquè no funcionaven.
- Calen raonaments...A partir d’un mapa de sòls tens una radiografia del teu terreny i què pots plantar, quin marc de plantació, quina conducció. Si no fas això és com si un metge et comencés a operar sense haver-te fet proves abans. Per exemple, amb el canvi climàtic, estem collint el Merlot abans que fa un temps, a finals d’agost, amb uns resultats no tan bons com abans. En canvi, la Carinyena la collim a l’octubre, amb uns resultats molt bons. Així doncs, ara estem substituint el Merlot per la Carinyena en els nostres vins. Ens adaptem a les noves realitats: no defensar unes varietats per folklore o marketing, sinó d’una manera tècnica i per perdurar. Cal raonar-ho tot. Clar que hi ha cabernets i merlots molt dolents, però és perquè no estan ben adaptats. Però criticar aquestes varietats i banalitzar-les trobo que demostra una manca de cultura: del merlot i del cabernet en surten vins de gran qualitat arreu del món.
- S’acaba de publicar el llibre ‘Reinas de Copas’, de Zoltan Nagy, que retrata diferents dones clau del sector, i tu hi ets; i aquests dies participes en diferents taules rodones sobre dones del vi. Ha canviat el món del vi, hi ha més dones ara?El món del vi no ha canviat. És un món molt masculinitzat, sinó ets filla de o dona de, has de demostrar molt. Lluito per la igualtat. En moltes empreses he vist com s’afavoria els professionals homes en sou i també en llocs de responsabilitat. Al Penedès, a Catalunya i a l’estat espanyol, en la majoria de direccions tècniques i equips directius hi ha molt poques dones i, quan n’hi ha, són de la família. Les dones que veus al capdavant de cellers ho són perquè són projectes propis. Hem hagut d’engegar projectes propis per a poder demostrar que les dones també tenim molt a dir. Col·legues meves enòlogues, que treballen en cellers grans i petits, cobren menys pel fet de ser dona. A mi no m’agrada el concepte “vins fets per dones” o “vins femenins” o “la sensibilitat de la dona en el vi”, etc... Tothom aporta de tot, depèn de la dona i del home. No m’agraden els tastos de vins femenins, perquè és masclista i no hi participo perquè em molesta, com em molestaria que el Laurent anés a un tast d’homes. Tot i això, calen iniciatives com la del llibre del Zoltan, fet amb sensibilitat i respecte i que fomenta que la dona es faci més visible en el sector del vi. I taules rodones de dones, el Dia de la Dona, etc... són actes que no haurien d’existir, però que malauradament calen per fer visible i reconèixer la tasca de la dona.
- L’any 2012 vas patir un càncer de mama, que de segur que et va canviar la forma de veure les coses...Et canvia la vida. Quan et diuen que potser no te’n sortiràs t’ho planteges tot, i no és cap tòpic. Tenia els dos fills molt petits i no sé d’on es treu la força, però la treus. A més de tenir un gran suport familiar, del Laurent, que fins i tot ens ha arribat a unir més. Primer de tot pares la teva vida per curar-te i vaig tenir la sort de sortir-me’n. Aleshores, t’ho tornes a plantejar tot, de zero. I penses molt durant tot el tractament, tens moltes hores de quimio i radio per pensar, per donar-hi voltes: què faria, què canviaria, etc. Conec dones que després d’un càncer s’han divorciat, han canviat de feina, s’han reinterpretat. Jo he seguit fent el que feia, però des d’un punt de vista diferent, amb més convicció encara. A més, sempre he fet el que m’ha donat la gana i ho segueixo fent, potser més encara
- I d’aquesta experiència va néixer el vi solidari ‘Microscopi’...Quan començava a veure la llum, que me’n sortiria, vaig pensar que havia d’ajudar, que havia de fer alguna cosa, un estadi personal que sembla que es repeteix en molts altres malalts de càncer. Els metges m’ha cuidat molt, són molt grans, com a professionals i com a persones. I què podia fer per ajudar? El meu oncòleg, director del Programa del Càncer de Mama de la Vall d’Hebron (són líders en investigació a Europa), una de les vegades que tenia una sessió de quimio, ens va dir que estava molt emprenyat: que si la corrupció a Espanya, que si els pocs recursos destinats a la ciència, bla bla bla, i que no tenien diners per comprar un microscopi. I llavors vam pensar en fer un vi que vam anomenar Microscopi per tal de recaptar diners i al metge li va encantar la idea. Un vi que representa la nostra forma de treballar, que fos econòmic perquè tothom pogués participar-hi i un vi negre per trencar el tòpic de què el vi negre no agrada a les dones. Va anar tan bé la primera anyada que l’hem anat fent cada any. Ja hem donat en tres anys, més de 32.500 euros.
