Jump to navigation
Pujo Penedès amunt i miro de reüll el paisatge sense perdre detall de la carretera. Penso que és una cita ben misteriosa, aquesta. Vaig a una cimera, però res de G8 ni de Kyoto; vaig a debatre sobre el Xarel·lo! Ja hi sóc. Aparco el cotxe i al meu costat, un d’anglès. Ostres! És una cimera internacional! És que de fet, com passa massa sovint, els primers en tenir interès pels vins elaborats en Xarel·lo no van ser pas de casa nostra, sinó que van ser americans, anglesos, alemanys. Consumidors i amants del vi que busquen particularitats, originalitat, l’essència d’un territori. Ells van fent fotos al paisatge i jo me’l miro orgullosa. Ens enfilem camí amunt, s’escolten veus, música i rialles.
Copa a la mà hi trobem cares conegudes. Són enòlegs i propietaris de cellers petits i mitjans del Penedès i estan tots repartits al voltant de la plaça sota l’ermita. T’acostes, t’omplen la copa i t’expliquen com és la vinya d’on surt el vi, com l’elaboren. I tu, olores, tastes i mires com, rera l’elaborador, s’estén el Penedès. Quin plaer tastar vins allà dalt, entre paisatges de postals, amb la brisa fresca i la tarda que comença a caure.
Però anem per feina. Volem desxifrar quin és l’estat del xarel·lo però no des del punt de vista de l’elaborador, sinó coneixent opinions de qui compra vins, de qui els ven, de qui els explica. “Per mi el xarel·lo ha estat una redescoberta, no té res a veure amb els vins que s’elaboraven abans amb aquesta varietat; vins que servien per fer cava i poc més. A més, són tots diferents entre si; m’agrada aquesta tipicitat genèrica, però concreta i peculiar de cada celler”, engega Gemma Morató, una wine lover que conversa amb el Josep Maria Galimany, també un amant del vi i una part de Malviatge. Segons ell, “s’ha passat d’una varietat per elaborar vins joves de l’any o vins amb molta fusta; a una diversitat molt interessant: viticultura més sostenible, on prima la qualitat, i molt treball al celler donant espai a la innovació”.
Gemma Morató i Josep Maria Galimany
Astrid Goldstein és sommelier i propietària de la botiga de vins “El Celler de Can Mata” de Sant Just Desvern. Per ella, “el canvi és brutal i és gràcies a l’aparició d’una gent molt ferma que ha crescut amb el xarel·lo. Hi ha xarel·los interessants perquè ells han volgut que ho siguin”. Santiago Fernàndez és bloguer de www.vinoexpresion.com i també ho té clar: “el xarel·lo era un complement al cava i hi havia vins amb molts defectes. Ara, és un vi punter a nivell nacional i internacional”. Goldstein és taxativa: “Això ens ho preguntes fa cinc anys i t’haguèssim parlat pestes del xarel·lo! “
L’Ivà Gallego és enòleg i viu al Penedès; però treballa a Costers del Segre. “L’aposta pel Xarel·lo ha estat bona per la varietat i pel Penedès. Ara hi ha una línia més clara de cap on es volen portar els vins blancs i en particular el Xarel·lo”. En destaca també la seva versatilitat: “dóna molt de joc per fer elaboracions més comercials i facils; però també propostes arriscades”. Destaca que se sent atret pels que tenen criança amb fusta de castanyer o per elaboracions amb àmfora i mel. Afegeix que “és interessant treballar molt amb les mares perquè la tenacitat d’una varietat que és força rústica, es torni mel”.
Ivà Gallego
L’expert en vins i història del vi Jesús Velacoracho considera que “estem davant d’uns vins esplèndids i ben resolts”. En destaca l’originalitat, la singularitat, la genialitat de qui els elabora. El periodista vinícola Ramón Francàs considera que “no podem parlar d’un sol xarel·lo, s’ha vist la versatilitat de la varietat, que serveix per fer dolços, vins tranquils, amb fusta, en àmfores, ancestrals, etc”. Afegeix, però, que “la paleta s’ha fet massa gran, tant que potser hem perdut una mica l’oremus”. I s’explica donant-nos dos motius: per una banda, hi ha vins que passen per 100% xarel·lo quan no ho són perquè porten un petit percentatge de Moscatell o de Garnatxa i que caldria que el consumidor sabés del cert que estan davant d’un monovarietal o no; i perquè “ara sembla que al Penedès només hi hagi Xarel·lo quan hi ha moltes altres coses també meravelloses”. Demana també que la DO hi posi seny mirant de distingir quins són monovarietals al 100% i quins no.
Ramón Francàs
Amb aquesta mateixa línia que enceta Francàs, Josep Maria Galimany creu que cal també apostar pel Macabeu: “és una varietat que tot just l’estem començant a conèixer i que crec que pot ser igual o més divertit que el Xarel·lo. L’opinió d’en Francàs és més contundent: “Amb el Xarel·lo s’han tapat altres coses també interessants com alguns vins negres o elaborats amb Macabeu. El Penedès buscava una bandera, que la necessitava per agafar prestigi, però potser ens hi hem agafat massa fort”. Per Velacoracho, el Xarel·lo “és la insígnia del Penedès i aquí, a Santa Maria de Foix, hi ha tota l’esquadra de vins del Penedès”.
Jesús Velacoracho
Els convocats a Santa Maria de Foix seguim tastant i conversant. Moltes idees a l’aire, pensaments sobre això que està passant ara mateix. I noves preguntes que ens formulem. Potser calia la revolució del Xarel·lo per esdevenir una regió vinícola més original, innovadora i creativa? És potser gràcies al Xarel·lo que hi ha hagut un major interés pels elaboradors en connectar entre ells, en provar, en experimentar i potser ara serà més senzill fer aquest pas amb d’altres varietats?
Si més no, estem encantats amb aquesta diversitat de vins que tenim al nostre territori. I més, després de tastar-ne unes quantes copes en un paratge extraordinari en un dels cims del Penedès. Per tots els allà presents, brindem per més Cimeres del Vi! Ja sigui de Xarel·los, de Macabeus, de Clàssics o de Caves. O de tots barrejats.
Els elaboradors presents a La Cimera del Xarel·lo
