Marta Rius
,
12/07/2019
Música

El Tingladu: ‘Revolució és canviar tot el que ha de ser canviat’

Autogestió, recuperació de l’espai públic, cultura lliure i catalana. Són el pal de paller d’El Tingladu, festival vilanoví que abarca des de la música de km 0 fins a l'antirepressiva a Brusel·les
Bibiana Llambrich i Raimon Ràfols, organització d'El Tingladu

Foto: 

El Tingladu
Bibiana Llambrich i Raimon Ràfols, membres de l'organització d'El Tingladu
Enguany la cita organitzada per l’entitat cultural Can Pistraus se celebrarà del 18 al 21 de juliol a Vilanova i la Geltrú sota el lema ‘Revolució és canviar tot el que ha de ser canviat’, amb un horitzó reflexiu que l’organització vol obrir cap a la tardor, que permetrà la revisió de fortaleses i febleses del certamen.
"No volem obrir un nou local per a que sigui un bar més a la ciutat, sinó que volem ser una contribució gastronòmico-cultural que doni vida al neguit cultural de Vilanova"

Can Pistraus proposa, en la 12ena edició d’El Tingladu, una parada obligatòria en els festivals musicals d’estiu a Vilanova i torna a muntar un enrenou massiu -prenent el sentit figurat de ‘tingladu’- a la plaça de l’1 d’Octubre, al barri de Baix-a-mar. Pel festival gratuït de cultura catalana hi passaran Quimi Portet (Vic), Albert Pla (Sabadell), Mishima (Barcelona), Roba Estesa (Camp de Tarragona), Suu (Barcelona), Balkan Paradise Orchestra (Barcelona), Pau Alabajos (País Valencià), Oques Grasses (Osona), The Sey Sisters (Barcelona), entre d’altres. Del panorama internacional, visitaran la capital del Garraf les sonoritats tropicals de Tremenda Jauría (Madrid); la rapera Ana Tijoux (Xile), i el folk, blues, rock & roll i punk de La M.O.D.A. (Burgos). No faltarà l’aposta per artistes locals amb Carla Barroso, Pares i Mareta Bufona, i una edició solidària i antirepressiva a Brusel·les, a l’octubre, per impedir que el cas de Valtònyc (Mallorca) caigui en l’oblit.

Per fer possible el certamen, l'entitat compta anualment amb la col·laboració de més de 200 persones voluntàries, capital del que n’està orgullosa. Bibiana Llambrich i Raimon Ràfols són membres de la comissió organitzadora d’El Tingladu:

- 'Revolució és canviar tot el que ha de ser canviat' és el lema d'enguany. Què ha de ser canviat?
Raimon Ràfols: Ens hem inspirat amb el lema de la revolució cubana perquè després de 12 anys de trajectòria de festival volem obrir un període de reflexió interna i externa, per encarar preguntes, neguits i evolucions que sorgeixen al Tingladu. El context ha canviat: quan vam començar, hi havia pocs grups en català; ara hi ha més oferta de festivals i cada cop emprenem més riscos econòmics en el format autogestionat i gratuït. Hem de plantejar-nos noves eines, formats i espais, ja que en els últims anys hem canviat l’emplaçament, hem crescut molt en públic en un espai obert, hem diversificat la proposta artística… Per tot plegat, a la tardor, volem posar damunt la taula una reflexió profunda, des de dins i també amb gent propera de l’entorn, per redefinir conjuntament El Tingladu, tenint en compte els encerts, les febleses i elements a millorar per a que, al capdavall, l’oferta cultural de la ciutat en surti beneficiada. Volem fer honor al lema i fer una petita revolució interna per canviar tot el que hagi de ser canviat i millorar tot el que es pugui millorar.

- Què destaqueu del cartell d'artistes d'enguany?
Bibiana Llambrich: En el panorama musical català, cada any ens topem amb alguna complicació, no obstant, aconseguim crear un cartell de qualitat i amb segell propi amb artistes de tots els Països Catalans, de l’Estat espanyol i formacions emergents i locals. Enguany, com a novetat, el dijous hem inclós una proposta de circ, de la Cia Katapulta, que se surt del que veníem fent fins ara, més estrictament musical. I en l’actual context de vulneració de drets i llibertats, com que ens impedeixen que Valtònyc actui al Tingladu, no podran impedir que El Tingladu es desplaci a Brusel·les el 26 d’octubre, on hem programat una edició solidària i antirepressiva ‘No oblidem, no callem’, on també hi actuaran Los Chikos del Maíz, Fermin Muguruza & The Chalart58 & Matah; Alidè Sans i Adala. Tots els beneficis de les entrades aniran destinats a donar suport a la causa de Valtònyc, exiliat a Bèlgica des del maig de 2018 per la seva condemna a tres anys i mig de presó per enaltiment del terrorisme i injúries a la corona espanyola per l’Audiència Nacional.

Un dels concerts de l'edició de l'any passat | Foto: El Tingladu

- Hi ha una tendència a equilibar la presència de dones dalt de l'escenari. El festival està fent un gir feminista?
B. L.: Com s’ha pogut anar veient en els cartells, ja fa anys que apostem pel feminisme i per potenciar les dones artistes, perquè som conscients que el panorama musical segueix essent masculí. Volem presència femenina als escenaris amb la mateixa rellevància que la masculina al festival. Enguany tenim noms com Suu, Ana Tijoux, Carla Barroso, The Sey Sisters, Roba Estesa, Balkan Paradise Orchestra… que clarament contribueixen a enriquir l’escena musical. Volem demostrar que és possible equilibrar cartells amb una gran qualitat musical.

- Hi ha una aposta potent per artistes locals, a més…
R. R.: Sí, hem volgut donar cabuda a la bona oferta local que tenim d’artistes amb Carla Barroso, Mareta Bufona, Pares, la companyia de circ Katapulta. Cada jornada ens permet programar entre 4 i 5 artistes i al ser una proposta gratuïta, sabem que el principal reclam de cartell són artistes de renom, però procurem equilibrar la presència d’artistes consolidats - que són qui porten una major assistència i, per tant, un major consum a barres per fer sostenible el festival- amb propostes locals o nous descobriments. El Tingladu vol apostar encara més per artistes locals, perquè si no dipositem esforços en la creació, en la descoberta de nous talents que tens a casa, al final sempre hi haurà la mateixa gent dalt dels escenaris i no dones oportunitats a artistes que no compten amb grans segells al darrera. L’autogestió també passa per donar suport als projectes musicals locals emergents. Volem encabir el màxim de propostes de km 0.

- Pel què fa a l'organització del certamen, hi ha novetats en la present edició?
B. L.: Des que estem al parc de Baix-a-mar, mantenim un espai principal, on hi passa tot, una zona gastronòmica, una barra central i una barra secundària que ens ajuda a redistribuir el flux de gent. En ser un espai familiar, de dia i de nit alhora, creiem que aquesta és la distribució d’espais òptima per donar al públic l’opció de fer el que vulgui: ballar, descansar, jugar, xerrar… Pel que fa a les persones que fan possible la logística, el voluntariat, seguim en aquest format perquè creiem en la cooperació, començant per nosaltres mateixes, que hi treballem tot l’any, des de tot allò que es veu i el que no es veu. Creiem en el voluntariat: el poble respon i el públic respon. Cada mà és necessària. És una característica pròpia del festival.

- Ara que l'entitat ha canviat a un nou local, teniu un nou full de ruta per dissenyar com a espai cultural de la ciutat?
R. R.: L’antic local facilitava la programació de grups en directe de gran format, per infraestructura. Vam acollir, entre d’altres, Manu Chao o Oques Grasses. En el nou local, tot i complir amb la normativa de sonorització, per limitacions de capacitat i pel propi espai, podrem seguir programant música en directe, però de petit format. Can Pistraus tenim clar que no volem obrir un nou local per a que sigui un bar més a la ciutat, sinó que volem ser una contribució gastronòmico-cultural que doni vida al neguit cultural de Vilanova. Des de la humilitat, el rigor i la qualitat que reforci no només els projectes locals, sinó també aquells artistes que compten amb petits formats de una, dues o tres persones en escena. Amb el canvi generacional propi de l’entitat, necessitem espais destinats no només a l’oci, sinó també als petits plaers gastronòmics. És un espai on aprofitar tot el bagatge del Tingladu, del gran festival al petit local, volem que la cultura sigui protagonista.
 

Més informació: 

També et pot interessar