Windu

Foto: 

Cedida

Windu: "Volíem donar una estètica contemporània a la música clàssica"

El nou espectacle ‘Wind’ s’estrenarà el 25 d’octubre a Vilafranca
Mar Molero Dolz
,
07/09/2020
Música
Windu no és un simple quartet de flauta de bec, sinó que la contemporaneïtat dels seus espectacles, que combinen música i escena, convida a viure la música clàssica des d’una altra perspectiva. El grup, després d’haver hagut de posposar l’estrena de l’espectacle prevista pel 5 d’abril, durant aquest estiu ha pogut fer una residència a l’Auditori Eduard Toldrà de Vilanova i la Geltrú. Hem parlat amb Eloi Fuguet, un dels components del quartet.

- Com acosteu la música clàssica al públic?
Quan vam crear el quartet teníem molt clar que volíem fugir del format clàssic perquè som fills d’una vida més audiovisual i ens agrada la part visual, que ja hi és a la música clàssica. Nosaltres volíem donar una estètica contemporània a la música clàssica. Amb una posada en escena que fos atractiva: canvis de vestuari, d’il·luminació, d’escenografia, i que malgrat no ser actors hi hagués una comunicació per part del nostre cos que permetés la interacció amb el públic i trencar la quarta paret.

- En quin repertori us moveu?
No toquem únicament repertori clàssic, sinó que fem mig repertori de música antiga i l’altra meitat és música creada durant els segles XX i XXI.

- A l’espectacle ‘Wind’, barregeu flauta de bec i altres instruments amb bases de música electrònica. Com encaixa tot això?
La flauta de bec és un instrument que té més obres creades durant el segle XX i XXI que no en tots els segles anteriors. Encara que sigui desconegut, està més en contacte amb les avantguardes dels anys seixanta i setanta que no pas amb la idea que tenim d’una flauta escolar. I per tant la flauta i l’electrònica van molt lligades. Tractem les bases de música electrònica des d’un punt de vista més pop, i no tan experimental, i les utilitzem per ajudar a magnificar les possibilitats d’un conjunt de flauta.

- A ‘Wind’ dieu que posareu el focus en el vent que acompanya les nostres vides quotidianes. A quin vent us referiu?
L’espectacle és un recorregut poètic que enllaça diferents escenes en què el vent és present. Un viatge on passem per Sud-amèrica, Nord-Amèrica, Àsia, Europa... Totes les sensacions de l’espectacle ens venen conduïdes pel vent que s’hi troba. I el vent de les nostres flautes no deixa de ser una translació dels diferents vents de totes les parts del món.

- Heu incorporat més personal en aquesta obra. Això és un bon senyal.
Sí, ja sabem que estem patint els efectes del covid-19, però creiem molt en el que fem i en aquest segon espectacle. En aquest espectacle nou hem afegit tres persones més: Álex Martín a la creació i disseny de so, Esther Chércoles pel disseny de vestuari i Ana Pérez, que ens ha donat un cop de mà molt important amb la coreografia. En el primer espectacle vam veure que ens agradava molt moure’ns a l’escenari, i notàvem que si potenciàvem la nostra part de moviment podíem arribar a comunicar més bé tot allò que volem expressar.

- Què va agradar tant del vostre primer espectacle ‘Under construction’?
La gent deia que no sabia ben bé què venia a veure al principi, però que s’havia quedat molt sorpresa, perquè havíem fet una cosa que no s’esperava. Els nostres espectacles no deixen indiferent a ningú. La combinació de música antiga i música contemporània és molt fresca. Aquest primer espectacle era molt àgil i la gent se sorprenia que es poguessin fer tantes coses amb aquell instrument que alguna vegada havia tocat a l’escola. Aquest segon espectacle és més madur, hi ha hagut una reflexió més profunda al darrere i fruit d’això és un espectacle més professionalitzat, ja que hem delegat tasques a professionals de diferents àmbits per què ens ajudin a potenciar allò que sabem fer i que ens agrada.

 

Windu Quartet
- Com vau viure el confinament i l’aturada de projectes? Havíeu d’estrenar ‘Wind’ el 5 d’abril.
Teníem diversos concerts i es va haver de cancel·lar tot. El primer confinament dur ens va enganxar just en el període de creació final de l’espectacle. Tot es va quedar a mig fer. La gent ha de poder entendre que els músics i els artistes en general no cobrem els assajos. I evidentment seguim treballant perquè volem que els espectacles surtin bé. Però si no hi ha concerts no hi haurà retribució per la feina que hem fet prèviament. Nosaltres hi hem dedicat molt d’esforç i diners, i fa sis mesos que no tenim ingressos. Els primers ingressos que tindrem esperem que siguin aquests i que en vagin venint més. Pel que fa als concerts que teníem aparaulats antigament hi ha la voluntat de tornar-los a programar.

- La voluntat hi és, doncs?
Hi ha festivals de temporada que és difícil que ens tornin a programar. Però sobretot en festivals estables o programacions estables d’auditoris hem vist que hi ha la ferma voluntat de seguir col·laborant amb la creació. I això s’ha d’agrair perquè no són temps senzills i sembla ser que la cultura no interessa prou com per què sigui un motor de país. I la situació econòmica és complicada per mantenir un sector cultural potent, que de fet és el que hauria de ser.

- Vau tenir l’oportunitat de fer una residència artística el juliol a l’Auditori Eduard Toldrà de Vilanova. Com va ser tornar-hi?
Recordo obrir l’Auditori tres mesos després d’haver-lo tancat nosaltres. El març vam estar fent una primera residència a l’Auditori i aquell dia vam plegar esperant tornar-hi l’endemà però no hi va haver endemà. Quan hi vam entrar al cap de tres mesos, l’Auditori estava igual: la taula de so de la mateixa manera, aquell llapis que hi havies deixat al costat era allà mateix, el faristol... Era com si s’hagués aturat en temps.

- Com a grup artístic, com us ha afectat aquesta pandèmia?
El coronavirus ens ha obligat a replantejar el nostre contingut a les xarxes i la nostra estratègia de creació. Com que no podíem fer concerts ens hem hagut d’inventar altres coses com ara concerts per streaming o penjar contingut a internet per què la gent el pogués veure. Hem desplaçat la nostra estratègia de comunicació d’anar anunciant concerts i hem hagut de ser creadors d’entreteniment a les xarxes. Ha estat un procés d’adaptació i suposo que no hi haurà retorn.

- A qui cregui que només sou un quartet de vent, què li diríeu?
El Marcel Leal, un dels components del quartet, sempre diu el mateix: si vostè considera que la música clàssica és avorrida i no veu ni el concert d’any nou de Viena, doni’s l’oportunitat de venir a veure un espectacle de Windu, que no el deixarem indiferent. Bàsicament perquè Windu no fa un espectacle de música clàssica.

Més informació: 

A

També et pot interessar