Jump to navigation
- Com acosteu la música clàssica al públic?Quan vam crear el quartet teníem molt clar que volíem fugir del format clàssic perquè som fills d’una vida més audiovisual i ens agrada la part visual, que ja hi és a la música clàssica. Nosaltres volíem donar una estètica contemporània a la música clàssica. Amb una posada en escena que fos atractiva: canvis de vestuari, d’il·luminació, d’escenografia, i que malgrat no ser actors hi hagués una comunicació per part del nostre cos que permetés la interacció amb el públic i trencar la quarta paret.
- En quin repertori us moveu?No toquem únicament repertori clàssic, sinó que fem mig repertori de música antiga i l’altra meitat és música creada durant els segles XX i XXI.
- A l’espectacle ‘Wind’, barregeu flauta de bec i altres instruments amb bases de música electrònica. Com encaixa tot això?La flauta de bec és un instrument que té més obres creades durant el segle XX i XXI que no en tots els segles anteriors. Encara que sigui desconegut, està més en contacte amb les avantguardes dels anys seixanta i setanta que no pas amb la idea que tenim d’una flauta escolar. I per tant la flauta i l’electrònica van molt lligades. Tractem les bases de música electrònica des d’un punt de vista més pop, i no tan experimental, i les utilitzem per ajudar a magnificar les possibilitats d’un conjunt de flauta.
- A ‘Wind’ dieu que posareu el focus en el vent que acompanya les nostres vides quotidianes. A quin vent us referiu?L’espectacle és un recorregut poètic que enllaça diferents escenes en què el vent és present. Un viatge on passem per Sud-amèrica, Nord-Amèrica, Àsia, Europa... Totes les sensacions de l’espectacle ens venen conduïdes pel vent que s’hi troba. I el vent de les nostres flautes no deixa de ser una translació dels diferents vents de totes les parts del món.
- Heu incorporat més personal en aquesta obra. Això és un bon senyal.Sí, ja sabem que estem patint els efectes del covid-19, però creiem molt en el que fem i en aquest segon espectacle. En aquest espectacle nou hem afegit tres persones més: Álex Martín a la creació i disseny de so, Esther Chércoles pel disseny de vestuari i Ana Pérez, que ens ha donat un cop de mà molt important amb la coreografia. En el primer espectacle vam veure que ens agradava molt moure’ns a l’escenari, i notàvem que si potenciàvem la nostra part de moviment podíem arribar a comunicar més bé tot allò que volem expressar.
- Què va agradar tant del vostre primer espectacle ‘Under construction’?La gent deia que no sabia ben bé què venia a veure al principi, però que s’havia quedat molt sorpresa, perquè havíem fet una cosa que no s’esperava. Els nostres espectacles no deixen indiferent a ningú. La combinació de música antiga i música contemporània és molt fresca. Aquest primer espectacle era molt àgil i la gent se sorprenia que es poguessin fer tantes coses amb aquell instrument que alguna vegada havia tocat a l’escola. Aquest segon espectacle és més madur, hi ha hagut una reflexió més profunda al darrere i fruit d’això és un espectacle més professionalitzat, ja que hem delegat tasques a professionals de diferents àmbits per què ens ajudin a potenciar allò que sabem fer i que ens agrada.
Windu Quartet - Com vau viure el confinament i l’aturada de projectes? Havíeu d’estrenar ‘Wind’ a l'abril de l'any passat.Teníem diversos concerts i es va haver de cancel·lar tot. El primer confinament dur ens va enganxar just en el període de creació final de l’espectacle. Tot es va quedar a mig fer. La gent ha de poder entendre que els músics i els artistes en general no cobrem els assajos. I evidentment seguim treballant perquè volem que els espectacles surtin bé. Però si no hi ha concerts no hi haurà retribució per la feina que hem fet prèviament.
- Vau tenir l’oportunitat de fer una residència artística el juliol a l’Auditori Eduard Toldrà de Vilanova. Com va ser tornar-hi?Recordo obrir l’Auditori tres mesos després d’haver-lo tancat nosaltres. El març vam estar fent una primera residència a l’Auditori i aquell dia vam plegar esperant tornar-hi l’endemà però no hi va haver endemà. Quan hi vam entrar al cap de tres mesos, l’Auditori estava igual: la taula de so de la mateixa manera, aquell llapis que hi havies deixat al costat era allà mateix, el faristol... Era com si s’hagués aturat en temps.
- Com a grup artístic, com us ha afectat aquesta pandèmia?El coronavirus ens ha obligat a replantejar el nostre contingut a les xarxes i la nostra estratègia de creació. Com que no podíem fer concerts ens hem hagut d’inventar altres coses com ara concerts per streaming o penjar contingut a internet per què la gent el pogués veure. Hem desplaçat la nostra estratègia de comunicació d’anar anunciant concerts i hem hagut de ser creadors d’entreteniment a les xarxes. Ha estat un procés d’adaptació i suposo que no hi haurà retorn.
- A qui cregui que només sou un quartet de vent, què li diríeu?El Marcel Leal, un dels components del quartet, sempre diu el mateix: si vostè considera que la música clàssica és avorrida i no veu ni el concert d’any nou de Viena, doni’s l’oportunitat de venir a veure un espectacle de Windu, que no el deixarem indiferent. Bàsicament perquè Windu no fa un espectacle de música clàssica.
Web Windu Quartet Web Escena Vilanova
