Jump to navigation
Música de qualitat i solidaritat es combinen aquest diumenge 23 de desembre a partir de les sis de la tarda al Bar Melody de Vilanova i la Geltrú. Suîte Momo ha impulsat un concert benèfic en què el cost de l'entrada és aportar una joguina nova o bé un donatiu de 3 euros, que servirà per fer arribar joguines a través de la Creu Roja als nens que més ho necessiten. D'aquest concert i de la trajectòria del grup en parlem amb Danny R. Del Moral, cantant i guitarrista de la banda.
-Sou valorats a casa, però aquí potser no tothom és conscient de tot el que esteu aconseguint arreu. Ho veieu així? Heu estat teloners de grups com Love of Lesbian i Vetusta Morla, heu actuat a TVE... -En primer lloc gràcies per la floreta! En aquest món en general i al de la música en particular es fa molt difícil promocionar-se per vies que no són les establertes, com ara l'accés que dona estar a una discogràfica o empresa de distribució. Que et tanquin la porta (o les orelles) perquè no vens de part d'algú en concret, tot i tenir un treball de qualitat, passa més sovint del que sembla. La nostra manera de treballar ens obliga a fer-ho el doble, però no ha estat una cosa que hàgim buscat, simplement hem vist que és la millor manera possible si volem continuar sentint-nos lliures i independents de cap a peus.
-Què ha canviat entre 'Mientras dabas vueltas de campana' i 'Decálago de poemas desesperados y una canción de amor'? -Si parlem de les diferències entre els dos discos, cadascun d'ells han estat el resultat de dues maneres molt diferents de concebre'ls. El primer va ser un auto homenatge a la trajectòria del passat i present (de llavors) de SM, amb una recopilació de temes que fins i tot tenien més anys que el propi nom del grup, i el segon, en canvi, va ser concebut des de la Suite Momo, amb una idea més clara de fer un disc conceptual, una història amb principi i final. Si parlem de com hem canviat nosaltres et diria que radicalment, d'un disc a l'altre!!
-Cap on creieu que pot evolucionar el vostre so? -Sé que el que diré és molt típic, però no ho tenim del tot clar. Ens agrada el Rock and Roll i el so Grunge de finals dels 80, principis dels 90, però som massa eclèctics com per tancar-nos en banda a d'altres estils. Diguéssim que tenim ben clar que el tercer disc seguirà tocant els nassos a la crítica i que seguiran dient de nosaltres que fem discos amb cançons massa diferents estilísticament entre elles. I de fet ens encanta veure que és l'única part “dolenta” que són capaços de dir de nosaltres.
-Què penseu quan un periodista us diu que soneu com si fóssiu de Seattle? -Que l'ha ben encertada, però que aquesta és només una capa de la nostra personalitat; sí, una de molt important, ja que a tots els membres ens uneix l'amor per la música dels 90, però ni de bon tros és l'única.
-Com es podria fixar una frontera entre el grunge i l'indie? Com us qualificaríeu vosaltres? -El terme indie s'ha convertit en un estil tan ampli que, com diu l'Eric de “Los Planetas”, avui en dia fins i tot s'hi podrien ficar els discos de Gerogie Dann!! Jo diria que l'indie no és un estil musical, sinó una manera de fer música. En canvi, el grunge, tot i ser també un terme molt ampli, sí que defineix un estil, amb guitarres afilades, bateries i baixos contundents i/o lletres no gaire optimistes.
-Treballeu sense discogràfica. Sou independents al 100%... Què us ha fet apostar per aquesta via? -Com ja he dit abans, no és que hàgim apostat per aquesta via, sinó que aquesta és, de moment, la manera més lliure de poder tirar endavant amb llibertat i sense límits. I pel que sembla amb el tercer disc seguirem així.
-Vau publicar el segon disc aquest abril. Com han anat les presentacions del treball en directe? -Per aquest disc no hem fet una gran gira com vam fer amb el primer (on vam fer més de 70 concerts). Hem volgut ser més selectius alhora d'escollir on tocar i no acceptar anar a qualsevol lloc només perquè ens deixen endollar un ampli amb volum a 11. A més, hem desenvolupat la part acústica que guardàvem gelosament dins el local, en part per iniciativa pròpia, en part per petició popular, fent acústics a llocs com el Hard Rock Café de Barcelona o L'Fnac. Som així, traiem un disc més rocker que l'anterior per presentar els temes arranjats en acústic, fins aquí arriba el nostre eclecticisme i independència!
-Aquest diumenge 23 organitzeu un concert especial a casa. Què us ha mogut a tirar endavant aquesta iniciativa solidària? -El concert de Nadal és una iniciativa que va sorgir de la ment del Toni (baixista), durant la gira del primer disc. La proposta era senzilla: un concert nadalenc on una joguina seria l'entrada que, amb l'ajut de la Creu roja de Vilanova, aniria a parar als nens i nenes de famílies amb dificultats. Ara feia uns anys que per motius diversos no el fèiem, però el Toni no s'hi ha pogut estar de recuperar-lo (veient com està el panorama de crisi actual) i a la resta de momos ens ha encantat la idea de tornar-lo a fer. Ara només ens queda confiar en què podrem reunir una bona pila de joguines.
-Per als que encara no coneguin els grups que actuen diumenge al Melody... Què s'hi podran trobar? -Doncs un petit i modest minifestival independent, acústic i íntim, amb Olivemoon, un grupàs amb molta personalitat i una veu amb reminiscències d'Eddie Vedder; l'Albert Palomar, un gran amic que vaig fer a la facultat que després del seu projecte “Plouen” s'ha llençat a la piscina en solitari amb un disc nu (gairebé només guitarra i veu i gravat a casa seva), on la seva angelical veu et fa volar la imaginació; Els Bulma, grans amics riberencs amb qui compartim baixista i que ara fa poquet han tret el seu primer LP amb el temàs “Morir Jove” que em té el cor robat i els Suite Momo en versió acústica que, tot i fer els mateixos temes del disc, poc s'assemblen a quan els fem en elèctric, és a dir, sense fer el “punki” pel terra amb els instruments i procurant cridar “lo just” hehe.
Suîte Momo són: Danny R. Del Moral: Guitarra i veu David Espinola: Guitarra Alexis Valverde: Teclats i cors Mar Gràcia: Violí i cors Toni Jordan: Baix Isaac Ortega: Bateria, percussions i cors
Web del grup, amb els dos discs, al següent enllaç.
