Ivet Eroles
,
07/12/2018
Activa't

Luisa Capilla: “Sé que el meu fill o molts nens estan guardant les coses que abans potser haurien llençat”

Parlem de Cap de Casa, una proposta de consum diferent
Una imatge de la Luisa en un moment de l'entrevista

Foto: 

Ivet Eroles
La Luisa Capilla és la impulsora de Cap de casa, un projecte del Pallars Sobirà que fomenta la reutilització dels objectes i camina cap a altres models de consum. El grup de Facebook 'Pallars Reutilitza', amb més de 4.000 membres, o els mercats de segona mà a Sort, són algunes de les accions que pengen d'aquesta iniciativa. Aquest dissabte 8 de desembre Cap de casa celebra la 8à edició del Mercat de Segona Mà de Sort, que conviurà amb la Fira d'Hivern de productes artesans.
"Cap de Casa és un projecte perquè la gent reutilitzi, amb consciència de no llençar les coses, amb consum responsable, tenint la possibilitat de donar, regalar, intercanviar o vendre"

- Comencem pel nom del projecte...
Aquí el Cap de casa és el lloc on es guarden els trastos, es tracta d'una expressió pallaresa que fa referència a les coses que no fem servir normalment.

- Com vas començar a donar forma a Cap de casa?
M'esfereeix veure com la gent llença els objectes, per això, en un primer moment vaig parlar amb la deixalleria per fer-hi alguna cosa a dins. Actualment hi ha un espai a la deixalleria, però no està gestionat per ningú i a mi aquest tema em preocupa especialment. En d'altres deixalleries hi ha una persona que gestiona aquests residus re-aprofitables, que es reparen si fa falta i tenen un preu simbòlic.
M'hauria agradat formar això al Pallars, un servei que la gent pugui utilitzar com a eina per no tirar les coses, per reutilitzar-les, però no va ser possible fer-ho amb la deixalleria, així que vaig decidir crear jo el projecte. Aleshores vaig conèixer una associació que es diu Solidança, que ha fundat Roba Amiga. Vaig anar a la seva nau i vaig conèixer al fundador, que és un mossèn, i ell es va entusiasmar. Va venir aquí, vam mirar diferents possibilitats i ell em va aconsellar que busqués un local. Aquí va ser quan es va parar tot de nou, jo no disposava de pressupost per poder mantenir un local i el meu projecte no podia ser una sucursal de Solidança.

- Tu ho buscaves com a mode de feina?
M'hauria agradat guanyar-me la vida d'això, per poder fer tallers de reciclatge, construir mobles, arreglar bicicletes, fer una agrobotiga... De mentre, a la deixalleria d'Esterri es va crear un grup de WhatsApp i quan apareixia alguna cosa s'anava penjant. Com que volia redreçar el projecte, vaig anar a l'Oficina Jove i em van fer una pregunta clau: “Tu et vols guanyar la vida amb això o vols facilitar una eina perquè la gent reutilitzi?”. A mi m'encantaria guanyar-me la vida d'això perquè és el que em motiva, però si no pot ser, faré el que calgui. I em van dir que podia obrir una pàgina de Facebook perquè la gent propera pogués comprar, vendre, regalar...
En un inici la pàgina es deia 'Cap de casa' i jo hi penjava les meves coses i explicava el projecte, a més de facilitar informació sobre mercats de segona mà i si algú s'hi volia sumar. Però no va anar més enllà, aleshores és quan vaig crear el grup de Facebook 'Pallars Reutilitza', inspirada per un grup a Vielha que funcionava així.  Al principi érem poquets i ara ja som més de quatre mil persones. Això devia començar sobre el 2014, un any després de començar a gestar el projecte.

- També vas començar a fer mercats de segona mà?
Sí, a la deixalleria de Sort m'ajudaven i després em va passar a donar un cop de mà l'ajuntament. Últimament m'estan dient per fer tallers, perquè a mi m'agrada fer el mercat i alhora oferir activitats especials. Hem fet tallers de pintar cares, parades solidàries per recollir diners, un taller d'arbres de Nadal...

- I com s'estructuren aquests mercats?
Es paga per parada, l'ajuntament posa els taulons i la gent s'apunta i aquell dia posa la seva parada. La idea principal del 'Cap de Casa' és ser un projecte perquè la gent reutilitzi, amb consciència de no llençar les coses, amb consum responsable, tenint la possibilitat de donar, regalar, intercanviar o vendre.

- Així que hi ha possibilitat per a l'intercanvi?
En aquest aspecte no hi ha cap norma, molts acabem intercanviant al final. Al principi el mercat de segona mà es deia 'Buida el Cap de Casa' perquè a França hi ha els vide-greniers (buida el garatge), et pots trobar aquests mercats al poble més petit perquè culturalment és un gran esdeveniment, a mi m'encanta. En el tema de muntanya i reutilitzar, ens porten molt d'avantatge.
Si ara no faig mercats, la gent m'ho demana. Arriba la tardor, la primavera... i em pregunten si no faig el mercat. Normalment som uns 20, però l'octubre de l'any passat vam ser gairebé 40. Normalment ve gent d'aquí, però en aquella ocasió va venir gent d'Andorra, Bellpuig, Artesa de Segre, Tremp, la Pobla, Lleida... Actualment organitzo dos mercats a l'any a Sort, un a la primavera i un altre a la tardor-hivern, i també vaig a mercats a vendre.

- La gent que vingui al mercat, què es trobarà?
Tot el que es puguin imaginar. Molta roba, joguines, material de muntanya... Enguany farem una parada solidària pel Nepal, d'on acabo de tornar. Allà he conegut diversos projectes, entre ells SOS Himalaya, que va reconstruir un hospital afectat pel terratrèmol. En aquest centre necessitaven una màquina d'oxigen i l'hem fet arribar. Els diners que recaptem dissabte seran per poder-la pagar.
El mercat és maco perquè trobes alumnes de l'institut que han muntat parada, persones de 70 anys... pots trobar absolutament de tot. Parades més decorades i d'altres que no tant. També és cert que hi ha gent a qui no li agrada, però penso que tot té el seu públic. A més, aquest any coincidirà amb la Fira d'Hivern d'artesania, on la gent també hi podrà anar.

- Serà complet.
A la llarga penso que ho acabaré deixant perquè això hauria de ser una tasca dels ajuntaments o l'Administració, però mentre no hi hagi algú que ho faci... És cert que ells col·laboren i et posen facilitats.

- Després d'aquests anys de recorregut, consideres que has assolit l'objectiu pel qual et vas començar a moure?
Sí, la veritat és que no hi penso molt, però la gent m'ho reconeix i està agraïda. Quan t'ho reconeixen és quan te n'adones. Avui rellegia els objectius que tenia fa cinc o sis anys i crec que sí que els he assolit, de la manera que he pogut i amb els recursos que he tingut. També penso que es podria fer molt més.
És una conscienciació de la gent, dels nens que et veuen, jo sé que el meu fill o molts nens estan guardant les coses que abans potser haurien llençat. Les estan guardant i després els hi fa gràcia comprar-se una altra coseta. Tot això també té un punt de consumisme, no deixes de consumir...

- Però és un altre model de consum...
I els residus segur que s'han reduït. Per mi l'ideal fora que una persona treballés a la deixalleria encarregant-se d'aquest espai i que aquesta persona recuperés tot el que pogués: mobles, electrodomèstics, ordinadors... a un preu simbòlic o no, amb intercanvi, però algú que tingués una feina. A d'altres països ho arreglen tot, no llencen res, abans de llençar-ho ho arreglen. Jo penso que aquí estem en un nivell molt trist i si això ho compensem d'alguna manera, donant feina en aquesta gent que en sap, és un valor afegit.

- És una mica anar a contracorrent.
Totalment. Així em sento, amb això i en el fet de no tenir una feina fixa d'oficina de 8 hores, tal com feia abans, quan vaig decidir fer un canvi de vida.

- Et sents més plena?
Sí, no podria tornar a fer-ho. Jo amb el que tinc estic satisfeta. Estem en aquesta societat consumista i comprem impulsivament i sense reflexionar, no mirem una altra alternativa possible. A llocs com Anglaterra hi ha xarxes per aprofitar mobles o d'altres objectes, abans d'anar a la botiga ja busques això, per poder aprofitar.

- Creus que la gent comença a valorar més aquestes iniciatives? Quan senten a parlar de reciclatge, compra de proximitat, artesania, cooperativisme...
Hi ha feina a fer, no crec que amb això sigui suficient. Això són petites anècdotes. Jo mateixa em sento malament amb moltes de les coses que faig. Ara no suporto anar a les botigues i reutilitzar em salva la vida.

- Aquest dissabte hi haurà dos models de consum alternatius a Sort, el mercat de segona mà i la fira d'artesans...
Per mi són models compatibles, a més les artesanies tenen molt de mèrit.

- Ara que vénen les festes de Nada, és una bona oportunitat per fer pedagogia sobre altres tipus de regals?
Sí, però sé de gent que algun cop ha intentat regalar quelcom de segona mà i no ha estat ben vist. Estaria molt bé que es mirés d'una altra manera, però aquest no és l'espai on la gent compra regals per Nadal. Compren coses que necessiten pel seu dia a dia, però els regals no, encara preval el consumisme amb la caixeta tancada i l'objecte nou. Haurem de seguir lluitant a contracorrent. 

Més informació: 

També et pot interessar