Arnau Martínez
,
20/07/2018
Arts

Joan Ganyet: “Els murs són un llibre d’història obert”

L’exposició ‘Mur’ parla de la pell de les ciutats

Foto: 

Surtdecasa
Exposició Mur a l'Espai Turisme de Tarragona
Un recull de fotografies de diversos murs de ciutats històriques mediterrànies. Aquesta és la proposta de l’arquitecte i fotògraf Joan Ganyet (La Seu d’Urgell, 1946). L’autor es fixa en la senzillesa de les parets que "són la pell de les ciutats", diu. A través de les imatges vol reflexionar sobre el concepte de ciutat. La mostra està instal·lada a l’Espai Turisme de Tarragona fins al pròxim 5 d’agost després de recòrrer diversos espais al Pirineu.
"En les ciutats els murs revelen la història, el transcurs dels segles, les marques de les generacions, el pòsit de les tempestes i de les inclemències del temps"

- Què representen els murs a les ciutats?
"Els murs són la pell de les ciutats”, deia el poeta Paul Valéry al seu llibre ‘L’ideé’. És una manera de dir que el que hi ha més profund en una persona és la pell. També en les ciutats els murs revelen la història, el transcurs dels segles, les marques de les generacions, el pòsit de les tempestes i de les inclemències del temps; els murs són un llibre d’història obert.

- Estem acostumats a fotografies de grans paisatges, però els murs són una cosa senzilla.
El gran Leonardo da Vinci al seu ‘Tractat de la pintura’ recomana als seus deixebles que "cal buscar les línies de la composició en les esquerdes dels vells murs". Jo, com a humilíssim seguidor de Leonardo, trobo composicions, la majoria abstractes, en la pàtina riquíssima de formes i matisos que ens ofereixen els murs. 

- Com decideixes l’enquadrament de la fotografia?
L´enquadrament s’obté prescindint del context per centrar-se en el pam de quadrat escollit.

- Tots els murs són de ciutats mediterrànies.
Les ciutats històriques són un tresor, no només en els grans monuments i els edificis significatius, sinó també en les cases senzilles, en els petits carrerons, en les places oblidades. Són calaixos que guarden milions de vivències, d’odis i d’amors. Vivim en un indret del món excepcional, tan a prop de França, d’Itàlia o de Grècia. Per això ciutats com Roma, Venècia, Palerm, Bèrgam, Sevilla, Atenes o Dubrovnik són una benedicció per a la mirada de l’espectador atent. Precisament Marcel Proust afirmava que "tot sovint no fan falta nous paisatges, sinó nous ulls." 

- Quina característica tenen els murs de Tarragona que també apareixen a l’exposició?
Tarragona és la ciutat mediterrània per antonomàsia, gràcies a la seva història imperial, a la seva dimensió humana, al seu urbanisme, a la seva relació amb el mar. És un autèntic luxe!

- De totes, amb quina ciutat es queda?
Em quedo amb el conjunt de les ciutats del Mediterrani. Cadascuna d’elles té un accent especial, però el conjunt és perfectament identificable i diferenciat de la resta del món: són el bressol de la civilització occidental. L’exposició ‘Mur’ és un homenatge a la ciutat mediterrània. L’historiador Lewis Munfort afirmava que "com el llenguatge, la ciutat és la més gran obra d’art creada per l’home". Jo hi estic absolutament d'acord.

- En quin projecte treballes ara?
El nou projecte en el qual estic treballant és la preparació d’un llibre de fotografia que posarà en relació temàticament simbologies obtingudes de la contemplació dels murs de les ciutats històriques.

També et pot interessar