Pepe Camps: “Aprofundim molt en el no a l'ós del sector ramader"

El documental 'El No a l’Ós?' vol generar espais de diàleg entorn la reintroducció de l'ós al Pirineu

Ivet Eroles

10/04/2019

Arts

La Vanesa Freixa i el Pepe Camps estan rodant el documental 'El No a l’Ós? Crònica d'un conflicte', que recull els arguments que s'oposen a la presència de l'animal als Pirineus catalans i francesos, amb la intenció de generar diàleg. Han engegat un Verkami per aconseguir part del finançament d'un audiovisual que tindrà la música de l'Arnau Obiols i el pas de les estacions com a fil conductor.

"A nivell social costa poder entendre la situació dels ramaders i la dificultat per tirar endavant els seus projectes"

- Per què heu decidit fer aquest documental?
La Vanesa i jo estàvem fent un documental amb algunes escoles de pastors i de capacitació agrària de Catalunya i el sud de França, a l'Ariège. Ens vam anar trobant amb ramaders i pastors, just en l'època en què va esclatar el tema de l'ós Goiat, a l'estiu del 2018. Així que vam investigar una mica més sobre aquesta qüestió i vam veure com l'ós és la punta de llança d'un tema més profund.

- El documental només recull les visions properes al no?
Per la part més animalista s'han generat diferents documents explicant el perquè de la reintroducció de l'ós i hem constatat que no hi ha una veu tan predominant que representi el sector ramader, que és el més afectat. La veu que s'ha fet sentir fins ara d'aquest sector és molt visceral i nosaltres busquem un relat molt més conciliador. A mesura que anem investigant ens adonem que és normal que ramaders i ramaderes estiguin cremades, això ve de molts anys enrere i parla de la relació entre Administració i sector.

Al documental també apareix la gent que treballa en el projecte Piros Life (programa per la consolidació de l'ós bru als Pirineus), les persones que fan el camp de treball sobre el terreny, el mediador entre ramaders i Administració, el director general de Medi Ambient... Entrevistem a les dues parts, però aprofundim molt en el no a l'ós del sector ramader.

- Existeixen dos relats?
Hi ha molt distanciament entre l'Administració i la societat. Ens ha passat amb el títol del documental, que conté un “no” i un “ós”, i això a ningú li entra al cap. Pensar-ho és políticament incorrecte. Actualment existeixen uns tòtems intocables, com la sobirania alimentària, el quilòmetre 0, etc. Es defensen molt aquests conceptes, però aquí dalt ja tenim les pastures en extensiu, que promouen precisament això, i no es faciliten.

- Es requereix certa valentia per tractar un tema polèmic com aquest.
És complex. La Vanesa coneix més el sector i jo fa anys que visc a la zona i estem aprenent molt. Des de la meva visió és súper interessant entendre els motius del no, ja que es naturalitzen moltes coses, com que l'ós ja no pot marxar. I per què no? L'han portat amb helicòpter. Et fa obrir els ulls davant la nostra hipocresia.

- Existeixen espais de diàleg entre les diferents parts?
Ara estan existint arrel dels atacs reiterats de l'ós Goiat a ramats de muntanya. Fins i tot l'Administració ho diu, si hi ha un individu que fa atacs fora del normal, es pot extreure, res és inamovible.

- Creus que el documental també serveix per això?
Hi ha trobades a nivell tècnic, però a nivell social costa poder entendre la situació dels ramaders i la dificultat per tirar endavant els seus projectes. Estem parlant amb molts sociòlegs i antropòlegs i són els que tenen les claus, ja que et fan reflexionar sobre els diferents punts de vista de la societat.

- Quines impressions heu rebut després de fer públic que feu aquest documental?
Els que defensen les posicions més radicals d'entrada qüestionen com ho farem, tothom s'apropia del tema, però nosaltres ens estem documentant i fa mesos que fem pedagogia explicant que el que volem és generar un diàleg. No volem enganyar a ningú i volem ser bastant objectius, partint de la base que som persones, prenem decisions i tenim punts de vista. Volem mostrar la part del no contraposada amb el sí i que entre els entrevistats es generi un debat. Ens encantaria trobar una predisposició a escoltar, més enllà dels implicats directes, explicar-ho de Tremp cap avall per tal de generar empatia amb la gent de l'entorn urbà.

- També heu creat un Verkami, amb quin propòsit?
Per tenir un mínim de finançament, el Verkami representa una petita part del cost de l'audiovisual. Tenim altres vies obertes de finançament, tot i que volem treballar sense pressions. L'Arnau Obiols també està posat en el projecte, ell és un músic de la Seu d'Urgell que fa un treball molt cuidat amb música d'arrel del Pirineu. La seva música té molt a veure amb el tema i, de fet, ell té un pes molt important en el documental, fa de fil conductor i marca el pas de les estacions amb les seves composicions. Com que el tema és tan dens i complex, aquest fil conductor dóna aire a nivell narratiu.

- A l'hora d'executar el projecte ho feu sota el nom de productora Le Champs, és una productora de nova creació?
La Vanesa i jo fa temps que treballem conjuntament, però la productora l'hem format per a l'ocasió. A part de l'Arnau Obiols, també comptem amb la Charlotte, que és grafista, i l'àudio i la banda sonora es farà a l'estudi PiriNoise de València d'Àneu. Cal tenir en compte que tirar endavant aquests tipus de projectes és molt difícil a nivell econòmic.

- Cap on creieu que hauríem de tendir per desenvolupament sostenible dels territoris de muntanya?
S'hauria de donar molta veu a la gent del territori i l'Administració hauria de ser més valenta per encarar temes conflictius. I a veure què passarà quan arribi el llop, a França hi ha una zona molt afectada per aquest animal.