Anna Zaera
,
31/01/2018
Espectacles

Laia Ortiz: "Com en la ciència, o en l'amor, l'experimentació obre noves portes que mai s'obririen si ens quedéssim al sofà"

El primer 'Escenari del crim' tindrà lloc el 15 de febrer al pub Glops d'Ulldecona
Laia Ortiz

Foto: 

Cedida
Laia Ortiz
Laia Ortiz (Ulldecona,1987) proposa una experiència de micròfon obert per promoure l'expressió en un espai públic. El lloc elegit ha estat el pub Glops d'Ulldecona. Cinc minuts de llibertat absoluta davant del públic per fer el que vulguis: rapejar, trapejar, improvisar, recitar, interpretar, experimentar, contar, cantar, llegir, escriure, actuar, dansar, pensar en veu alta, fer, desfer, preguntar... Aquesta experiència anomenada 'Escenari del crim', que s'inaugura el 15 de febrer, s'espera que tingui lloc un cop al mes i espera poder contribuir a trencar tòpics i fomentar al sentiment col·lectiu dels veïns.
"Si ha d'haver-hi llibertat d'expressió que  sigui  en totes les disciplines i en tots els llenguatges. Hem abandonat les nostres pulsions creatives i ens hem convertit en mers consumidors que es miren les coses des de la barrera"

- D'on surt la idea de crear aquest espai obert d'expressió?
Suposo que és la materialització de moltes coses diferents. D'una banda vol ser un punt de trobada per a persones de totes les edats i d'arreu del territori que tinguin ganes d'expressar-se en qualsevol llenguatge, artístic o no, davant dels seus veïns i veïnes. També pretén ser un lloc de catarsi, on qualsevol tipus d'expressió tingui cabuda. Volem crear un espai per trencar motlles, superar tòpics i sortir de les convencions i lleis no escrites que tenen encara un pes importantíssim en llocs com els pobles i les societats rurals i que sovint ens prenem massa seriosament.

- Quines són aquestes convencions?
"La bona música s'escolta a l'estiu", "Sortir en dijovendres, només si ets estudiant i vius a Tarragona", "La poesia, a Barcelona", "La denúncia i les reivindicacions són cosa d'activistes", "L'art contemporani el podria fer mon fill", "El pensament utòpic és molt bonic però no serveix per a res", "La primera resposta davant el canvi és no", "Les tradicions ni tocar-les", "Ara no és moment per transgredir ni subvertir". Volem qüestionar-ho tot.

- Escenari com a lloc d'experimentació. Creus que fan falta més espais de llibertat?
Absolutament. Si ha d'haver-hi llibertat d'expressió que sigui en totes les disciplines i en tots els llenguatges. Hem abandonat les nostres pulsions creatives i ens hem convertit en mers consumidors que es miren les coses des de la barrera i es deixen dir què "mola" i què no. Com en la ciència, o en l'amor, l'experimentació obre noves portes que mai s'obririen si ens quedéssim asseguts al sofà de casa un dijous a la nit.

- Has tornat a les Terres de l'Ebre després de viure a Zurich. Què hi esperes trobar?
Hi espero trobar i, de fet, hi estic trobant, molta gent amb moltes ganes de fer coses, d'experimentar, de qüestionar-ho tot, de ser crítics i que em facin tindre més ganes de fer coses, d'experimentar, de qüestionar-m'ho tot, de ser crítica.

- Formes part del col·lectiu Ebrergent. Heu desenvolupat un grup de treball estable?
Sí. Durant l'edició 2017 ens vam consolidar com a grup de treball i vam començar a definir les línies generals que ens agradaria seguir en les futures edicions. Acabem d'obrir l'edició 2018 amb noves incorporacions i la idea és fer algunes col·laboracions puntuals. Ens agrada molt experimentar i deixar totes les portes obertes, sense grans objectius a llarg termini; només el de conèixer i conèixer-mos.

- Vincules el projecte 'Escenari del Crim' amb una nova manera de plantejar la creació des de la proximitat...
En certa manera sí. La producció pròpia o de km 0, que no considero tant una producció feta per persones del territori sinó una producció sorgida sota les circumstàncies i les condicions locals, pot ser una eina molt útil per establir diàlegs, entendre'ns, rellegir-mos, ser crítics amb natros mateixos tant a nivell individual com col·lectiu. Paradoxalment, tot i que l'oferta dels pobles és a priori restrictiva a molts nivells, és precisament en este buit on podem experimentar més. A més, s'està donant un relleu generacional i un canvi de discurs dins i fora de les institucions públiques que hem d'aprofitar per trobar el nostre propi espai.

- Què t'agradaria que passés?
A llarg termini ens agradaria que aquest experiment se convertís en una cita mensual i en un espai consolidat per a diferents disciplines i pràctiques artístiques. De moment ens sentirem més que satisfetes si de la sessió del dijous 15 de febrer en surt una segona ronda.

També et pot interessar