Jump to navigation
- D'on surt la idea de crear aquest espai obert d'expressió?Suposo que és la materialització de moltes coses diferents. D'una banda vol ser un punt de trobada per a persones de totes les edats i d'arreu del territori que tinguin ganes d'expressar-se en qualsevol llenguatge, artístic o no, davant dels seus veïns i veïnes. També pretén ser un lloc de catarsi, on qualsevol tipus d'expressió tingui cabuda. Volem crear un espai per trencar motlles, superar tòpics i sortir de les convencions i lleis no escrites que tenen encara un pes importantíssim en llocs com els pobles i les societats rurals i que sovint ens prenem massa seriosament.
- Quines són aquestes convencions?"La bona música s'escolta a l'estiu", "Sortir en dijovendres, només si ets estudiant i vius a Tarragona", "La poesia, a Barcelona", "La denúncia i les reivindicacions són cosa d'activistes", "L'art contemporani el podria fer mon fill", "El pensament utòpic és molt bonic però no serveix per a res", "La primera resposta davant el canvi és no", "Les tradicions ni tocar-les", "Ara no és moment per transgredir ni subvertir". Volem qüestionar-ho tot.- Escenari com a lloc d'experimentació. Creus que fan falta més espais de llibertat?Absolutament. Si ha d'haver-hi llibertat d'expressió que sigui en totes les disciplines i en tots els llenguatges. Hem abandonat les nostres pulsions creatives i ens hem convertit en mers consumidors que es miren les coses des de la barrera i es deixen dir què "mola" i què no. Com en la ciència, o en l'amor, l'experimentació obre noves portes que mai s'obririen si ens quedéssim asseguts al sofà de casa un dijous a la nit.- Has tornat a les Terres de l'Ebre després de viure a Zurich. Què hi esperes trobar?Hi espero trobar i, de fet, hi estic trobant, molta gent amb moltes ganes de fer coses, d'experimentar, de qüestionar-ho tot, de ser crítics i que em facin tindre més ganes de fer coses, d'experimentar, de qüestionar-m'ho tot, de ser crítica.- Formes part del col·lectiu Ebrergent. Heu desenvolupat un grup de treball estable?Sí. Durant l'edició 2017 ens vam consolidar com a grup de treball i vam començar a definir les línies generals que ens agradaria seguir en les futures edicions. Acabem d'obrir l'edició 2018 amb noves incorporacions i la idea és fer algunes col·laboracions puntuals. Ens agrada molt experimentar i deixar totes les portes obertes, sense grans objectius a llarg termini; només el de conèixer i conèixer-mos.- Vincules el projecte 'Escenari del Crim' amb una nova manera de plantejar la creació des de la proximitat...En certa manera sí. La producció pròpia o de km 0, que no considero tant una producció feta per persones del territori sinó una producció sorgida sota les circumstàncies i les condicions locals, pot ser una eina molt útil per establir diàlegs, entendre'ns, rellegir-mos, ser crítics amb natros mateixos tant a nivell individual com col·lectiu. Paradoxalment, tot i que l'oferta dels pobles és a priori restrictiva a molts nivells, és precisament en este buit on podem experimentar més. A més, s'està donant un relleu generacional i un canvi de discurs dins i fora de les institucions públiques que hem d'aprofitar per trobar el nostre propi espai.- Què t'agradaria que passés?A llarg termini ens agradaria que aquest experiment se convertís en una cita mensual i en un espai consolidat per a diferents disciplines i pràctiques artístiques. De moment ens sentirem més que satisfetes si de la sessió del dijous 15 de febrer en surt una segona ronda.
