Ivet Eroles
,
21/01/2019
Família

Gemma Bach: “Una de les coses que ens fa més felices és veure com els infants aprenen del propi territori”

La Gemma Bach detalla la proposta educativa de l'escola Ridolaina
Gemma Bach

Foto: 

CEDIDA
L'escola Ridolaina aplica un mètode basat en les intel·ligències múltiples
La Gemma Bach és la directora de l'escola Ridolaina de Montellà i Martinet, a la Cerdanya. En aquesta comunitat d'aprenentatge es desenvolupa un projecte educatiu innovador basat en l'educació Viva, sota un marc de respecte, estima i cura.
"Entenem que l’infant és un organisme viu, que com tot organisme està programat per aprendre tot el que necessita per viure al seu entorn"

- Quina és la proposta educativa de l'escola Ridolaina?
A l’escola Ridolaina oferim un projecte d’educació Viva, Activa i Neurodiversa, basat en la teoria de les intel·ligències múliples de H. Gardner. Això vol dir, en essència, que respectem el lliure desenvolupament dels infants, la seva necessitat de moviment i joc lliure, i donem la mateixa importància a totes les intel·ligències, deixant que els infants s’expressin amb la que més destacada tenen.

Al matí els alumnes troben propostes en diferents espais: l’espai dels somnis, amb propostes de llum i llengua; l’espai del món, amb propostes científiques i matemàtiques; l’espai dels artistes, amb propostes d’art i construccions; l’espai exterior, amb propostes de moviment, i l’obrador, un espai pensat per als infants més petits. Els nens i nenes entren a l’escola pausadament, poden entrar també les famílies i quedar-s’hi si volen, i trien què volen fer. Aquesta estona aprenen junts infants de diferents edats. Més tard els infants més grans fan treballs d’investigació que ells mateixos trien, en petits grups o de forma individual, i quan els acaben fan exposicions a les famílies.

- Com enteneu el concepte d'escola viva?
Entenem que l’infant és un organisme viu, que com tot organisme està programat per aprendre tot el que necessita per viure al seu entorn, com una llavor que no cal que li diguin com haurà de créixer per convertir-se en arbre, sinó que necessita la terra necessària (l’espai) i l’aigua per créixer (l’acompanyament).

Viva no vol dir “lliure”, que cadascú fa el que vol. Nosaltres creem “ambients lliures” pel matí: els infants, quan arriben a l’escola troben diferents propostes en els espais i es mouen lliurement, però no vol dir que puguin fer el que vulguin, sinó que poden triar a què dedicar-se entre les diferents propostes. Ens aquests ambients intentem que hi hagi propostes per desenvolupar les diferents intel·ligències de forma integrada.

Quan diem viva també volem dir que l’escola és un organisme viu, que creix, que evoluciona i que es modifica en funció de l’entorn i de les necessitats de qui l’habita, és a dir, dels infants.

- Us definiu com una comunitat d'aprenentatge, això en què es tradueix?
Entenem l’escola com una comunitat formada per tothom que hi participa per igual: infants, mestres, famílies, monitores de menjador... i permeable a l’entorn. A la pràctica, vol dir que a l’escola les famílies entren i surten, col·laboren en les diferents activitats, en el manteniment, en fer que sigui un espai acollidor i agradable.

Ser permeable a l’entorn també vol dir conéixer molt bé el medi en el que estem, cada dimarts fem una sortida a algun lloc del nostre voltant: Cerdanya i Alt Urgell.

- Aquest centre educatiu destaca per la seva trajectòria innovadora, com ha estat la seva evolució fins al moment actual?
Montellà sempre ha estat una escola innovadora i sempre ha destacat per tenir famílies que venien de fora buscant la seva metodologia.

- Quina és la implicació d'aquestes famílies?
És total. La relació entre l’associació de famílies i l’escola és molt estreta. S’encarreguen del servei d’acollida i del servei de carmanyola. Hi ha mares i pares que ens ofereixen els seus coneixements: per exemple, una mare ve un dia a la setmana a fer xerrades de ciència, un altra ve un cop a la setmana a fer un taller de teatre o bé una fa un projecte d'anglès... També tenim pares que s’ofereixen per arreglar-nos coses quan s’espatllen. Sabem que podem comptar amb ells per tot i volem que sigui recíproc.

- Quin paper juga el fet de viure a la Cerdanya en l'educació dels nens i nenes? Com es relacionen amb l'entorn?
Ser permeable a l’entorn també vol dir conéixer molt bé el medi on estem, per això cada dimarts fem una sortida a algun lloc del nostre voltant. Tenim un projecte de partenariat amb el Parc Natural del Cadí que està basat en les Escoles Magnet: un museu apadrina a una escola, aquesta aprèn dels experts del museu i el museu aprèn de la didàctica de l’escola. Nosaltres vam veure que el nostre museu és l’entorn natural, per això vam fer un acord amb el Parc Natural del Cadí-Moixeró. Ells ens proporcionen experts que a les sortides ens expliquen coses de biologia, de geologia, d’ocells, de l’entorn del parc, etc. També contactem amb emprenedors de la Cerdanya i artistes que ens conviden a explicar els seus tallers o granges, així com la seva feina. La resposta és impressionant, aprenen els infants, però també els adults que els acompanyem.

- Quins inconvenients i avantatges té desenvolupar una iniciativa d'aquest tipus al Pirineu?
Avantatges molts, principalment l’entorn. Aprendre a l’aire lliure és qualitat de vida. L’inconvenient principal és que ensenyament obliga a estar empadronat al poble per poder matricular-se a l’escola. Això fa que moltes famílies del voltant vulguin venir a l’escola i no puguin perquè no tenen casa a Montellà, on a més l'habitatge està molt difícil d’aconseguir.

- Quins projectes o persones us serveixen d'inspiració?
Com a teoria, Howard Gardner i Montessori. Des de la pràctica, Rebecca Wilt i les comunitats Pestalozzi, així com Summerhill, la primera escola democràtica.

- Esteu en contacte amb iniciatives similars al territori? Heu impulsat algun tipus de treball en xarxa?
Fa uns anys vam iniciar, juntament amb altres escoles, la Xarxa Aigüerola, amb què preteníem agrupar famílies, mestres i escoles amb una mirada semblant i treballar per portar formacions en aquesta línia al nostre territori. Vam començar amb molta força, però no sempre és fàcil portar la formació cap aquí dalt, així que continuem fent mica en mica.

- Quins reptes té el Pirineu a nivell educatiu?
Adaptar-se a la modernitat sense perdre la seva essència. Durant les sortides, una de les coses que ens fa més felices és veure com els infants aprenen del propi territori i en aquesta interacció aprenen a estimar-lo, a valorar tot el que tenim aquí i a veure diferents formes de viure-hi.

Més informació: 

També et pot interessar