Rosendo Manrique: "Ens enorgulleix contribuir a que les criatures tinguin el sentiment de pallareses"

Dirigeix la Biblioteca Pública de Sort, motor cultural i social del Pallars Sobirà, que dona a conèixer els autors locals i impulsa l’interès lector entre infants, joves i adults

Núria Mora

14/01/2025

Llibres

La Biblioteca Pública de Sort ja és una realitat després d'un llarg camí de més de dues dècades marcat per espais provisionals i l'espera d'un equipament digne per a la capital del Pallars Sobirà. Inaugurada l'octubre de 2024, aquesta nova biblioteca ha esdevingut un pol cultural i social imprescindible per als veïns de la comarca. Rosendo Manrique, director de l'equipament, explica en aquesta entrevista com la biblioteca s’ha convertit en un eix vertebrador cultural i social per al territori. Amb un fons local ric en autors i publicacions sobre el Pirineu i el Pallars, i una secció infantil dedicada al pallarès, la biblioteca aposta per preservar i difondre el patrimoni cultural local adaptant-se a les necessitats d’un territori de muntanya.

Situem en un espai noble la secció Lletres al Pallars, amb obres d'autors locals o ambientades al Pallars perquè sigui el que primer coneguin els usuaris i visitants

- Després de més de vint anys del projecte inicial i passar per llocs provisionals, què suposa poder comptar ja amb la Biblioteca Pública de Sort?
Ha sigut com una travessia del desert! Fa vint-i-cinc anys que el projecte es va posar sobre la taula i l’Ajuntament de Sort va començar a planificar el nou equipament. En aquell moment estàvem al local de l’antiga biblioteca de La Caixa, després vam passar per dos locals provisionals i vint-i-cinc anys després estem aquí. Tot plegat gràcies a la visió de l’Ajuntament que al barri antic de Sort, als peus del Castell dels Comtes del Pallars, hi havia d’haver un equipament cultural, i també per part del Servei de Biblioteques per complir amb els requeriments del mapa de lectura pública, que demanava que a Sort, com a capital del Pallars Sobirà, hi hagués un equipament adequat a les necessitats dels veïns de la comarca.

- Es va inaugurar l’octubre del 2024. Què ha passat durant aquests primers mesos?
La resposta és sorprenent. Hem multiplicat per cinc les dades que teníem d’usuaris a l’antiga biblioteca i hem multiplicat per deu el número de nous carnets. També disposem d'una sala d'actes, que és un espai independent, i això ens obre la possibilitat d'organitzar moltes activitats que fins ara no podíem fer. Durant el primer trimestre en vam fer una trentena i hi van passar unes 800 persones. Tot plegat amb una valoració molt positiva per part dels usuaris de la biblioteca, que són els que al final reben aquest servei i ens parlen que necessari era que a Sort i a la comarca hi hagués una biblioteca com Déu mana.

- De quina manera creus que contribueix la biblioteca com a motor cultural i social a Sort i al Pallars Sobirà?
D’una banda, per allò que entenem que és la nostra missió principal, que és conservar, promoure i difondre el patrimoni cultural de la comarca, és a dir, els autors locals, altres autors que han escrit obres ambientades al Pallars, i no només obres, també pel·lícules, poesia i teatre. També per tot el que fa referència als coneixements del Pallars Sobirà pel que fa a la seva història, costums, tradicions i entorn natural. El Sobirà és l’única comarca de Catalunya que té un Parc Natural i un Parc Nacional al seu territori. Té una riquesa molt important pel que fa als esports: de riu, de muntanya, de neu... Tot això és un fons que treballem i que difonem entre els nostres usuaris. I d’altra banda, si ens situem en el marc dels Objectius de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides, avui en dia les biblioteques han de contribuir també al fet que els veïns del nostre territori tinguin cobertes totes les seves necessitats i informació tant pel que fa a la formació permanent o als estudis, com també un cop ja establerts i treballant, si volen posar en marxa un negoci o fer un pla d’empresa, a les biblioteques han de tenir els recursos per fer-ho. Per exemple, tenim una sala de treball destinada a fer petites reunions per a un màxim de quatre o sis persones per organitzar trobades. Aquest és un servei que fins ara no podíem donar i la nova biblioteca ens permet oferir-lo.

- Per tant, la funció originària de la biblioteca com la podríem entendre va molt més enllà del que seria el concepte clàssic de biblioteca?
Si, ja no ens referim a la biblioteca com un espai amb fons de llibres, pel·lícules i música, sinó que els serveis que s’ofereixen van molt més enllà. No es tracta només de tenir uns recursos que puguis venir, agafar i emportar-te a casa, que segurament durant molts anys continuarà sent el més important de la nostra funció, sinó que també mirem de donar uns serveis des del punt de vista cultural, social i econòmic perquè els veïns de la comarca en puguin fer ús.

- Quins reptes presenta la gestió d'una biblioteca pública en una comarca de muntanya?
El repte més important és que estem en un territori amb una densitat de població molt baixa, amb pobles molt petits i molt allunyats entre si. Això fa que no tothom tingui la possibilitat de venir cada dia a consultar el fons, tot i que a la comarca també hi ha altres espais fixos, com la Biblioteca Pública d’Esterri d’Àneu i el Bibliobús Pere Quart, que dona serveis a diferents municipis de la província. Aquest any ens coordinarem els tres equipaments per a redactar un Pla de Foment de la Lectura Comarcal que defineixi accions a dur a terme al territori. Tenint en compte que la població de vegades està allunyada i no sempre pot fer ús directe dels nostres serveis, el que procurem és que tothom conegui els recursos que tenim en línia, com la Bibliodigital, una plataforma de llibres electrònics, música i cinema. També hem obert canals de comunicació per WhatsApp, Telegram i xarxes socials per atendre demandes d’informació i fer el retorn de la informació. I ens plantegem, a mitjà termini, posar en marxa un servei de préstec domiciliari col·laborant amb el Consell Comarcal i fer l’esforç des de la biblioteca per arribar a l’usuari allà on estigui.

La sala de Premsa i Cinema de la Biblioteca | Foto: Cedida
- Teniu un fons local en publicacions sobre el Pirineu i el Pallars i una secció infantil amb publicacions en pallarès. Com ho treballeu?
Totes les biblioteques compten amb un fons local amb les publicacions del seu territori i a banda d’això, nosaltres hem creat la secció Lletres al Pallars on hi tenim novel·les, poesia i teatre d’autors pallaresos o que estan ambientats al Pallars i li hem donat una ubicació molt destacada, perquè és el fons que volem que la gent que ve de fora conegui primer i per això situem els nostres autors en una ubicació noble. També estem molt orgullosos de les publicacions en pallarès que tenim a la secció infantil. Hi ha l’Associació Cambuleta que cada any publica un conte infantil en pallarès amb el corresponent audiollibre, la Càtedra del Pirineu ha publicat recentment un conte infantil sobre les falles del Pirineu, des del Parc Natural de l’Alt Pirineu també es publiquen diversos llibres adreçats a les criatures. Són diverses iniciatives de publicacions de llibres i contes infantils en pallarès, adreçats als nens de la comarca i hi ha poques biblioteques que tinguin aquesta riquesa, per això ho volem destacar i promoure.

- Quina acollida té per part de les famílies i els infants tenir accés a publicacions en pallarès?
De seguida s’hi identifiquen perquè llegeixen paraules que molt sovint han sentit a casa, als padrins o als pares i allò de veure-ho imprès li dona un encant particular. A més els ajuda a sentir-se pallaresos, que és una cosa que a nosaltres ens enorgulleix, que gràcies a nosaltres i a la difusió que fem d’iniciatives que ja hi ha en marxa al territori, puguem contribuir a que les criatures de la comarca tinguin aquest sentiment de ser pallareses. És un orgull molt especial.

- El Pallars és terra de grans noms de la literatura catalana. Maria Barbal, Pep Coll, Dolors Millat... Com contribueix el fet de tenir autors locals d’aquesta talla?
A banda de potenciar el fons local dels autors que ja tenim, seguim una mica els passos de la Biblioteca Maria Barbal de Tremp que ha estat pionera a voler potenciar també les traduccions d’aquests autors. La mateixa Maria Barbal té obres traduïdes a 26 llengües, ‘Les veus del Pamano’ del Jaume Cabré també s’ha traduït a moltes llengües, o de Pep Coll tenim tots els seus llibres, també en castellà perquè el que volem és que no només els veïns de la comarca sinó els nostres visitants, tant se val d'on vinguin d'arreu del món, tinguin accés a aquest fons literari perquè coneguin i apreciïn el Pallars Sobirà.

L'àrea infantil de la biblioteca | Foto: Cedida
- Fèiem referència a la secció infantil. Què passa amb els joves, tenint en compte els greus problemes que es detecten en comprensió lectora, què es pot fer des de les biblioteques per preservar l’interès lector?
Nosaltres hem creat una àrea específica de la biblioteca per a joves a partir de 12 anys que és una edat en què ja deixen enrere la imaginació més infantil. En aquesta àrea tenim, no sé si la millor, però sí una de les millors col·leccions de còmic de la província de Lleida: manga, còmic europeu, americà, d’aventures, de fantasies... Considerem que el còmic és una eina molt important per mantenir el gust per la lectura amb aquesta edat que comentem i que sigui una lectura senzillament d’evasió. Moltes vegades als còmics hi trobem inquietuds socials, com és el racisme, el feminisme o la història. Creiem que pot servir de passarel·la cap a lectures més d’adults que els poden portar a la secció de novel·la gràfica d’adults. Funciona molt bé, no només per als nostres usuaris, sinó també d’altres biblioteques, a través del préstec interbibliotecari. Tenim la intenció d’organitzar tallers i clubs de lectura al voltant d’aquest fons per promocionar-lo encara més i arribar a aquest públic jove, que de vegades és difícil d'arribar perquè la lectura té molta competència: els videojocs, les sèries, la música... Volem donar al còmic el valor perquè tingui un interès social, que els joves es puguin identificar i reconèixer en segons quins continguts a través del còmic, perquè esdevingui un lloc segur i els permeti expressar-se en llibertat. Al final el que volem és que la biblioteca sempre ajudi les persones a conèixer-se a si mateixes i d’aquesta manera ser més lliures, no perquè facis el que vulguis, sinó perquè si et coneixes, saps del que ets capaç i et pots expressar d’una manera més lliure.

- Com teniu l'agenda d'activitats culturals per aquests propers mesos?
Durant el primer trimestre tenim programades quatre presentacions de llibres, un contacontes i farem el primer Cinefòrum que estem organitzant en col·laboració amb l’Oficina Jove, per al públic juvenil. Estem rebent contínuament visites de centres educatius de la comarca que volen conèixer l’equipament, els fons i els serveis dels quals disposem. A l’antiga biblioteca al llarg de l’any fèiem deu o dotze activitats i ara són deu o dotze cada mes. Això ens exigeix un esforç molt important per part del personal, amb les tres persones que hi treballem, però és molt gratificant perquè són activitats molt ben rebudes i els usuaris en treuen profit.