Ivet Eroles
,
06/02/2019
Llibres

Maria Barbal: “No sóc la mateixa escriptora que fa trenta anys”

L'autora pallaresa parla sobre la seva nova novel·la 'A l'amic escocès'
Maria Barbal, A l'amic escocès

Foto: 

CEDIDA
L'escriptora de Tremp acumula un llarg reconeixement literari
L'escriptora pallaresa Maria Barbal publica la seva nova novel·la 'A l'amic escocès' (Columna), una història d'amistat entre persones marcades pels esdeveniments històrics del segle passat, com la Guerra Civil i també una història d'amor. Com a escenari de fons, els Pirineus. Conversem amb ella sobre el seu nou llibre i el seu procés creatiu.
"Crec que la literatura col·labora en la recuperació de la memòria d’una manera vivencial"

- 'A l'amic escocès' parla de l'amistat i de l'amor en el context de la Guerra Civil i anys després. Què ens expliquen els seus personatges?
Els personatges viuen un temps amb tota la força i la il·lusió de la joventut, amb la gran ensopegada de la guerra, i després es refan, estimen i recuperen la rutina de la vida diària. Malgrat les dificultats, troben els guanys de l’amistat i la grandesa de la compassió i de la renúncia.

- Per donar forma a la novel·la, t'has nodrit de material històric real, com són les cartes d'un jove soldat. Com ha estat el procés per donar estructura a l'obra?
Les cartes d’un xicot com el Benet contenen el que devia afectar la majoria. L’afany de no estar sols, de mantenir els llaços amb la terra, amb la família i els amics dels quals es trobaven separats. Manifesten el neguit per un futur ple d’interrogants, la il·lusió per la quotidianitat perduda. El procés ha estat lent. Tenia molt material i volia explicar una història corrent. M’ha costat triar i resumir aspectes interessants, dotar d’un paper a cada personatge i establir la línia de l’amistat entre el protagonista i l’amic d’Escòcia.
 
-  La Guerra Civil és l'escenari de fons de moltes novel·les i llibres. Quins reptes ha suposat entomar de nou aquest tema?

La perspectiva era diferent d’altres novel·les. Jo havia explorat ja les conseqüències de la guerra en la població civil i aquest cop hi havia els soldats, el front, els hospitals i, volgudament, en menor grau, l’exili als camps de refugiats de França.

- Quin creus que és el paper de la literatura en la recuperació de la memòria històrica?
Crec que la literatura col·labora en la recuperació de la memòria d’una manera vivencial, pot facilitar la consciència del passat per mitjà d’uns personatges concrets i no tant de xifres i sigles, encara que ho fa de manera parcial.

- “Sempre m'han fascinat les vides que no són notícia”, dius als lectors en una carta de presentació del nou llibre. Per què?
La immensa majoria de persones no són notícia com a individus, però cada una té el seu origen, el seu caràcter... La suma dóna com a resultat arguments interessants perquè estan amarats d’un temps, d’un lloc amb un entorn únic.

- També comentes que aquesta novel·la conclou les obres del cicle del Pallars. Què has volgut expressar en ells llibres que en formen part?
S’ha dit que podria ser que aquesta novel·la clogués un cicle, títol que, en el seu moment, va reunir en un volum les meves tres primeres novel·les, però en tant que escriptora no em poso cap límit. He escrit sobre un món que conec una mica, com la majoria de les persones que escrivim, però no hi ha cap voluntat que englobi els meus llibres, cap intenció per damunt de la que es pot trobar en cada un d’ells.

- Quina és la teva visió de la creació literària al Pallars o d'escriptors que situen les seves novel·les en aquest entorn?
Opino que el Pallars continua donant autors que interessen arreu i que són benvinguts pels habitants d’aquestes comarques. Penso que, com passa en qualsevol altre indret, la gent del país valora que hi hagi creació artística que tingui com a referent el seu territori.
 
- Sovint, quan es fa referència a la teva obra, es cita repetidament l'èxit de 'Pedra de tartera'. Quina opinió et genera aquest fet recorrent?
 És la primera obra, és la que ha generat, de moment, més interès i, també opino que és més fàcil fixar una etiqueta a una autora que continuar llegint els llibres que va escrivint, la qual cosa suposaria valorar els seus nous treballs, comparar-los amb el primer i entre si, per matisar o ampliar.

- En aquests més de 30 anys de creació literària, com s'ha transformat i modelat en el temps la teva escriptura?
No sóc la mateixa escriptora que fa trenta anys. Perquè he viscut i he continuat llegint i escrivint. Però, en el meu cas, no sabria dir en què consisteixen els possibles canvis perquè no m’he preocupat per observar-los. Tinc la sensació que el temps va de pressa i, quan en tinc, prefereixo emprar-lo per escriure.

Més informació: 

Sinopsi del llibre "A l'amic escocès"
Biografia de Maria Barbal

També et pot interessar