Jump to navigation
- És freqüent trobar a gent de totes les edats ballant swing un migdia a alguna plaça d'arreu de Catalunya, però d'on sorgeix aquest ball i gènere musical?El swing és la música que va derivar de tota l'esclavitud afroamericana dels Estats Units. Va sorgir a les esglésies de gòspel, després va passar al carrer i d'allà a les formacions Dixielands i Big Bands dels anys 20 i 30; i aquí és on neix el swing. Quan la gent parla de jazz, parla molt en general, però diríem que són els començaments del jazz.A finals dels anys 20, als Estats Units, dins la població negra, es va començar a utilitzar aquest tipus de música. Les formacions normalment constaven d'una bateria, trompetes, trombons, guitarra, baix... i a poc a poc es van anar ampliant instruments per formar les Big Bands.
- I com va començar a arribar a la població blanca?El gènere es va començar a estendre per tot Amèrica i els blancs també volien tocar swing, però això no va ser ben acollit per les persones afroamericanes. Cal tenir en compte que aquest gènere musical parlava del maltractament que la població negra patia per part dels blancs, això estava present en les lletres de les cançons. Era una música de protesta provinent de les cançons que es cantaven als camps de cotó i tabac. Progressivament alguns blancs van començar a tocar aquest tipus de música i alguns d'ells van ser acceptats perquè van demostrar que eren aptes per fer-ho.
- Com va entrar el swing a Europa? El swing va arribar a Europa de forma totalment clandestina, en el context de la Segona Guerra Mundial. Les persones que tocaven aquest tipus de música eren perseguides, ja que eren blancs tocant música de negres. Molts d'ells van viure episodis repressius i es van tancar sales senceres. La pel·lícula Los rebeldes del swing il·lustra molt bé tot el que es va viure en aquella època.
- Per no donar lloc a confusions, quan parlem de swing ens referim a la música, de la qual se'n deriven balls socials com el Lindy Hop o el Xarleston, és així?Exactament. El swing és la música i després té balls socials associats, que han sorgit a través de ballar aquesta música. A Nova York els afroamericans van començar a ballar Lindy Hop a la sala Saboy Ballroom, per exemple. Primer de tot va sorgir el Xarleston, que és el ball dels anys 20, i tot seguit el Lindy Hop, el Balboa i el Shag, seguint aquest ordre cronològic.
- “Mai he trobat a un Lindy Hopper que no somrigués”, així es cita a Frankie Manning a la pàgina web de LleidaSwing. Franki Mannig va ser l'afroamericà que va portar el Lindy Hop a Europa. A Suècia hi ha un especial interès per aquest ball i el van convidar a fer classes al país escandinau. Això va suposar el ressorgiment del Lindy Hop al continent europeu, ja que aquí va agafar força a partir de la dècada dels 80. A Estats Units el swing, el jazz i el Lindy Hop sempre han estat presents d'una forma més constant, mai s'han deixat de ballar; entres a una botiga i s'escolta jazz o swing, no música pop.El ball del Lindy Hop no està coreografiat, tan sols has d'aprendre uns passos i tu pots fer les combinacions que vulguis, crees el ball sobre la marxa i això és molt divertit pel qui balla i implica una coordinació amb la parella. És un ball social i això és molt important, és com conèixer gent. El balla persones de totes les edats amb un intercanvi constant de parella. Aquest és el triomf, que amb un codi base tu vas fent.
- Quins propòsits teniu com a associació?Volem difondre la música i els balls del swing. Quan vam obrir LleidaSwing, el ball del Lindy Hop no es coneixia a Lleida ciutat ni a la província. Com a músic, veia que fora de Catalunya o Lleida la gent no el coneixia. D'això ja fa cinc anys. Actualment hi ha més de 150 persones ballant a la ciutat de Lleida i també als pobles del voltant: a Tàrrega, a Cervera, a Balaguer... A cada poblet s'ha fet una petita associació des del naixement de LleidaSwing.
- Com expliqueu l'actual èxit del swing i la proliferació de concerts i sessions de ball a tota Catalunya? Tal com deia, és un ball molt social. Si hi ha dues parelles ballant al carrer, en una jam, i passa algú pel costat i s'ho mira amb interès, se li ensenya un pas i és possible que s'apunti a les classes. Això ha passat a tota a Catalunya. Abans només hi havia associacions a Barcelona i ara surten associacions a tot arreu. A Madrid va néixer amb molta força, a Andalusia també, i moltes poblacions del nord, com Vitòria o Bilbao, ja tenen les seves entitats. A més, moltes marques han aprofitat el swing per fer publicitat i això li ha donat més difusió, també cal tenir en compte l'èxit d'Andrea Motis.
- Quines transformacions ha experimentat coma gènere musical i ball? Qui balla swing avui en dia?Les transformacions s'estan produint actualment, per part de les diferents escoles europees o americanes. No és el mateix l'estil suec que el francés, cadascú està fent diferents variacions, petites transformacions. Ara tothom balla swing, gent de totes les edats. A Barcelona hi ha persones de més de 70 anys que van a les jams de swing i a les escoles fan classes pels més petits, s'està formant una bona cantera. I és que aquestes cançons agraden a tothom i el ball és molt senzill d'aprendre.
- Com a músic, per què et crida l'atenció el gènere?Jo toco jazz i em van començar a trucar per fer actuacions per a Lindy Hoppers (ballarins i ballarines de Lindy Hop), així que vaig adaptar el repertori. Però quan vam començar a tocar per Lindy Hoppers, els nostres concerts no funcionaven. Així que vaig decidir aprendre a ballar per entendre quines necessitats musicals tenen els ballarins: si comences amb el Lindy Hop, no el pots deixar. Per aquest motiu hem proposat una classe oberta a Tremp aquest dissabte. A més, allà hi ha associacions que es poden interessar i podríem formar a les persones que vulguin aprendre.
- A part del director, ets el banjo i guitarra de la Sugar Push Street Band, on també hi ha espai per la trompeta, el clarinet, el trombó, la tuba, el contrabaix, la bateria, el washboard i una veu femenina, seguint l'estructura de les bandes de carrer de New Orleans. Amb quines formacions o músics us inspireu?Amb totes les de l'època: Louis Amstrong, Ella Fitzgerald, Beeni Goodman, tots els músics i Big Bands d'aquells temps... així com les formacions menys conegudes i temes populars, cançons de carrer que en algun cas eren d'enterrament, unes cançons lentes per acomiadar-se del mort, que es transformaven en ritmes alegres quan l'ànima ja havia pujat al cel. Quan fem concerts contextualitzem les cançons, ja que si coneixes d'on venen, se't fan més properes.
- Com a músic, què sents quan el públic passa de ser un mer espectador a ballar i participar de l'espectacle?Passa una cosa molt especial, quan toquem, tot el que passa és de tal intensitat a dalt de l'escenari que aquesta se'n va cap a enfora i es produeix un feedback molt gran amb els ballarins. Ells estan ballant i pots pensar que no t'estan escoltant, però tu estàs controlant el seu ball. Dalt de l'escenari fem pujar i baixar l'energia i això es nota a la pista de ball. Hi ha una energia tremenda, per això hem proposat el taller a Tremp.
Web de LleidaSwing
