Cristina Mongay
,
18/02/2019
Activa't

Aprendre català, tot un intercanvi cultural a les terres de Ponent

Ens endinsem en els grups d’ensenyament de català a nouvinguts del Centre de Normalització Lingüística de Lleida
CPNL

Foto: 

Surtdecasa Ponent
El pròxim 21 de febrer se celebra el Dia Internacional de la Llengua Materna, una efemèride molt sentida i especial en espais d’aprenentatge i perfeccionament del català com el Centre de Normalització Lingüística de Lleida.
Donar l’oportunitat al nouvingut a practicar el català és part dels deures que tenim com a societat d’acollida

Amb 30 anys d’història a l’esquena, el Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) continua treballant dia a dia per apropar el català a tota la ciutadania que viu i treballa a casa nostra. Consta de vint-i-dos centres de normalització lingüística arreu de Catalunya (CNL), i el CNL de Lleida s'organitza en onze serveis comarcals de català, un a cada capital de comarca –a excepció de la Vall d’Aran–.

A la seu lleidatana, es treballa especialment amb persones nouvingudes, i també amb gent catalana, o provinent de la resta de l’Estat espanyol, que vol millorar el seu nivell de llengua.

La benvinguda al català
Els nivells de català que s’ofereixen per a nouvinguts des del CNL de Lleida són l’inicial –que equivaldria a l’A1– i el bàsic. El nivell inicial està adreçat a un públic que no coneix cap llengua romànica, i que majoritàriament està poc alfabetitzat; el bàsic 1 –on s’acull a la majoria d’alumnes–, en canvi, s’enfoca a un perfil més acostumat als hàbits d’estudi, o que domina com a mínim una llengua romànica.

El curs passat, el CNL de les terres lleidatanes va oferir 41 cursos inicials i bàsics 1, amb uns 718 alumnes.Els bàsics són el nostre producte estrella”, ens confirma la Meritxell Mir, Coordinadora de Dinamització i Assessorament Lingüístic del Consorci.

Tot i la diversitat d’origen de l’estudiantat que freqüenta les aules del CNL de Lleida, el 31% d’aquest prové de l’Amèrica del Sud, Mèxic, Central i Carib; el 30% del nord d’Àfrica, el 22% de la resta d’Àfrica, el 7% de l’Europa extracomunitària, el 4% de la Unió Europea, el 4% d’Àsia –fonamentalment, Pakistan i Xina– i el 3% de la resta de l’Estat espanyol. El 60% de l’alumnat són dones, vers el 40% d’homes; pel que fa a les edats, el 35% són alumnes de 18 a 29 anys, el 46% de 30 a 44 anys, el 16% de 45 a 64 anys, i el 2% més grans de 64 anys.

En general, els grups de català a nouvinguts són molt heterogenis, especialment tenint en compte el nivell de partida formatiu des d’on s’inicia la immersió a la llengua. Tots, però, donen peu no només a l’aprenentatge del català i dels hàbits d’estudi, sinó també a l’intercanvi d’experiències culturals.

Amb la Meritxell Mir parlem també sobre la responsabilitat compartida d’adaptació a la societat catalana, quelcom molt assenyalat de cara al nouvingut, però no prou conscienciat per la part que ens toca com a terra d’acollida. “Cal motivar a les persones nouvingudes a practicar el català. Tenim molta feina a fer en aquest aspecte”. Ens reconeix que molts d’ells es queixen pel fet que no ens hi adrecem en català pel seu origen o pel color de pell i que, per tant, no poden practicar tant com voldrien la nostra llengua.

Hem de posar-nos a la seva pell. Els exigim moltíssim, però no complim amb la nostra part de deures. Molts d’ells ja treballen, no necessiten explícitament el català per tirar endavant. És cert que és necessari per al Certificat d’acollida, però una gran part, un cop el tenen, continua aprenent la llengua, fins i tot arribant a cursar el nivell C2!

Els cursos de català, inevitablement, conviden al diàleg intercultural, una experiència enriquidora en tots els aspectes tant per part dels alumnes com pel que fa al professorat. “Entre les activitats que es realitzen a les classes sempre acostumen a sorgir amb naturalitat temes culturals com la gastronomia, les festivitats, la música, la societat, etc. A banda de la llengua, es tracten molts aspectes de la nostra cultura i també s’aprofita per conèixer millor l’entorn sortint a espais oberts a la ciutadania com la Biblioteca Pública, la Seu Vella, l’Institut d’Estudis Ilerdencs, el Museu de l’Aigua, etc.

Comença la classe!
Ens colem a una de les classes de nivell bàsic de dijous al matí. Ens presentem a l’Antoni Daurell, un dels professors del centre lleidatà, qui dur a l’esquena anys d’experiència docent i vital al voltant de la llengua catalana.

La classe està formada per una vintena d’alumnes d’edats compreses entre els vint i els quaranta anys i, efectivament, la majoria són dones. L’alumnat, en general, se sent curiós per la nostra presència, i diverses alumnes no dubten ni un instant en participar en el nostre debat.

Les primeres reflexions que comparteixen amb nosaltres són purament lingüístiques. A un grup de dones marroquines els sorprenen paraules i expressions com ara “calb”, que en àrab significa “gos” (“kalb”, كلب), o “la mateixa”, que recorda al darija marroquí “matisha” (ماطيشة), i que significa “tomàquet”. Òbviament, escoltant així, la classe esclata en un somriure.

Una alumna d’origen colombià confesa una altra curiositat: “Des de que vaig arribar a Catalunya em va sobtar molt que utilitzéssiu ‘maco’ com a sinònim de ‘bonic’. Al meu país, emprem ‘maco’ per referir-nos a una ‘persona tonta’”.

Conversem sobre l’origen del català, les llengües de l’Estat espanyol, la presència del castellà a Catalunya, la seva relació amb la llengua catalana, i també sobre alguns costums peninsulars tan peculiars als seus ulls com els braus. Inevitablement, sorgeix el tema d’identitat, que sorprèn alguns alumnes. L’alumna colombiana ens confessa una experiència: “Hi ha molts catalans que, quan els preguntes si són espanyols, et contesten amb un ‘Jo sóc català’. Se senten únicament catalans, això al principi se’m feia incomprensible”. Quelcom no estranya tant al grup d'alumnes marroquines: “Nosaltres tots som àrabs, però molts marroquins se senten únicament “amazigh” (berber, ⴰⵎⴰⵣⵉⵖ)”.

Dels costums catalans els crida l’atenció des de les Processons de Setmana Santa a la Revetlla de Sant Joan, sense deixar de banda el Nadal amb el Tió i la popular i escatològica figureta del caganer del pessebre. “El dolç sempre és present a les vostres festes”, ens apunten diverses alumnes llatinoamericanes; i una altra d’origen peruà ens confessa que “no entenc que mengin caragols, i tampoc el conill. Quina impressió!” Pel que fa a la manera de fer dels catalans, en general els agrada, els sorprèn la puntualitat catalana -“fins i tot per fer la migdiada!”- i creuen, en general, que som gent de paraula.

Conèixer molta gent d’altres cultures i altres llengües, com a professor, suposa omplir la motxilla d’un bagatge experiencial enorme. Això ens ho manifesta Daurella. “El nivell bàsic és ben bé un micro món, un gran repte per a qualsevol mestre”, ens confessa, “però sempre és molt gratificant”.

Fonamentalment aquests són cursos orals, i esdevenen un espai molt més amable i humà que qualsevol altre centre oficial que els nouvinguts puguin freqüentar, com ara l'oficina de treball. Al Consorci el català no és només llengua d'aprenentatge, és també una base indiscutible pel diàleg i per l'apropament de maneres d’entendre la vida diverses i igualment vàlides.

També et pot interessar