Cristina Mongay
,
23/01/2018
Activa't

Felip Llovera: "Entrar en política és qüestió de fer un pas endavant i de voler canviar les coses del sistema que no funcionen"

Llovera és actualment un dels regidors més joves de l'Ajuntament de Bellvís
Felip Llovera

Foto: 

Surtdecasa Ponent
Llovera durant la nostra entrevista
És tota una veritat. La política del país viu un fort relleu generacional. Cansats de tantíssims casos de corrupció, d’una vella política plena de vicis carrinclons i de tractes distants, i amb l’horitzó de la República catalana molt present, molts joves han decidit fer un pas endavant per dir la seva i treballar per millorar les entranyes polítiques de Catalunya. Política des del petit municipi, des de la comarca, des del territori, des del motor, en definitiva, de casa nostra. Parlem amb un d’aquests testimonis, en Felip Llovera, actual regidor de joventut, esports i noves tecnologies de l’Ajuntament de Bellvís.
Si només penséssim a ser escollits en les pròximes eleccions, deixaríem de fer polítiques bones per tothom

- Arriba un dia que arribes a casa i dius: “Mama, vull ser polític”. Com es rep aquesta notícia?
- Ma mare va dir “Ai, fillet, que faràs?”, però mon pare va ser més reticent. “Què no estàs bé? Tens feina, parella, estàs distret, etc. No saps el munt de problemes que et vindran al damunt!”, em deia (riures).

- Des de quan participes en  el món de la política?
- Des de molt jove sempre hi he estat interessat. Però potser m’hi vaig anar acostant a partir de la meva participació en l’Associació de Joves del poble, que restava una mica abandonada. Llavors tenia uns vint-i-quatre anys, més o menys. I, triant gent per tornar-ho a moure, vaig acabar sent el president d’aquesta. Durant aquella etapa em vaig haver d’anar movent, parlant amb joves, veïns i veïnes, i contactant amb l’Ajuntament. I va ser així com em vaig adonar que hi ha moltes coses a fer, i que se’n poden fer moltes si un s’ho proposa de veritat. Entrar en política és qüestió de fer un pas endavant i de voler canviar les coses del sistema que no funcionen.

- Amb quina edat entres a l’Ajuntament de Bellvís?
- Amb 31 anys acabats de fer, en les darreres eleccions municipals (maig del 2015). Vaig ser president de l’Associació de Joves quatre anys, tresorer de l'ANC de Bellvís durant dos anys i llavors va arribar el salt al consistori.

- L’Ajuntament de Bellvís manté una gran connexió de la societat civil.
- Efectivament. Gairebé tot l’equip de govern parteix de l’Assemblea Nacional. De fet, jo n’era el tresorer, la coordinadora i el secretari són els números 2 i 6 de l’Ajuntament i l’alcalde era el coordinador del Pla d’Urgell.

- Fins a la teva entrada a l’Ajuntament, havies simpatitzat o militat en algun partit?
- No. De fet, sóc bastant apartidista. No sóc d’un partit concret i d’un dogma estricte; crec més en la feina del dia a dia al poble. Tot i que molts dels companys i companyes de govern són d’ERC, molts altres no érem de cap partit. Llavors, vam agafar el paraigua d’ERC però vam confeccionar el nostre propi partit, Transparència i Progrés per Bellvís i els Arcs. Transparència i Progrés va nàixer amb la idea de fer un partit de poble, 100% transparent, que vetllés per la millor comunicació amb els veïns i veïnes (volem que se sàpiga tot el passa a l’Ajuntament), i està plenament compromès amb el procés d’independència de Catalunya.

- Imagino que la situació actual del país ajuda a decidir-se a entrar en política.
- Hi ha dos factors que pesen molt a l’hora de ficar-te en política. El primer, l’estat actual de Catalunya. Quan realment vols que sigui independent, has de fer quelcom més per contribuir en la causa. I segon, la corrupció. No sabem que passava a l’Ajuntament però, quan hi entres, treballes per a que sigui una institució neta i transparent.

- De totes maneres, la política de carrer en els petits municipis com Bellvís, de poc més de 2.000 habitants, és molt diferent de la política de les altes esferes.
Jo sempre dic que quan entres a l’Ajuntament, comences la segona carrera (riures). Aprens un munt de coses (lleis, tresoreria, societat, comunicació,...) necessàries per gestionar l’Ajuntament, que al cap i a la fi és una de les més grans ‘empreses’ del municipi.

- Quina és la feina fonamental del polític de poble?
- Parlar molt, explicar molt a la gent que passa. De fet, nosaltres fem entre cinc i sis sessions informatives anuals perquè tothom qui vulgui es pugui assabentar del que passa al consistori i al poble. I també, treballar dia a dia pel poble, ideà mil alternatives perquè els costos surtin el màxim d’econòmics possibles, fer treballar les empreses del poble, etc.

- Oficialment ets regidor de joventut, esports i noves tecnologies. Com es materialitza això en reptes?
- Uff! En moltes tasques! Explicar molt a la gent, demanar pressupostos, parlar amb tècnics, fer propostes, convèncer a la gent per fer iniciatives, ficar les eines i recolzar el dinamisme de les associacions de joves, de cultura i d’esports, etc.

- Què és per tu la política?
- Per mi és un tàndem compost per la gestió del bé públic i la connexió amb la gent. Tot plegat és complicat, perquè explicant la veritat hi ha gent que s’enfada, que no l’hi agrada, que preferirien les mitges veritats. I això és el que fa ‘caure’ als partits. És molt habitual en els partits discursos com: “no parlem d’això perquè no agrada sentir-ho i ens farà perdre votants”. Però és molt important que la gent ho conegui tot, que prevalgui el bé comú. Per això, governant en dues legislatures com a màxim, evites dinàmiques egoistes.

- Fins quan tens previst exercir en política?
- La nostra idea d’equip és, com a molt, vuit anys. No hi hem de ser tota la vida en política, perquè llavors és quan venen els mals habits. Crec que la idea s’hauria d’estendre molt més arreu de les esferes. Però, de fet, encara no tenim clar si ens presentarem a les pròximes eleccions, i si ho fem, tampoc sabem si l’equip el formaran els mateixos membres. Si només penséssim a ser escollits en les pròximes eleccions, deixaríem de fer polítiques bones per tothom. De moment, anem fent el que considerem millor.

- T’has trobat mai amb el comentari: “Nen, si fas això, no et votaré”?
- Sí! Però em sento molt lliure, perquè tampoc sé si em presentaré de nou. Als pobles petits el que passa és que costa trobar gent que es vulgui presentar. Costa molt crear un grup municipal. Fa uns anys, a Bellvís hi havia hagut quatre i cinc partits polítics a les municipals, ara només n’hi ha dos. Hi ha pobles petits que fins i tot tenen dificultats per fer un sol partit. Costa moltíssim que la gent s’impliqui.

- Com veus la política catalana actual?
- El país està en un moment d’standby. La gent que som independentistes de sempre veiem clar que l’única opció que hi ha és separar-nos d’Espanya, perquè no ens entendrem mai. I ara estem en un moment que molta més gent s’adona d’això, no per la influència dels mitjans de comunicació, sinó pels fets que ho avalen. Crec que aquesta situació acabarà caient pel seu propi pes, que la força de la raó s’acabarà fent pas i que en cinc o deu anys màxim, amb més o menys dificultats, aconseguirem la independència. No hi haurà més solució, perquè ens hi estan abocant.

- I l’europea?
- També té tela! Com a sistema, la Unió Europea és molt hipòcrita, i realment només interessa a França i Alemanya. Té bons ideals però, a la pràctica, deixa molt de desitjar. Potser la solució és que peti tot una mica per cedir espai als canvis.

- Quin tarannà o característica ha de tenir qui es vol dedicar a la política?
- Ser molt poc egoista, perquè hi dediques molt temps de la teva vida. Sí que és cert que tenim un sou, però en el nostre àmbit de petit municipi és molt representatiu. Si contéssim les hores invertides, els quilometratges, el telèfon i els maldecaps, la política municipal no sortiria a compte amb el sou que rebem. El que et mou és la generositat, la comprensió de la gent i l’estima al poble.

Més informació: 

També et pot interessar