Montse Visa
,
25/09/2019
Arts

Erik Schmitz: "La meva motivació és poder embellir l’entorn amb l’escultura"

Parlem amb l'artista afincat a Ivars d'Urgell, sobre els seus origens, motivacions i la seva visió de l'art connectat amb la naturalesa
Erik Schmitz

Foto: 

Cedida
Nascut a Alemanya i criat a Ponent, l’artista multidisciplinar Erik Schmitz Coll (1993) viu actualment a Ivars d’Urgell (Pla d’Urgell), on ha tornat després de viure en diferents indrets, i des d’on treballa per obrir-se camí en el món de l’art. El gravat, els murals o la pintura són tècniques amb les que s’expressa però se sent especialment identificat amb l’escultura, que treballa sobretot en gran format. A través d’aquesta, reivindica valors com el respecte a la naturalesa. Ho fa representant figures d’animals i amb la utilització de materials reciclats. Des del seu taller, que comparteix amb el seu germà, ens parla de la seva visió de l’art i els seus orígens, i de com veu l’escultura com a eina per embellir l’espai públic. Podem veure alguna de les seves obres a Penelles, feta en el marc del Gargar Festival 2019, o al Consell Comarcal del Pla d’Urgell, on va elaborar una obra commemorativa del 25è aniversari de la comarca.

- Com et vas iniciar en el món de l’art i l’escultura?
D’adolescent vaig triar fer el batxillerat artístic a Lleida i allà recordo que em vaig sentir especialment a gust amb l’assignatura de volum. Tot i que havia dibuixat tota la vida, vaig veure que em resultava fàcil i agradable desenvolupar volums. Després vaig decidir fer Belles Arts, tot i que no hi vaig anar de manera molt decidida. Amb divuit anys no ho tenia molt clar. Actualment, a banda de l’escultura, també toco altres disciplines. La feina que he acabat fent és la de creatiu. Pensar projectes, desenvolupar, dissenyar algun element com ara un distintiu, un tòtem per designar una ruta... no sóc dissenyador però em considero creatiu en aquest sentit. Trobar idees fora del comú que tinguin una bona rebuda visual.

- Amb quins materials treballes?
A mi m’ha agradat sempre provar tots els materials. Una cosa que em passava és que veia un material i a partir d’aquest, em sorgien idees. M’agrada molt treballar amb materials existents. Restes de fabricació, reciclats... per això per a les escultures que faig utilitzo fusta de palet, pneumàtic...

Escultura del Cargol realitzada amb fusta i pneumàtics al Gargar Festival | Foto: Cedida

- El fet d’utilitzar materials reciclats és també una reivindicació?
Totalment. Des d’adolescent tenia aquesta preocupació i em plantejava moltes coses. Suposo que amb el temps, en lloc d’agafar-me a la protesta, vaig pensar que era més aportador plantejar solucions. He acabat veient que una de les maneres era agafar tots aquests elements i dir "no em cal anar a comprar res si tinc de tot aquí". També vinc d’una família ecologista i això m’ha influenciat.

- I hi ha algun altre membre de la teva família que es dediqui a l’art?
Sí, els meus dos germans. El Kim, el gran, fa escultura també. Li agrada molt la pedra, la forja. Fa escultura amb materials nobles; peces abstractes i consistents, amb formes molt oníriques que t’evoquen quelcom, però no acostumen a ser figuratives tot i que també en fa. El Swen, el meu germà, petit fa pintura i il·lustració amb un estil figuratiu. Amb ell tenim en comú que amb les seves creacions també planteja un món en el qual parla de naturalesa, d’animals, a través d’uns personatges en miniatura. L’humà el fa petit en contrast amb el seu entorn, que són elements quotidians, aliments o animals que serveixen com a refugi. Una temàtica molt connectada amb la terra i plena de colors.

- En el teu cas fas sobretot escultura de gran format. A què es deu?
Crec que em passa una mica com el meu germà petit, que m’agrada sentir-me petit al voltant d’aquestes creacions.

- I el fet de representar animals?
Crec que reivindico el regne animal i que no estem sols al món. Que estem compartint aquest planeta amb altres espècies. Per mi és com un homenatge als nostres convivents.

Escultura 'Loxodonta' creat per al Nowhere Burning Man al desert dels Monegros | Foro: Cedida

- Vas néixer a Alemanya i després et vas traslladar amb la teva família aquí. Creus que la mescla de cultures t’influeix en la manera de veure el món?
Sí, el meu pare és alemany i la meva mare catalana, de Lleida. Els meus germans i jo, vam néixer tots a Alemanya però vam venir aquí de ben petits. A nivell personal, el que m’ha donat estar entre dos cultures és aquesta habilitat d’adaptar-me. No viatjàvem pel món amb la meva família però durant les vacances sempre anàvem a Alemanya. Això m’ha donat una facilitat de viatjar i a la vegada, no estar format només per un element. La capacitat de canviar.

- Creus que viatjar és important per a la teva feina?
Crec que sí, per inspirar-te. També hi ha una part molt important d’anar cap a dins d’un mateix però això també t’ho dona el viatge. Penso que com artista, l’important és que puguis viatjar, inspirar-te per altres cultures. I després tornar, saber qui ets tu i a partir d’aquí realitzar-te. Ara estic en un moment en que no em ve tant de gust viatjar perquè necessito crear. Viatges i aprens, tens idees, però després has d’estar tranquil en un lloc estable, en una base, per expressar i per tal que les idees trobin el seu lloc i es puguin materialitzar.

Erik Schmitz treballant al seu taller amb una maqueta | Foto: Montse Visa

- A banda d’Alemanya, has estudiat a Barcelona i has viscut a Galícia i Mèxic. Què en treus d’aquestes experiències?
A Alemanya hi he viscut temporades però em vaig adonar que estava molt fet aquí, que sóc molt mediterrani. A Mèxic hi vaig anar durant la carrera perquè era un lloc justament on podia contrastar la meva cultura i on encara hi ha vestigis d’una cultura precolonial. Allà vaig conèixer el gravat, amb el que també treballo. Allà aquesta tècnica hi té molt pes i tradició i hi ha molts bons tallers. Després d’acabar la carrera, vaig anar a Galícia amb una beca de treball. També va ser molt interessant perquè està a l’altra punta de la península i també hi ha diferències culturals.

- I per què has decidit tornar i instal·lar-te a Ivars d’Urgell?
Totes aquestes voltes al final el que m’han donat és la resposta a qui sóc. M’adono del molt que importa el lloc on hem crescut perquè som el que som segons el que ens ha nodrit. En agafar aquest camí de l’art, que està tan estigmatitzat, el que busques és un lloc on ho puguis fer. En aquell moment a Barcelona ja hi estava saturat. És un món en el que jo no hi he crescut. Jo valoro molt la tranquil·litat. El poble és familiar, no hi ha tan soroll, trànsit, hi ha cares conegudes... hi ha calidesa humana. A més, aquí hi tinc espai. Aquest era el taller del meu pare, que era fuster i ebenista. Quan comences, està be que puguis disposar d’aquest tipus de recursos per facilitar-t’ho. A més, Lleida agràriament està molt desenvolupat però a nivell creatiu està infravalorada i hi ha molt a fer.

- Ara mateix pots viure de l’art?
Sí. Hi dedico moltes hores i esforç, la veritat. Però penso que passa en moltes altres vocacions. A Barcelona potser tindria més ofertes però també hi ha més competència. Tot i que aquí no hi ha tanta demanda d’art, també hi ha menys gent que s’hi dediqui.

Escultura de l'ànec Collverd | Foto: Cedida

- I normalment treballes per encàrrec, exposes...?
Jo treballo per encàrrec i també hi ha feines que proposo jo, o faig obra per exposar i vendre. Hi ha alguns espais que se’ns han ofert i on probablement exposarem més endavant amb els meus germans. Properament col·locarem l’escultura de l’ànec aquí a Ivars. Tinc una escultura al Castell del Remei; a Penelles i al Consell Comarcal. L’escultura de gran format té lloc a l’espai públic. Aquest cap de setmana hem fet un taller a l’estany d’Ivars d’Urgell i Vila-sana, on hem realitzat una escultura de gran format i la idea és també exposar-la quan estigui acabada.

- Què caldria fer per donar un impuls al món de l’art i la creativitat a Ponent?
Crec que a nivell creatiu hi ha moltes maneres de potenciar un espai, un poble o una zona. Hi ha bones iniciatives com el que han fet a Penelles (el Gargar Festival). En aquest cas, està molt enfocat al mural. Jo com a escultor penso que a nivell escultòric hi ha molt per fer. La meva motivació és poder embellir l’entorn amb l’escultura. La meva proposta és demostrar que l’escultura es pot fer d’una manera accessible, econòmica, inclús comunitària, i que pugui tenir aquest punt de reaprofitar materials que tirem i que ens podrien servir per fer instal·lacions i creacions.

Més informació: 

Web Erik Schmitz
Instagram Erik Schmitz
Facebook Erik Schmitz

També et pot interessar