Sergi Quiñonero: "L’ecoart està alineat amb la meva recerca personal"

L’artista presenta l'exposició 'Cosmologies' al Centre de la Cultura de l’Oli a Catalunya

Arnau Martínez

24/08/2020

Arts

Va néixer al barri del Carmel de Barcelona, però fa 13 anys va decidir mudar-se a les Muntanyes de Prades per trobar-se a ell mateix, tot envoltant-se de natura. El paisatge, el territori i l’entorn han modelat a Sergi Quiñonero (Barcelona, 1968) i l’art l’ha guarit, segons explica ell mateix. L’artista, guanyador del premi Oliverart durant 3 anys consecutius, ara presenta l’exposició ‘Cosmologies’ al Centre de la Cultura de l’Oli a Catalunya (la Granadella). A través de l’ecoart, Quiñonero es fixa en el cicle de la vida tot llançant un crit d’alerta contra l’agressió que està patint cada dia la Terra. L’artista recorda allò tan evident, però que sovint oblidem: el nostre pas pel planeta és totalment efímer. Parlem amb Sergi Quiñonero.

Amb la meva obra vull fer un clam per redreçar la nostra cura cap a l’entorn i el medi ambient

- Què tenen en comú les peces que exposes a Cosmologies?
Són obres d’estudi que es poden incloure dins el que anomenem ecoart o art ambiental. S’alineen amb els fonaments de l’ecologisme, el respecte a la natura o la sostenibilitat. Són peces que estan fetes amb materials de la natura, recol·lectats, reciclats, sense fer mal a les plantes. A més a més, la majoria d’elles tenen forma de cercle.

- Què t’ha permès l’ecoart?
L’ecoart està alineat amb la meva recerca personal. Jo sóc barceloní, però ja fa 13 anys que vaig marxar de la ciutat i em vaig instal·lar al camp, a diferents llocs de la província de Tarragona. Un dels motius pels quals jo vaig marxar de Barcelona era per fugir de tot el que significa viure a una ciutat: sorolls, contaminació, estrès, edificis, vehicles... La natura sempre ha estat un anhel per a mi, he intentat trobar una connexió amb la natura i, al mateix temps, he procurat trobar la meva pròpia natura. La natura està patint un retrocés molt important. Amb la meva obra vull fer un clam per redreçar la nostra cura cap a l’entorn i el medi ambient.

- És una exposició d’art ambiental que ens parla de paisatge, al territori, a la naturalesa, a la sostenibilitat, uns conceptes que estan a l'ordre del dia.
Quan estava vivint a Barcelona, sobretot em movia en l’àmbit de la poesia experimental. En el moment que arribo a Tarragona i vaig a viure a les Muntanyes de Prades, el paisatge em va donar una sèrie d’inputs i vaig començar a fer poemes-objecte relacionats amb l’entorn i amb la natura. El medi ambient està malalt: canvi climàtic, plàstics, contaminació... En aquest context, l’ecoart encara pren més sentit.

- Quin rol ha de tenir l’art en aquest context d’agressió ambiental?
El paper que ha desenvolupat sempre al llarg de la història. Els artistes hem d’oferir la possibilitat d’explicar aspectes de la vida, de la societat, que per a molta gent passen desapercebuts. L’agressió ambiental és el tema més important que ha de resoldre la humanitat ara mateix. L’art ha de ser l’altaveu d’aquesta lluita. Amb la pandèmia, alguns científics han afirmat que el virus de la Covid-19 ha afectat als humans perquè els ecosistemes no estaven ben conservats i llavors no s’han pogut mantenir a ratlla. Tenim una oportunitat per obrir els ulls i començar a cuidar l’entorn.

- Per això has escollit la cita de Theo Angelopoulos com a preàmbul de l’exposició que diu: "L'art i la poesia són una possibilitat de suportar les ferides íntimes i col·lectives"?
L’art ha estat molt guaridor a la meva vida i m’ha servit per construir un camí de vida. Jo sóc del Carmel, d’un barri de Barcelona que als anys 80, quan jo era adolescent, va ser molt castigat per l’heroïna. Jo feia collages a l’habitació i l’art va ser una manera d’aïllar-me de tot allò que m’envoltava i que m’ha permès trobar la meva primera ferida.

- Fixem-nos en l’exposició. Per què li poses 'Cosmologies' de títol?
Un gruix molt important de les peces que conformen la mostra són cercles. El cercle, simbòlicament, representa el cicle de la vida, l’eternitat o la perfecció. Aquests cercles si els posem a la paret, et poden recordar a una constel·lació d’estrelles i vaig connectar aquestes peces tan físiques i fetes amb materials que tots tenim al nostre abast amb una realitat que ens queda llunyana, el cosmos. Són materials que tenen una bellesa excepcional i que els podem veure qualsevol dia: líquens, un rusc, terra... Parlen per ells mateixos.

- Si parles del cicle de la vida, també parles de la mort inevitablement.
Evidentment, parlar de la vida és parlar de la mort perquè en el moment que naixem ja estem morint. Si som conscients que som éssers finits, que desapareixerem i morirem, per tant el nostre pas per aquest planeta és totalment efímer. Darrere de nosaltres vindran més generacions i hem de tenir cura d’allò que els hi deixarem. La cosmologia estudia l'origen de totes les coses i de l'univers, així hem arribat a saber que tot el món material que coneixem està fet de la mateixa matèria, les mateixes partícules que el cosmos. Som part d'aquest conjunt, d’aquest cicle, que es completarà amb la nostra mort i tornarà a renàixer en una altra cosa.

- Tot i que el planeta està al límit, per què la majoria de peces tenen un missatge positiu?
Jo sóc molt pessimista respecte al que li passa al planeta, però per això no deixo de treballar per ell. Vull tenir esperança, hem de tornar a mirar la natura, els materials, a connectar amb ells. També hi ha quatre peces que tenen un missatge negatiu, un missatge d’alerta.