Art i crítica social: passejant per l'exposició 'Presos polítics a l'Espanya contemporània'

La mostra apropa per primera vegada aquesta obra de Santiago Serra al públic català

Cristina Mongay

23/03/2018

Arts

L’art és (i ha estat) un potent mitjà d’expressió. Al llarg de la història s’ha emprat per exaltar tot tipus de missatges: cànons de bellesa, hegemonies de poder, concepcions filosòfiques,... Però també ha estat un altaveu molt potent de la dissonància, de la crítica d’allò establert, del que no funciona bé socialment parlant. L’art no es redueix, per tant, a ser un element estètic i decoratiu, sinó que és una eina molt valent i colpidora que posa en entredit la realitat evidenciant les seves febleses.

Aquesta exposició fotogràfica es podrà veure fins al 22 d’abril

En un moment tan complex com el que vivim actualment al nostre país, la sala d’exposicions temporals del Museu de Lleida acull la mostra ‘Presos polítics a l’Espanya contemporània’, sèrie fotogràfica de l’artista Santiago Serra que compta ja amb una rocambolesca trajectòria vital.

Els antecedents
El 21 de febrer d’enguany va inaugurar-se la 37a edició de la Feria Internacional de Arte Contemporáneo (ARCO) a Madrid, un dels aparadors més potents a l’Estat espanyol en referència a art contemporani. Lluny d’esdevenir un certamen planer, gris i avorrit, ARCO 2018 ha estat novament marcada per la polèmica arran el tarannà d’una de les seves obres exposades.

Estava previst que ‘Presos polítics a l’Espanya contemporània’, de Santiago Sierra, pogués ser admirada pels visitants a l’estand de la Galeria Helga de Alvear; i així ho va fer fins al dia abans de la inauguració. No obstant per aquesta, la direcció d’Ifema motivà la seva retirada al·legant que la seva temàtica perjudicaria la visibilitat de la resta d’obres, una decisió que ni la direcció d’ARCO ni la de l’Ajuntament de Madrid van recolzar.

Durant unes hores, l’espai que ocupà la sèrie de Sierra restà en blanc, com un full a l’espera d’escriure’s. Però la polèmica ja estava servida, ja que fins i tot visitant s’hi feien fotografies i cercaven les fotografies per comprovar si era tant ‘el nivell de la catàstrofe’.

El buit que deixaren les peces fou substituït la mateixa tarda per una selecció de fotografies de l’artista alemany Thomas Ruff.

Santiago Sierra, un artista polèmic
Sierra va rebre la notícia de la retirada la seva sèrie amb decepció, i així ho va fer constar a través de les xarxes socials, ja que amb ella es posava en dubte la maduresa i intel·ligència del públic visitant de la Fira.

Segons deixava en constància l’artista, amb aquesta censura es deixava veure la situació persecutòria que viuen els treballadors culturals de l’Estat espanyol en els darrers temps, que sota l’ull controlador de la Llei mordassa, posa en dubte la totalitat de la llibertat d’expressió.

Amb aquesta obra, la intenció de l'artista Santiago Sierra era molt clara: denunciar l'existència de presos polítics a Espanya, quelcom no és vist amb bons ulls des de diversos contexts socials i polítics.

Veient els temps tèrbols que s’aproximen, Sierra no ha descartat fer un segon cicle de fotografies amb protagonistes com Carles Puigdemont, Anna Gabriel o el raper mallorquí Valtònyc.

La compra
Per la seva banda, l’empresari lleidatà Txatxo Benet, durant els dies de muntatge d’ARCO, va moure fils per adquirir aquesta sèrie de fotografies, les quals tenien un preu de 80.000€.

Seguidament, i veient la imminent retirada de les mateixes de l’espai expositiu d’ARCO, va iniciar converses amb els responsables de l’equipament museístic lleidatà perquè es poguessin veure en les seves instal·lacions i així, d’alguna manera, pal·liar el greuge sofert per la pinacoteca tres mesos endarrere.

Segons el mateix Benet, li feia molta il·lusió portar a Catalunya i a Lleida aquesta obra per tal de contribuir al debat artístic i social actual.

Benet també ha deixat constància que oferirà l’obra de manera gratuïta a qualsevol museu o galeria d’art de l’Estat espanyol que vulgui acollir-la.

La inauguració
El 7 de març passat s’inaugurava, a la sala d’exposicions temporals del Museu de Lleida, l’obra de Sierra. Es tracta de la primera vegada que aquest sèrie fotogràfica es pot veure a Catalunya.

La inauguració fou una cita que despertà enormement l’interès de la ciutadania, d’experts en art, de tècnics i d’autoritats polítiques. Fou una inauguració, però, no lliure de polèmica en vers l’autoritat municipal lleidatana, que fou durament criticada pel suport del seu partit polític a l’aplicació de l’article 155 de la Constitució.

Tanmateix, no comptà amb l’assistència de l’artista; sí que ho feu del propietari i del cos de tècnics del Museu.

L’obra exposada
La peça de Santiago Sierra està configurada per 24 fotografies de presos polítics, entre els quals destaquen personatges d’actualitat com Oriol Junqueras o l'expresident de l'ANC, Jordi Sànchez.

També aparèixer molts altres ciutadans que han estat privats de la seva llibertat per causes polítiques: els dos joves detinguts per agressió a dos guàrdies civils a Alsasua, els titellaires de Madrid empresonats el 2016, Arnaldo Otegi, directius d'Egin, activistes del 15-M i presumptes simpatitzants de grups abertzales o grups anarquistes.

Es tracta d’un recull de fotografies de gran format en blanc i negre que oculten els rostres dels fotografiats amb píxels. Cadascuna d’elles compta amb una cartel·la que explica la seva causa judicial i el desenllaç o la situació actual que viuen.

Per explicar el perquè de la mostra, l’artista Santiago Sierra va incorporar-hi un plafó informatiu que posa en relleu la falta de consens a l’hora de definir qui es pot considerar pres polític a l’Espanya actual. Però, en tot cas, es tracta d’una visita oberta i que no es vol condicionar a lectures, la qual cosa explica que l’artista no vulgui que s’hi facin visites guiades.

Més enllà de les polèmiques, la mostra ha trencat rècords de visitants a l’equipament lleidatà, que oscil·la la fixa de 1.700 durant la primera setmana.