Cristina Mongay
,
20/07/2016
Arts

Meritxell Cucurella-Jorba: “Naixem per creure i morim per renéixer”

Hem parlat amb la Meritxell Cucurella-Jorba, poetessa, activista poètica i ànima mater de 'DELICADESES, art de tros'
Meritxell Cucurella-Jorba, entrevista, DELICADES, art de tros, cultura, les Garrigues, Les Borges Blanques, alternativa, antifestival, estiu, agost, música, poesia, art, posta de sol, experiència, 2016, Surtdecasa Ponent

Foto: 

Surtdecasa Ponent
Meritxell Cucurella-Jorba durant la nostra entrevista
Els dijous 4 i 11 d’agost tornarà a tenir lloc 'DELICADESES, art de tros'. Es tracta d’un programa d'intervencions artístiques realitzades en paratges naturals de les Garrigues, una hora llarga abans de la posta de sol. Els espais escollits com a escenari d’aquesta experiència són secrets per al públic. El recorregut es realitza a peu i en comitiva, i aquesta acció retorna al paisatge i als companys i companyes del nostre camí el protagonisme que els pertoca i que sovint ens passa per alt. Una experiència que ens convida a observar, escoltar i descobrir la bellesa del paisatge. Hem parlat amb Meritxell Cucurella-Jorba, poeta, gestora cultural i ànima mater de DELICADESES
DELICADESES ha aconseguit crear xarxa amb altres festivals d’arreu de Catalunya i això és molt bonic

· DELICADESES, art de tros ha aconseguit un rodatge considerable. Com i quan va sorgir la proposta?
DELICADESES va nàixer l’any 2008 precisament aquí (on ha tingut lloc la nostra trobada), a la Cafeteria Slàvia de les Borges Blanques. Una tarda que vam quedar amb Miquel Andreu, llavors president de l’Ateneu Popular Garriguenc. DELICADESES va néixer a partir de la necessitat de dur a terme alguna proposta cultural alternativa a la disbauxa desmesurada de les festes majors d’estiu. La nostra voluntat era retornar el protagonisme al territori i a la gent dels municipis. Vam idear una proposta plural, transversal i on la gent d’aquí i de fora hi pogués participar. Volíem crear una mena d’antifestival, des de la col·lectivització i l’antipoder, i edició rere edició ho hem aconseguit.

· D’on va nèixer aquest nom? Per què “DELICADESES”? I per què “art de tros”?
Amb “DELICADESES” volíem reivindicar un cop més el nostre caràcter diferencial enfront de la disbauxa del que habitualment s’entén per festa popular. Volíem ressaltar “allò delicat”, la “delicadesa”, que pronunciada en català occidental encara sona més suau i sensual. El concepte “art de tros” té a veure amb la territorialitat, amb l’arrelament. Abans els pagesos de les Garrigues, i de tants altres punts de Ponent, quan treballaven al camp hi passaven tot el dia. I feien el dinar amb allò que teníem més a mà, a partir del que es trobava al tros, i en deien “cassola de tros”. Volíem connectar-nos amb això. Nosaltres faríem art al tros, faríem “art de tros”. Però prenent l’art com un tot, com una suma d’expressions creatives, molt més enllà de l’art purament plàstic. Calia englobar l’art en el seu sentit més ampli: la música, el teatre, la dansa, la poesia, l’experimentació... 

· Quines són les influències de DELICADESES? De quines fonts d’inspiració beu?
Hauríem de parlar de tot el contrari, de la influència que ha suposat DELICADESES per a altres festivals. Des de la nostra petitesa, i des de la nostra grandesa, hem construït una proposta cultural damunt d’un secà real i metafòric. Ens han plagiat arreu, amb suport institucional i amb voluntat de fer negoci, i fins i tot hi ha hagut qui s’ha intentat apropiar de les nostres nomenclatures! Però ningú ens podrà robar l’essència, perquè és intangible, immaterial i bella com el so del riu que passa i ja ha passat. Per altra banda, també és cert que DELICADESES ha aconseguit crear xarxa amb altres festivals d’arreu de Catalunya, i això és molt bonic.


Fotografia d'Eduard Ribera

· Què ens espera en aquesta vuitena edició de DELICADESES?
Com cada any, la nostra intenció és oferir un seguit de propostes de qualitat. Però com que enguany arribem al punt final, la programació encara serà més especial, perquè hi haurà sorpreses. Volem acabar a dalt de tot! La primera sessió tindrà lloc el 4 d’agost a Vinaixa; ens acompanyarà l’artista visual Marc Sellarès, que hi durà a terme una peça de pedra, que el temps degradarà com la memòria degradarà el record de DELICADESES; també tindrà lloc un concert en acústic del guitarrista Santi Careta (que presentarà el seu primer disc en solitari) i l’arpista Anna Godoy, i, per primera vegada en el marc de DELICADESES, recitaré dos poemes, un que he escrit inspirada en l’obra de Sellarès i un altre de Verdaguer. A la segona sessió, que tindrà lloc a Juneda l’11 d’agost, hi haurà un concert en acústic d’un artista que té una vinculació ancestral amb les Garrigues: Joan Pons (El petit de cal Eril). No volíem acabar sense ell, però acabarem amb ell! També comptarem amb un recital del poeta menorquí Damià Rotger. Finalment, la sessió s’acabarà amb un homenatge poètic i silent a Carles Hac Mor, poeta protagonista de la primera sessió de DELICADESES que ha mort aquest 2016. Acabem DELICADESES; tanquem el cercle, amb aquesta absència, i la que deixarem. Com cada any, hem tingut la sort de comptar amb la col·laboració del grafista i tipògraf Josep Patau, un dels grans de l’Estat espanyol i de l’àmbit internacional. Ell ha realitzat tot el treball gràfic, com en cada edició, i ha aprofitat, el cartell de DELICADESES per estrenar una nova tipografia. Tot un honor!

· Des del 2014, es proposa un micromecenatge al públic assistent de DELICADESES. Concretament, de 5€ euros persona/dia. Sent un projecte prou consolidat, sorprèn que no tingui el recolzament econòmic que mereix a nivell institucional...
Efectivament, en les darreres edicions s’ha demanat la col·laboració econòmica del públic assistent, ja que no tenim gaire ajuda per part de les institucions. No hem pogut pagar la quantitat de diners que els artistes de DELICADESES es mereixerien! Però sí que és cert que ells han marxat molt feliços perquè sabien quina era la nostra situació. Sempre hem mimat molt els nostres artistes i, arran del seu pas per DELICADESES, a molts els han sorgit propostes artístiques interessants arreu dels Països Catalans. És curiós com això podríem enllaçar-ho amb el fet que aquesta és la segona entrevista que em fan com a directora artística de DELICADESES. La segona en vuit edicions! Això és un clar reflex de la dificultat que té desenvolupar aquest projecte tot just aquí, per la seva essència d’antifestival i d’anar una mica en contra de totes dels convencions des de diferents fronts. No vull pensar que hi ha altres motius. I callo, que en podria dir de molt grosses. (Riu.)

· Com és el públic de DELICASESES? Hi ha algun prototip? Es tracta de veïns de la comarca o de fora de Les Garrigues?
El públic de DELICADESES és la nostra joia! Aquí no existia un públic per a una proposta com la nostra; per tant, s’ha hagut d’anar creant des de les persones i des del camí traçat. El 50% de persones són d’aquí, de la comarca, i l’altre 50% són d’arreu de Ponent i Catalunya. El perfil majoritari té un nivell cultural mitjà-alt i té una enorme sensibilitat artística. Ara que estem arribant al punt final de DELICADESES hi ha gent que se’ns enfada perquè no volen que s’acabi. Hi ha gent que ho ha valorat des del moment zero, altres que ho han fet a poc a poc i també qui ha necessitat que vingui públic “de fora” per tenir-nos en consideració. Però venir de fora no és cap impediment per a res. Sense anar més lluny, jo sóc de “fora”, però considero que sóc d’on creo, treballo i faig. (Riu.) Sóc d’aquí. En tot cas, el nostre festival és de minories, ja que les propostes són tan especials i irrepetibles que amb l’assistència d’un públic molt més nombrós el resultat no seria el mateix. 


Fotografia d'Andrew Condon

· Quina és la impressió que causa DELICASESES en el públic?
Hi ha de tot, òbviament, però la majoria de persones que passen per DELICADESES acaben enamorades de la proposta i del territori. I pràcticament tots han repetit assistint en diverses edicions. És maco veure com s’impliquen i volen formar part d’aquesta experiència. Fins i tot ens ajuden a recollir! Hi ha gent que té moltíssim respecte per la cultura, petits i grans. Fins i tot n’hi ha que assisteixen amb els seus gossos; és a dir, hi ha gossos “delicats”, que han vingut a les set edicions passades! DELICADESES permet al públic evadir-se, conèixer gent amb qui potser mai haurien tingut l’ocasió de parlar... és tota una experiència. S’ha de viure!

· Podries destacar-nos alguna anècdota curiosa i sorprenent d’aquestes impressions del públic i la proposta?
N’hi ha moltíssimes! En cito algunes de les que més m’han marcat. En alguna sessió passada vaig sentir com algú deia: “Ha sigut molt fort DELICADESES, molt fort! No semblava que estiguéssim a les Garrigues, sinó a Cadaqués!” Sé que dos personatges relacionats amb el món del llibre van posposar una trobada professional que tenien programada el mateix dia d’una sessió de DELICADESES i, sense saber-ho, es van trobar aquí! O el cas d’una noia de la Seu d’Urgell que, tot i que havia fet “campanya” entre amics i amigues per assistir a DELICADESES, no va tenir èxit, i va venir tota sola des del Pirineu, i va marxar encantada! També hi ha gent que m’ha preguntat amb antelació quines serien les dates de DELICADESES per organitzar-se les vacances! I fins i tot, a l’ombra de DELICADESES, s’han creat amistats i parelles...


Fotografia de Meritxell Cucurella-Jorba

· El paisatge és un dels trets fonamentals que composa l’essència de DELICASESES. Resulta bucòlic situar el programa d’activitats just abans de les postes de sol, celebrant, d’alguna manera, aquest fenomen natural. Com va sorgir aquesta idea?
El paisatge de les Garrigues és el nostre teló de fons. Creiem que cal donar importància a cadascun dels seus elements: les espones, les cabanes, les pedres, els boscos i els paisatges esteparis, el secà i el regadiu, el no-res... En fi, la bellesa! DELICADESES ha motivat la valoració del territori, la seva preservació. I és que no sempre s’ha cuidat com es mereix. Els romàntics, al segle XIX, celebraven la sortida de la lluna i nosaltres, estant a Ponent, havíem de retre homenatge a la posta de sol. La posta, l’hora blava dels poetes, el límit, la frontera.

· La poesia, la música, l’art i la bona companyia són les altres claus de DELICADESES. Com creus que es viu l’experiència de combinar totes aquestes disciplines artístiques en un mateix escenari natural?
Crec que agrada moltíssim, que sorprèn i que permet enaltir d’una manera molt especial l’entorn. La nostra manera de combinar el qui, el què i el com és especial, hem aconseguit crear una marca, la “marca DELICADESES”. Però ara ja està. Acabem. En el punt àlgid. El nostre camí ha estat dur, molt dur, però també molt reconfortant, ja que, a banda del suport del públic i dels artistes, hem rebut dos reconeixements importants per a la nostra trajectòria. Per una banda, l’any 2011, la Federació d’Ateneus de Catalunya ens va donar el Primer Premi Ateneus a la creativitat en arts escèniques; i, per l’altra, vam ser una de les propostes triades per CultSurfing 2015. Tot plegat ens fa ser conscients que la feina està ben feta. Ara bé, el millor premi han estat les reaccions dels nostres seguidors i dels artistes d’aquí i d’arreu quan vam fer públic, fa pocs dies, que DELICADESES s’acabava enguany. Van començar a deixar missatges al nostre Facebook, i a enviar-me missatges via Facebook, via correu-e, via mòbil. Em vaig emocionar. I al final vaig plorar. Però feliç.

· I per últim, si poguessis dirigir unes paraules a les institucions i al públic en general, què els hi diries?
A les persones assistents i als artistes els diria moltes coses, un per un! (Riu.) Diria: naixem per créixer i morim per renéixer. Diria que ens plau que ens hagin acompanyat en aquesta experiència, que siguin part de la història de DELICADESES. A les institucions els diria que no haurien de posar tantes traves per desenvolupar idees, perquè són les que mantenen vives un territori. Ara mor DELICADESES, però aquesta mort farà néixer l’essència d’un nou projecte, que tindrà la meva direcció artística i es desenvoluparà amb un equip format per gent de les Garrigues. Beurà de tots els errors i de tots els encerts de DELICADESES. Serà el que hagi de ser. Però ha de ser.


Fotografia de Montserrat Cucurella-Jorba

Més informació: 

També et pot interessar