El que ens portarà la 23a Mostra de Cinema Llatinoamericà de Catalunya

La 23a edició de la Mostra de Cinema Llatinoamericà de Catalunya entra en temps de descompte! Enguany experimentarà alguns canvis respecte a les edicions anteriors, oferint el contingut habitual, però concentrat en dues parts.

Del 27 al 30 de març, la Secció Oficial de Documentals tindrà tot el protagonisme. La Mostra de Cinema Llatinoamericà de Catalunya s'alia de nou amb la Universitat de Lleida (UdL) amb l'objectiu de projectar, debatre i potenciar el cinema documental dins l'àmbit universitari. Les 8 pel·lícules seleccionades a la Secció Oficial Documental del festival es projecten a l'auditori del Centre de Cultures i Cooperació Transfronterera (CCCT) del campus de Cappont, un espai que acull també les masterclass i projeccions programades en Sessions Especials.

La col·laboració entre La Mostra i la Universitat de Lleida contribueix a la formació universitària promovent una visió crítica, creativa i de responsabilitat social dins la societat del segle XXI. D'aquesta manera, La Mostra segueix creant un vincle directe, de caràcter pràctic i pedagògic, amb un públic jove que, edició rere edició, té com a recurs un major coneixement del cinema documental, un dels pilars del sector cinematogràfic actual. El nucli universitari és el públic directe més important d'aquesta secció del festival, tot i que no l'únic, ja que les projeccions estan obertes a tot el públic.

Aquesta iniciativa és fruit de la col·laboració del Vicerectorat d'Activitats Culturals i Projecció Universitària de la UdL i La Mostra. Les activitats estan coordinades junt amb la professora de la UdL Caren Sebastian i el professional del camp audiovisual Javier Gil.

La inauguració de la Mostra serà el dijous 30 de març i durant 4 dies, del 30 de març al 2 d'abril, podrem gaudir al màxim de la Secció Oficial de Llargmetratges i de la Secció Oficial de Curtmetratges.

- Les obres que competiran a la secció oficial de documentals

'Atentamente' (Colòmbia) de Camila Rodríguez Triana (81') - 2016
Libardo i Alba es coneixen a la residència on viuen, s’enamoren, comencen a festejar i inicien una lluita per aconseguir els 50 mil pesos que costa llogar per una nit una habitació d’hotel més íntima. En aquesta lluita s’han d’enfrontar a ells mateixos, als seus temors, a les seves limitacions, al seu temps i a la  seva pròpia fragilitat per tal de poder construir aquest moment de trobada entre ells per amor. Aquesta lluita sembla senzilla però per a ells dos es converteix en una odissea contra el temps.

'El Monstruo en la piedra' (França) de Ignasi Duarte (50’) – 2016
Durant tota una nit i fins a l’albada, l’escriptor argentí Alberto Laiseca accedeix a respondre a preguntes que va formular als personatges de les seves obres.

'Las calles' (Colòmbia) de María Aparicio (81’) – 2016
A Puerto Pirámides, un poble petit de la Patagonia, els carrers no tenen nom. Julia, mestra de l’única escola de la zona, desenvolupa un projecte escolar que compromet als seus alumnes en un objectiu comú : buscar noms per a denominar els carrers. Alguns dels nens del poble es veuen involucrats en el procés d’entrevistar els pobladors, conèixer les seves històries i escoltar sugerències per als noms dels carrers.



'Las lindas' (Argentina) de Melisa Liebenthal (77’) – 2016
Melisa i les seves amigues debaten sobre el que implica ser dona. Però aquests relats es contraposen amb l’experiència de la directora i protagonista, reconstruïda a partir d’imatges d’arxiu personal que desnaturalitzen amb humor els mandats i tabús de cada gènere.

'Los ofendidos' (El Salvador) de Marcela Zamora Chamorro  (85’) – 2016
Als meus 33 anys, la meva mare em va explicar que el meu pare, durant la guerra civil salvadorenya, havia estat capturat i torturat durant 33 dies per la Policia Nacional. Dos anys més tard vaig tenir el valor de preguntar-li sobre aquests dies a ell i a altres homes i dones que havien patit aquests fets. Aquestes persones no demanen venjança sinó que només demanen que se sàpiga la veritat.

'Paciente' (Colòmbia) de Jorge Caballero (74’) – 2016
'Pacient' és la paraula que ens defineix quan hem de seguir indicacions mèdiques o quan hem de mantenir la calma mentre ens esperem. A Colòmbia, un pacient no és només qui pateix una malaltia i espera superar-la, sinó també qui s’encarrega de cuidar-lo i de lluitar diàriament contra el sistema per tal de garantir que el seu ser estimar rebi tot allò necessari. 'Paciente' és Nubia, la qual, a pesar de conviure amb l’angoixa de perdre la seva filla per un càncer, aconsegueix atravessar amb admirable fermesa i convicció els laberíntics processos del sistema de salut colombià.



'Estados clandestinos. Un capítulo rioplatense de la Operación Cóndor' (Uruguai – Espanya) de Marc Iglesias i Paula Monteiro (82’) – 2016
A partir dels testimonis de supervivents i fills de desapareguts, Estados clandestinos narra la història d’un grup de militants uruguaians els quals, l’any 1976, va ser segrestats a l’Argentina per comandaments de coordinació repressiva de Río de la Plata i traslladats il·legalment a l’Uruga

'El viento sabe que vuelvo a casa' (Xile) de José Luis Torres Leiva (102’) – 2015
El documentalista xilè Ignacio Agüero prepara el seu primer llarmetratge de ficció basat en un antic projecte documental que mai es va portar a terme. A començaments dels anys 80, a l’illa Meulín, regió de Chiloé, una jove parella d’enamorats desapareix als boscos de la zona sense deixar cap rastre. Es va crear tot un mite al voltant d’aquesta misteriosa història d’amor tràgic. Agüero viatjarà al lloc dels fets en busca d’actors professionals per tal de descobrir a poc a poc el desenvolupament de la seva pel·lícula.


- El jurat de la secció oficial de llargmetratge documental

Karen Stöber (Colònia, Alemanya), doctora en Història Medieval per la Southampton University (2003),  investigadora Ramón y Cajal i professora contractada del departament d’Història de la Universitat de Lleida des de l’any 2011.

Jordi Cano Sobrevals (Lleida,1972) Diplomat en Ciències de l’Educació i Màster en Llengües Estrangeres. Llicenciat en Ciències i Història de la Música i en Comunicació Audiovisual. Es diploma en Estudis Avançats amb el treball La Recepció musical en els adolescents en el context escolar.

Laia Fernández (Berguerdà, 1984) és professora associada a la Universitat de Lleida i docent en diverses escoles de la Generalitat de Catalunya.