Les 5 coses que has de saber de les obres de Sixena conservades al Museu de Lleida

T'expliquem algunes claus per a comprendre l'operació de trasllat de les peces d'art de Sixena conservades al Museu de Lleida

Cristina Mongay

11/12/2017

Arts

Tot i la complexitat del cas, que fa dècades que dura, tot i els milers de pàgines de causes judicials i de premsa que ocupa (i que ocuparà), tot i les ideologies polítiques i religioses que l’acompanyen, et fem cinc cèntims per a facilitar-te la comprensió del que passa avui al Museu de Lleida.

1. El conflicte de l’art sacre del Museu de Lleida començà l’any 1997
Fou llavors quan la Conferència Episcopal Espanyola, i l’acabat de crear Bisbat de Barbastre-Montsó (1995), van aconseguir el traspàs d’un centenar de parròquies que, tot i que administrativament depenien d’Aragó, des de l’edat mitjana formaven part de la història, la cultura i la vida del Bisbat de Lleida. En aquell moment, les autoritats eclesiàstiques van al·legar que equipararien en altres llocs d’Espanya els límits diocesans amb els administratius, però aquesta segregació només es dugué a la pràctica a la diòcesi catalana.

2. El Monestir de Sixena estava en ruïnes en el moment en què la Generalitat rescatà les peces
El conjunt de 44 obres procedents del Reial Monestir de Santa Maria de Sixena que fins avui formen part del Museu de Lleida van ser rescatades per una expedició encarregada pel Govern de la Generalitat el 1936. L'agost d'aquell any, milicians de la CNT-FAI van saquejar, profanar i incendiar el monestir. Curiosament, en un dels plafons informatius que avui estan situats a Sixena s’indica que varen ser els catalans qui causaren l’incendi per facilitar el trasllat de les pintures. Això no obstant, al full número 3 de la ‘Causa General’ redactada al finalitzar la Guerra Civil per les autoritats franquistes es diu explícitament que el Monestir fou incendiat per veïns de Sixena, membres del Comitè Local (i s'especifica els seus noms i cognoms).

3. Les 44 obres de Sixena disposen de documentació legal de compravenda
La Generalitat de Catalunya adquirí el 1983 en una operació de compravenda legal, i validada davant notari, les 44 peces originàries de Sixena a les titulars del Monestir. Aquests documents s’han fet públics a través de l’Assemblea de Treballadors i Treballadores per la Defensa de les Institucions Catalanes ADIC).

4. El Govern aragonès no reconeix la compra de les peces per part de Catalunya
Totes les monges de l’orde de Sant Joan de Jerusalem que van firmar els diferents acords amb la Generalitat de Catalunya ja han mort. De fet, les poques religioses que quedaven a la casa mare el 1980 es van traslladar amb companyes de la seva orde a Valldoreix, on l’última va morir el 2000. La comunitat de sanjoanistes que queda avui en dia és a Àlaba. I són, precisament, aquestes les monges que s’autoatribuirien la propietat de les peces i que demanen, per via del govern d’Aragó, la seva devolució.

5. El Govern aragonès no reclama les peces de Sixena que es conserven als museus espanyols
Procedeixen del mateix Monestir de Sixena altres peces que avui resten a museus espanyols. Sense anar més lluny ‘La Nativitat’, un fragment del Retaule Major que es conserva al Museo Nacional del Prado (que es comprà en subhasta el 2002); ‘La Presentació de la Verge Maria al Temple’, conservada al Museo de la Santa Cruz de Toledo; la caixa sepulcral de Maria Ximénes Cornel del Museo de Zaragoza i diversos compartiments del Retaule de Sant Joan del Museo de Huesca. Cap d’aquestes obres d’art ha estat reclamada pel Govern aragonès per exhibir-se al Monestir de Sixena.

+ 1 S’ha disposat el traslladat d’aquestes obres
Aquesta matinada, una desena de furgonetes de la Guàrdia Civil han arribat a les instal·lacions del museu lleidatà amb tècnics del Govern aragonès per embalar les obres. També hi són dins el Director General del Patrimoni de la Generalitat, Josep Boya, el Director general de Cultura i Patrimoni del govern aragonès, Ignacio Escuín, i membres de l’equip tècnic del Museu de Lleida. Mentrestant, un grup cada vegada major de ciutadans s’ha concentrat davant de la pinacoteca amb la major de les tristeses i un alt grau d'indignació.

Malauradament, en concretar-se aquest trasllat, 's'obre la veda' per a la reclamació de les 112 peces conservades al Museu de Lleida i que administrativament són originàries d'Aragó (les peces de la Franja de Ponent, la zona catalanoparlant d'Aragó). Tanmateix, es crea jurisprudència perquè, un cop restablert el Govern de la Generalitat, es pugui reclamar la immediata devolució de les obres d'art i de tots els béns catalans repartits pels museus espanyols, encara que aquesta reclamació molt probablement no sigui acceptada encara que es presentin els mateixos arguments que ha presentat Sixena. Coses del 155.