Ester Xargay

Foto: 

Cedida
Obra d'Ester Xargay al Museu de Lleida

Ester Xargay: "De Felícia Fuster m'agrada la gran llibertat que expressa en pintures i escriptura"

El Museu de Lleida participa de la celebració de l’Any Felícia Fuster amb aquesta instal·lació que es podrà veure fins al 9 de gener
Anna Zaera
,
09/11/2021
Arts
"M'agrada com Felícia Fuster fa la seva recerca, molt al marge de si allò s'ha fet o no s'ha fet. Ella va buscant i va trobant. Valoro molt aquesta llibertat. És una recerca per a mi molt rica pel que fa al color i al moviment", diu Ester Xargay, escriptora, traductora i videoartista, centrada enguany en l'homenatge a la vida i l’obra plàstica i poètica de Felícia Fuster. "En la part literària hi veig aquesta mateixa llibertat. Jo valoro molt l'escriptura feta per artistes pel fet que són plantejaments totalment diferents dels literaris. Són plantejaments extraliteraris, és a dir, hi ha una gran llibertat que també fa que el llenguatge quedi alterat", un fet que segons reconeix l'artista ja fa temps que s'ha acceptat en l'art però encara no en la literatura. "En literatura costa molt més, i encara més aquí, que hem tingut un Franco que va eliminar totes les avantguardes".

L'obra de Xargay es pot veure fins al 9 de gener al Museu de Lleida amb la instal·lació 'Sorra de temps absent', títol homònim del llibre al qual pertany el poema 'El verb el vent'. Xargay articula dos vídeos, formats per un seguit de composicions que conjuguen elements plàstics, poètics i biogràfics. "Felícia Fuster vivia a París i per això tenia aquesta llibertat que es veu sobretot en 'Sorra de temps absent', on presenta el poema de forma visual, i utilitza el llenguatge com a matèria, més que per expressar una cosa o una altra", explica Xargay en referència a Fuster (Barcelona 1921 - París 2012) que va ser poeta, traductora i artista plàstica, amb una obra que estableix vasos comunicants entre pintura i literatura. "El seu llenguatge és la seva manera d'entendre l'art i la poesia, per això, quan s'expressa no vol explicar una cosa concreta que voldria dir representar, sinó que simplement presenta, com fa amb els quadres", diu l'artista en referència a l'experimentació de Fuster. Xargay afegeix que l'obra de Fuster està basada en les composicions més que en explicacions, una mica com la seva videoinstal·lació, resultat d’una idea primigènia que formava part de l’exposició itinerant 'Plurivisions'. De fet, aquesta instal·lació a Lleida completa la comissariada per Pilar Parcerisas, que es va poder veure a l’Arts Santa Mònica el passat mes de març.

Una segona vida al fons arqueològic
A sota d'aquesta instal·lació, hi ha les mans de l'artista Marta Darder gravant sobre una llosa de marbre la paraula sorra. "La tècnica de gravar sobre el marbre és un art que no és literari però serveix per fer la paraula", diu Xargay, que utilitza aquest recurs per fer un paral·lelisme amb l'escriptura i l'art de Felícia Fuster. La instal·lació a Lleida incorpora una tria d’objectes dels fons del Museu de Lleida, restes arqueològiques que s’integren a l’espai i dialoguen amb la imatge i el poema, de manera que confereixen al conjunt la puixança del temps, de l’art, i tot el bagatge històric i cultural que contenen. "Quan vaig arribar al Museu de Lleida vam veure que era complicat penjar objectes a les parets i projectar al terra, i vam pensar que podríem plantejar fer la projecció sobre unes pedres", diu Xargay. Investigant pels depòsits del Museu van triar unes bases de columnes, làpides i una pedra de molí com a objectes per l'obra. "Amb la col·laboració d'Aldolf Alcañiz, vam projectar les imatges sobre elles en aquestes pedres que estaven gravades. De fet, una de les làpides està gravada amb una inscripció que li dedica una filla a una mare", diu. "La imatge sobre la pedra queda com si fos una segona pell de la pedra".

Xargay que és actualment la directora de la Pahissa del Marquet, situada al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, escriu sobre art i literatura en diferents diaris i revistes. Ha publicat una desena de llibres de poesia, el darrer dels quals, 'Desintegrar-se', ha obtingut el Premi Cadaqués a Rosa Leveroni 2018. Actualment realitza entrevistes videogràfiques a autors catalans per a la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) i té cura del cicle de diàlegs ‘Art entre lletres’, a la Fundació Joan Brossa.

Felícia Fuster
Del 7 d'octubre al 9 de gener
Lleida

Més informació: 

A

També et pot interessar