,
25/01/2017
Reflexions
El president Puigdemont davant l'auditori que va assistir a la conferència que va oferir al Parlament Europeu
Foto:
Generalitat de Catalunya

Falta o excés de respecte?

Respecte. Mot que segons el Diccionari de la llengua catalana té les següents deficions:

  1. Reconeixement i consideració del valor d'una persona o d'una cosa
  2. Recel o temor que inspira una persona o una cosa

Quina penseu que motiva els comentaris que avui omplen les pàgines dels diaris espanyols i els programes de ràdio del país veí? Després de llegir les informacions que avui publiquen (en trobareu unes quantes en aquest recull que ha fet el diari Ara) o d'escoltar un resum del que han dit algunes de les veus que escolten milers i milers d'espanyols cada matí (n'han fet un recull al programa El món a RAC1. A partir del minut 46 de la secció El perquè de tot plegat d'aquest dimecres) podria semblar que a Espanya ningú no respecta (primera definició) ni el president Puigdemont ni les institucions catalanes.

Però tenint en compte la baixesa dels seus comentaris (sobretot els que hem pogut sentir en antena) potser hauríem de pensar que tot el que té a veure amb el procés català a Espanya, en realitat, en fa molt de respecte (segona definició). M'estimo més pensar que el que es cou a Catalunya (que ahir va anar més enllà de la Jonquera) espanta més enllà de la Franja que no pas que els ciutadans de l'Estat espanyol tenim (mal no em pesi és el que avui dia el meu DNI) representants polítics que deixen molt a desitjar.

Encara que no comparteixis gens ni mica els posicionaments que defensa el president Puigdemont, encara que estigueu a les antípodes ideològicament parlant, has de tenir educació i no menystenir-lo, ni a ell ni a la institució que representa ni als ciutadans que representa (la majoria dels quals són favorables a resoldre el "problema català" -com l'anomenen alguns- a les urnes), perquè forma part de l'estat que tant vols defensar. Amb actituds com aquesta no m'estranya gens ni mica que cada dia siguem més els que ja hem desconnectat d'Espanya.

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

De petita "m’empassava" els llibres que donava gust. Sempre tenia temps per llegir una pàgina més i per escoltar les històries i llegendes que m'explicava el meu avi Miquel. Una jove Lourdes va decidir estudiar Comunicació Audiovisual perquè volia canviar el món. Però de moment ha estat el món qui m'ha canviat a mi i la meva manera d'entendre la vida. 
 

05/06/2018
Tots, absolutament tots, un moment o altre en la nostra vida hem perdut els estreps i hem dit disbarats que, vistos amb perspectiva, ens sembla impossible que hagin pogut sortir de la nostra boca.
22/05/2018
A la vida hi ha diverses maneres d'aconseguir els nostres objectius: podem mirar de convèncer el contrari que la nostra proposta és l'encertada, podem tirar pel dret i imposar-la o podem consensuar una via que complagui
10/05/2018
Com és que costa tan d'entendre que només SÍ és Sí? M'ho he hagut de demanar massa cops.
25/04/2018
Gairebé a tots ens vénen al cap les mateixes imatges quan en parlem. Quasi tothom pensa en bombes, segrestos, assassinats, atropellaments massius... quan parlem de terrorisme.
10/04/2018
La postveritat és un concepte relativament nou (es va començar a emprar fa tot just dos anys) que descriu la situació en la qual, a l’hora de crear l’opinió pública, no importa tant l’objectivitat dels f
28/03/2018
Estic perduda en el mateix mar d'informacions, fake news, reflexions... que tots vosaltres. Com a molta gent, la sang em bull en conèixer certes informacions, i analitzar la situació amb el cap fred se'm fa molt difícil.
13/03/2018
Són moltes les veus, masculines però també femenines, que han qüestionat la vaga feminista d'aquest 8-M. Un dels darrers a fer-ho es va quedar ben descansat.