,
25/01/2017
Reflexions
El president Puigdemont davant l'auditori que va assistir a la conferència que va oferir al Parlament Europeu
Foto:
Generalitat de Catalunya

Falta o excés de respecte?

Respecte. Mot que segons el Diccionari de la llengua catalana té les següents deficions:

  1. Reconeixement i consideració del valor d'una persona o d'una cosa
  2. Recel o temor que inspira una persona o una cosa

Quina penseu que motiva els comentaris que avui omplen les pàgines dels diaris espanyols i els programes de ràdio del país veí? Després de llegir les informacions que avui publiquen (en trobareu unes quantes en aquest recull que ha fet el diari Ara) o d'escoltar un resum del que han dit algunes de les veus que escolten milers i milers d'espanyols cada matí (n'han fet un recull al programa El món a RAC1. A partir del minut 46 de la secció El perquè de tot plegat d'aquest dimecres) podria semblar que a Espanya ningú no respecta (primera definició) ni el president Puigdemont ni les institucions catalanes.

Però tenint en compte la baixesa dels seus comentaris (sobretot els que hem pogut sentir en antena) potser hauríem de pensar que tot el que té a veure amb el procés català a Espanya, en realitat, en fa molt de respecte (segona definició). M'estimo més pensar que el que es cou a Catalunya (que ahir va anar més enllà de la Jonquera) espanta més enllà de la Franja que no pas que els ciutadans de l'Estat espanyol tenim (mal no em pesi és el que avui dia el meu DNI) representants polítics que deixen molt a desitjar.

Encara que no comparteixis gens ni mica els posicionaments que defensa el president Puigdemont, encara que estigueu a les antípodes ideològicament parlant, has de tenir educació i no menystenir-lo, ni a ell ni a la institució que representa ni als ciutadans que representa (la majoria dels quals són favorables a resoldre el "problema català" -com l'anomenen alguns- a les urnes), perquè forma part de l'estat que tant vols defensar. Amb actituds com aquesta no m'estranya gens ni mica que cada dia siguem més els que ja hem desconnectat d'Espanya.

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

De petita "m’empassava" els llibres que donava gust. Sempre tenia temps per llegir una pàgina més i per escoltar les històries i llegendes que m'explicava el meu avi Miquel. Una jove Lourdes va decidir estudiar Comunicació Audiovisual perquè volia canviar el món. Però de moment ha estat el món qui m'ha canviat a mi i la meva manera d'entendre la vida. 
 

31/01/2018
El passat cap de setmana vaig somniar-hi. Sóc a l'església del poble (no sé ben bé per què), giro el cap a l'esquerra en sentir una presència i allí la veig, amb un somriure d'orella a orella saludant tothom.
03/11/2017
"M'odien, i això no té importància; però m’obliguen a odiar-los, i això sí que en té."       JOAN FUSTER
25/10/2017
Mama, què demana tota aquesta gent que porta la mateixa samarreta? Mama, com és que no deixen votar? Mama, tothom vol la independència de Catalunya?
18/10/2017
Tinc ben après que mai no plou a gust de tothom. Passa en petit comitè.
20/09/2017
Davant la que tenim a sobre jo que parlo de política en aquest bloc restava silent. El meu silenci no es deu pas al fet que no tingués res a dir. Tot el contrari. Tinc molt a dir, massa coses a dir.
23/08/2017
Mai no m'havia costat tant trobar les paraules com avui. No em surten i les poques que ho fan no sé si són les encertades. Des de dijous 17 a la tarda tinc clar de què ha de tractar aquest editorial.
13/07/2017
Les dones som les úniques que podem parir.