,
01/02/2019
Reflexions
Una noia amb el puny alçat
Foto:
Miguel Bruna (Unsplash)

Hem de ser radicals

Les crítiques mai no agraden. No conec ningú que no es posi a la defensiva en entomar una crítica, encara que sigui constructiva. No sóc una excepció. Per això procuro posar-me en la pell de qui les rep i entenc que certes informacions que publiquem els mitjans de comunicació disgustin els seus protagonistes. Però no les podem obviar; quan un fet és notícia, per desagradable que sigui, l'hem d'explicar. És un dels fonaments de la nostra feina.

Comprenc els qui avui em maleiran els ossos en llegir aquest article, però el meu compromís amb la defensa de la igualtat real entre homes i dones m'impossibilita obviar les crítiques que van rebre la setmana passada el Museu Trepat i l'ajuntament de Tàrrega per l'enregistrament del videoclip d'una cançó amb lletra masclista.

Després d'anys de lluita contra el masclisme hem avançat (negar-s'ho seria mentir), però mentre segueixin morint companyes a mans de les seves parelles o exparelles, mentre se segueixin assassinant dones pel simple fet de ser-ho, mentre continuï havent víctimes de violència de gènere... cal seguir combatent.

Per això estic d'acord amb l'Espai Lila que és inadmissible que un ens municipal que treballa en pro de la igualtat, com és el cas del consistori targarí, cedeixi espais municipals per a res amb què s'ajudi a perpetuar tics masclistes que es repeteixen generació rere generació.

Sabeu que defenso que tothom pot expressar la seva opinió si ho fa amb respecte i educació. Però ni emparant-nos en la llibertat d'expressió podem permetre certs discursos. Fer-ho seria pecar d'innocents, ja que hi ha certes actituds en els més joves que avalen que no en podem deixar passar ni una. Aquí hem de ser radicals, no s'hi valen mitges tintes.  

Tanmateix celebro la celeritat de la resposta que va donar l'administració local en conèixer les crítiques de l'Espai Lila, que aglutina diverses entitats feministes de la ciutat. És exemplar. Alhora, aplaudeixo que aquest episodi serveixi per revisar els mecanismes d'explotació audiovisual de Cal Trepat (i de la resta d'equipaments municipals, hi afegiria jo). Rectificar és de savis i reconèixer els errors (que tots cometem), d'allò més noble.

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

De petita "m’empassava" els llibres que donava gust. Sempre tenia temps per llegir una pàgina més i per escoltar les històries i llegendes que m'explicava el meu avi Miquel. Una jove Lourdes va decidir estudiar Comunicació Audiovisual perquè volia canviar el món. Però de moment ha estat el món qui m'ha canviat a mi i la meva manera d'entendre la vida. 
 

19/08/2020
LOURDES CARDONA
24/07/2020
Diria que faig una vida senzilla, només esquitxada de tant en tant pel luxe de viatjar fora de les fronteres del nostre país (cosa que des que sóc mare passa, essent molt generosa, un cap de setmana a l'any).
21/05/2020
A mitjan de febrer (bufa, sembla que sigui fa una eternitat!) vaig dedicar un article dels meus articles a Nova Tàrrega (aquí te'n deixo l'
16/04/2020
El coronavirus fa estralls entre la població de més edat. Bona part de les persones que han mort per culpa de la malaltia per la qual el 2020 passarà a la història tenien fets els 80 anys.
21/03/2020
Reconec que ser optimista amb la que tenim a sobre, em costa (el meu estat d'ànim avui en res s'assembla al de fa una setmana).
06/03/2020
Hem avançat. No hi ha cap mena de dubte.
21/02/2020
"Et faré anar a collir olives aquest any!", em deia el padrí quan ruixava la verdura o l'amanida amb més oli del que ell creia necessari.