Jump to navigation
Les crítiques mai no agraden. No conec ningú que no es posi a la defensiva en entomar una crítica, encara que sigui constructiva. No sóc una excepció. Per això procuro posar-me en la pell de qui les rep i entenc que certes informacions que publiquem els mitjans de comunicació disgustin els seus protagonistes. Però no les podem obviar; quan un fet és notícia, per desagradable que sigui, l'hem d'explicar. És un dels fonaments de la nostra feina.
Comprenc els qui avui em maleiran els ossos en llegir aquest article, però el meu compromís amb la defensa de la igualtat real entre homes i dones m'impossibilita obviar les crítiques que van rebre la setmana passada el Museu Trepat i l'ajuntament de Tàrrega per l'enregistrament del videoclip d'una cançó amb lletra masclista.
Després d'anys de lluita contra el masclisme hem avançat (negar-s'ho seria mentir), però mentre segueixin morint companyes a mans de les seves parelles o exparelles, mentre se segueixin assassinant dones pel simple fet de ser-ho, mentre continuï havent víctimes de violència de gènere... cal seguir combatent.
Per això estic d'acord amb l'Espai Lila que és inadmissible que un ens municipal que treballa en pro de la igualtat, com és el cas del consistori targarí, cedeixi espais municipals per a res amb què s'ajudi a perpetuar tics masclistes que es repeteixen generació rere generació.
Sabeu que defenso que tothom pot expressar la seva opinió si ho fa amb respecte i educació. Però ni emparant-nos en la llibertat d'expressió podem permetre certs discursos. Fer-ho seria pecar d'innocents, ja que hi ha certes actituds en els més joves que avalen que no en podem deixar passar ni una. Aquí hem de ser radicals, no s'hi valen mitges tintes.
Tanmateix celebro la celeritat de la resposta que va donar l'administració local en conèixer les crítiques de l'Espai Lila, que aglutina diverses entitats feministes de la ciutat. És exemplar. Alhora, aplaudeixo que aquest episodi serveixi per revisar els mecanismes d'explotació audiovisual de Cal Trepat (i de la resta d'equipaments municipals, hi afegiria jo). Rectificar és de savis i reconèixer els errors (que tots cometem), d'allò més noble.
De petita "m’empassava" els llibres que donava gust. Sempre tenia temps per llegir una pàgina més i per escoltar les històries i llegendes que m'explicava el meu avi Miquel. Una jove Lourdes va decidir estudiar Comunicació Audiovisual perquè volia canviar el món. Però de moment ha estat el món qui m'ha canviat a mi i la meva manera d'entendre la vida.
