Jump to navigation
Reconec que ser optimista amb la que tenim a sobre, em costa (el meu estat d'ànim avui en res s'assembla al de fa una setmana). Suposo que no sóc l'única i això que crec que no tinc dret a queixar-me, ja que l'única limitació que tinc en aquesta crisi del coronavirus (maleïda l'hora que et vam conèixer!) és la de no poder sortir de casa o, més ben dit, de sortir només per allò que és just i necessari.
Així que miraré de no queixar-me gaire... Mira que de motius en tenim! La gestió que es fa de la crisi (sobretot des de Madrid) genera molts interrogants i dubtes, i posa els nostres dirigents polítics davant el mirall. Quan tot això passi, més d'un haurà de donar explicacions i rendir comptes. Però d'això no en vull parlar. Només tensiona encara més una situació ja de per si prou estressant...
Teletreballar està molt bé. De tant en tant ja ho feia. Però fer-ho amb dues criatures petites a la vora... és diferent. Informar amb rigorositat de com es viuen aquests primers dies de confinament a Tàrrega al ritme que marquen els "mama, tinc pipí", "mama, la tata no em deixa jugar", "mama, internet no funciona", "mama, això no m'agrada", "mama, m'he mullat la samarreta"... és una experiència, com a mínim, innovadora. Tot un repte que em neguiteja una mica, si us sóc franca, però que agraeixo, perquè mantenir-me connectava amb tots vosaltres m'ajuda a fer passar aquests dies molt més de pressa del que havia imaginat.
Ara sí, anem al que de veritat us volia dir. Volia posar en valor allò que trobem de positiu arran d'aquesta crisi: grans mostres de solidaritat entre les persones, incomptables mostres d'enginy i creativitat per fer passar les hores de la millor manera possible, la demostració que tenim uns professionals de la salut excepcionals en aquest país (que fan una tasca ingent aquests dies atenent les persones malaltes), així com uns servidors públics (i aquí sobretot em refereixo a alcaldesses i alcaldes i altres representants de les administracions locals) que són al peu del canó per mitigar els efectes de l'alerta sanitària més important del que portem de segle i vetllar pels més vulnerables. Preneu-vos, tots vosaltres, aquestes paraules com una sincera mostra de reconeixement. Vosaltres formeu part de la vacuna del coronavirus, com en formem part (com bé deia dissabte passat el Batiste) tots nosaltres que #ensquedemacasa. Amb gent així segur que #totaniràbé.
De petita "m’empassava" els llibres que donava gust. Sempre tenia temps per llegir una pàgina més i per escoltar les històries i llegendes que m'explicava el meu avi Miquel. Una jove Lourdes va decidir estudiar Comunicació Audiovisual perquè volia canviar el món. Però de moment ha estat el món qui m'ha canviat a mi i la meva manera d'entendre la vida.
