,
08/03/2016
Reflexions
Una jugadora de futbol

Les noies també juguem a futbol

“Mare, les noies també podem jugar a futbol?”, em demana de cop i volta la meva filla de quatre anys tota sorpresa en veure imatges d’un partit de futbol femení a la tele. La meva resposta és taxativa per dissipar tots els dubtes: “les noies podem fer el que ens vingui de gust, com els nois”. Aquesta conversa, lluny de quedar en una anècdota domèstica, posa de manifest que alguna cosa no funciona, que alguna cosa no fem bé quan es tracta d’educar els nostres fills en igualtat. D’aquí que, com a dona, no em cansi de reivindicar l’equitat de gènere cada 8 de març, i cada dia de l’any, mentre aquesta no sigui 100% real.

Malgrat que a casa defensem la igualtat de gènere i mirem de transmetre-la amb tot el que fem a la nostra filla, hi ha missatges que calen fons, massa profundament, quan una nena tan petita es demana si ella pot fer el mateix que el seu cosí. Cert és que, just fa un any en aquest mateix espai, posava sobre la taula les diferències entre la meva filla i el meu nebot. Però em nego a creure que les dissimilituts entre tots dos tinguin res a veure amb el fet d’haver nascut nen o nena, perquè aleshores les convertiríem en desigualtats de gènere.

Vet aquí la meva sorpresa majúscula en palpar de prop, en la vida diària, que passen els anys i no som capaços de trencar els estereotips de gènere d’una vegada per totes. D’aquí que aplaudeixi les propostes que administracions i entitats organitzen cada any durant aquestes dates per alertar dels greuges educatius, laborals i socials que encara avui patim les dones vers els homes. Totes aquestes activitats són necessàries i indispensables mentre les nenes es preguntin si elles poden jugar a futbol i/o els nens, si poden fer ballet.

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

De petita "m’empassava" els llibres que donava gust. Sempre tenia temps per llegir una pàgina més i per escoltar les històries i llegendes que m'explicava el meu avi Miquel. Una jove Lourdes va decidir estudiar Comunicació Audiovisual perquè volia canviar el món. Però de moment ha estat el món qui m'ha canviat a mi i la meva manera d'entendre la vida. 
 

05/06/2018
Tots, absolutament tots, un moment o altre en la nostra vida hem perdut els estreps i hem dit disbarats que, vistos amb perspectiva, ens sembla impossible que hagin pogut sortir de la nostra boca.
22/05/2018
A la vida hi ha diverses maneres d'aconseguir els nostres objectius: podem mirar de convèncer el contrari que la nostra proposta és l'encertada, podem tirar pel dret i imposar-la o podem consensuar una via que complagui
10/05/2018
Com és que costa tan d'entendre que només SÍ és Sí? M'ho he hagut de demanar massa cops.
25/04/2018
Gairebé a tots ens vénen al cap les mateixes imatges quan en parlem. Quasi tothom pensa en bombes, segrestos, assassinats, atropellaments massius... quan parlem de terrorisme.
10/04/2018
La postveritat és un concepte relativament nou (es va començar a emprar fa tot just dos anys) que descriu la situació en la qual, a l’hora de crear l’opinió pública, no importa tant l’objectivitat dels f
28/03/2018
Estic perduda en el mateix mar d'informacions, fake news, reflexions... que tots vosaltres. Com a molta gent, la sang em bull en conèixer certes informacions, i analitzar la situació amb el cap fred se'm fa molt difícil.
13/03/2018
Són moltes les veus, masculines però també femenines, que han qüestionat la vaga feminista d'aquest 8-M. Un dels darrers a fer-ho es va quedar ben descansat.