,
08/03/2016
Reflexions
Una jugadora de futbol

Les noies també juguem a futbol

“Mare, les noies també podem jugar a futbol?”, em demana de cop i volta la meva filla de quatre anys tota sorpresa en veure imatges d’un partit de futbol femení a la tele. La meva resposta és taxativa per dissipar tots els dubtes: “les noies podem fer el que ens vingui de gust, com els nois”. Aquesta conversa, lluny de quedar en una anècdota domèstica, posa de manifest que alguna cosa no funciona, que alguna cosa no fem bé quan es tracta d’educar els nostres fills en igualtat. D’aquí que, com a dona, no em cansi de reivindicar l’equitat de gènere cada 8 de març, i cada dia de l’any, mentre aquesta no sigui 100% real.

Malgrat que a casa defensem la igualtat de gènere i mirem de transmetre-la amb tot el que fem a la nostra filla, hi ha missatges que calen fons, massa profundament, quan una nena tan petita es demana si ella pot fer el mateix que el seu cosí. Cert és que, just fa un any en aquest mateix espai, posava sobre la taula les diferències entre la meva filla i el meu nebot. Però em nego a creure que les dissimilituts entre tots dos tinguin res a veure amb el fet d’haver nascut nen o nena, perquè aleshores les convertiríem en desigualtats de gènere.

Vet aquí la meva sorpresa majúscula en palpar de prop, en la vida diària, que passen els anys i no som capaços de trencar els estereotips de gènere d’una vegada per totes. D’aquí que aplaudeixi les propostes que administracions i entitats organitzen cada any durant aquestes dates per alertar dels greuges educatius, laborals i socials que encara avui patim les dones vers els homes. Totes aquestes activitats són necessàries i indispensables mentre les nenes es preguntin si elles poden jugar a futbol i/o els nens, si poden fer ballet.

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

De petita "m’empassava" els llibres que donava gust. Sempre tenia temps per llegir una pàgina més i per escoltar les històries i llegendes que m'explicava el meu avi Miquel. Una jove Lourdes va decidir estudiar Comunicació Audiovisual perquè volia canviar el món. Però de moment ha estat el món qui m'ha canviat a mi i la meva manera d'entendre la vida. 
 

31/01/2018
El passat cap de setmana vaig somniar-hi. Sóc a l'església del poble (no sé ben bé per què), giro el cap a l'esquerra en sentir una presència i allí la veig, amb un somriure d'orella a orella saludant tothom.
03/11/2017
"M'odien, i això no té importància; però m’obliguen a odiar-los, i això sí que en té."       JOAN FUSTER
25/10/2017
Mama, què demana tota aquesta gent que porta la mateixa samarreta? Mama, com és que no deixen votar? Mama, tothom vol la independència de Catalunya?
18/10/2017
Tinc ben après que mai no plou a gust de tothom. Passa en petit comitè.
20/09/2017
Davant la que tenim a sobre jo que parlo de política en aquest bloc restava silent. El meu silenci no es deu pas al fet que no tingués res a dir. Tot el contrari. Tinc molt a dir, massa coses a dir.
23/08/2017
Mai no m'havia costat tant trobar les paraules com avui. No em surten i les poques que ho fan no sé si són les encertades. Des de dijous 17 a la tarda tinc clar de què ha de tractar aquest editorial.
13/07/2017
Les dones som les úniques que podem parir.