Jump to navigation
Hi han tornat. Després de "Los niños tienen pene y las niñas tienen vulva. Que no te engañen", els autors d'aquesta barrabassada presenten "No es violencia de género. Es violencia doméstica. Las leyes de Género discriminan al hombre", un missatge que es pot llegir en un autobús que recorre pobles i ciutats de tot l'estat espanyol, o mira de fer-ho (ja que diverses administracions l'han vetat, amb bon criteri per a mi). Que ho expliquin a les milers i milers de dones que són o han estat víctimes d'aquesta xacra social, un miler de les quals han mort a mans de les seves parelles o exparelles arreu de l'estat des del 2003!
Us confesso que em costa gestionar els pensaments que em venen al cap. Miro de contenir-los perquè la diria massa grossa. Negar l'existència de la violència contra les dones (i altres col·lectius) pel sol fet de ser-ho quan la darrera dècada s'ha cobrat la vida de 104 dones només a Catalunya, quan fins al tercer trimestre de 2018 es van presentar més de 12.000 denúncies per violència masclista o quan el telèfon 900 900 120, d’atenció a les dones, va rebre més de 8.800 trucades entre el gener i l'octubre és una animalada tan gran que la considero un insult i un menyspreu vers totes aquelles dones que la pateixen.
Afirmar que les lleis que vetllen per protegir-les i per evitar qualsevol tipus de discriminació (a les quals, encara avui, hem de fer front pràcticament totes les dones) marginen els homes podria fer riure si no fos tan greu. Com bé assegurava la professora de Filosofia i col·laboradora del setmanari Nova Tàrrega, Montse Garcia, a La pastilla vermella titulada 'Ideologia de gènere': un diccionari de batalla, la violència vers els homes no existeix. "No hi ha violència contra els homes pel sol fet de ser-ho. Sí que s'exerceix contra homes per no ser prou homes, ser homosexuals, o per ser negres." Ras i curt.
Davant missatges com els que publicita l'esmentat autobús, les i els qui defensem la igualtat real entre homes i dones, reivindicació que cada 8 de març inunda els carrers, tenim l'obligació d'aixecar la nostra veu. Davant els qui ens titllen de feminazis per voler una societat més igualitària, no podem dubtar. Tenim #1000Motius per fer-nos sentir avui i tants cops com calgui.
De petita "m’empassava" els llibres que donava gust. Sempre tenia temps per llegir una pàgina més i per escoltar les històries i llegendes que m'explicava el meu avi Miquel. Una jove Lourdes va decidir estudiar Comunicació Audiovisual perquè volia canviar el món. Però de moment ha estat el món qui m'ha canviat a mi i la meva manera d'entendre la vida.
