Jump to navigation
El que ens ha deixat la repetició de les eleccions generals el 26-J. La setmana passada escrivia un post al portal Surtdecasa Ponent demanant-me si canviaria alguna cosa a Espanya gràcies als comicis arran de l’esclat de l’anomenat Fernández Gate i autoresponent-me, per desgràcia, que no. Però això no treu que comprovar-ho en viu i en directe diumenge a la nit fos, com a mínim, trist i dolorós.
M. Àngels Serra (de Chias Marketing) penjava una piulada que deia “Increïble! Quant més miro els resultats, més penso que són d’un altre país que no és el meu”. Li dono tota la raó! Mirar-se el mapa de resultats posa els pèls de punta a la gent d’esquerres, als sobiranistes i als que són totes dues coses alhora, perquè demostren que en aquesta Espanya no hi tenim lloc, que no hi ha res a negociar en una Espanya on guanya les eleccions un cop rere altre el partit amb més taques de corrupció de tots. L’entesa amb aquesta Espanya on destrossar la sanitat als catalans dóna vots en altres territoris és un miratge.
Ja sabia d’antuvi que la cita amb les urnes del 26-J no canviaria res. Però constatar que el PP obté 137 escons, 14 més que el 20-D, i que el seu líder en surt reforçat, malgrat destacar per la seva inacció, cou. Sort que els independentistes ens podem guarir les ferides amb els resultats dels comicis a Catalunya, on la situació és gairebé calcada a la de fa mig any. En Comú Podem, malgrat estavellar-se a la resta de l’Estat, manté, i bé, el tipus a Catalunya, igual que ho fan Esquerra i Convergència. Només ha patit una mica més que el 20-D el PSC, que ha perdut un diputat en benefici del PP (precisament gràcies a perdre el seu representant al Congrés per Lleida).
Qui acabarà essent el president de l’Executiu central és una incertesa hores d’ara perquè l’aritmètica que van deixar les eleccions de diumenge continua essent complicada. Tot i que el senyor Rajoy té molts números de quedar-se a la Moncloa quatre anys més en ser el guanyador clar de les votacions i aconseguir un major suport dels electors, necessita pactar amb alguna altra força i/o l’abstenció d’altres per governar. La diferència aquest cop és que el cor em diu que ho aconseguirà. Quin panorama que ens espera!
De petita "m’empassava" els llibres que donava gust. Sempre tenia temps per llegir una pàgina més i per escoltar les històries i llegendes que m'explicava el meu avi Miquel. Una jove Lourdes va decidir estudiar Comunicació Audiovisual perquè volia canviar el món. Però de moment ha estat el món qui m'ha canviat a mi i la meva manera d'entendre la vida.