,
13/03/2018
Reflexions
Imatge d'unes nenes mostrant missatges protesta
Foto:
Nicole Adams on Unsplash

Si totes les dones s'aturen, s'atura el món sencer

Són moltes les veus, masculines però també femenines, que han qüestionat la vaga feminista d'aquest 8-M. Un dels darrers a fer-ho es va quedar ben descansat. Per al bisbe de Sant Sebastià, José Ignacio Munilla, el dimoni s'amaga rere el "feminisme radical", que, al seu parer, juga contra les pròpies dones. Per al religiós el que ens convé és un "feminisme sa", un feminisme mutilat (diria jo) que no aspiri a un canvi radical de la nostra societat per posar fi, d'una vegada per totes, a la discriminació per raons de gènere.

No em neguareu que afirmacions com les del bisbe Munilla ens donen energia suficient per alçar la nostra veu per fer que ningú ignori les peticions i propostes d'una part tant important de la població. Però si us en calen més, les impulsores de la vaga de dones del passat 8-M exposen a la seva web (vagafeminista.cat) una pila d'arguments pels quals les dones que defensem la igualtat havíem de secundar la vaga.

Encara que no ho féssiu, si després de llegir el seu argumentari us en penediu, no patiu. Canviar la nostra societat no és cosa d'un sol dia i mai és tard per posar-s'hi. Potser no compartim fil per randa tot el que s'hi detalla, però segur que la majoria de nosaltres ens hi veiem més o menys reflectides i, en conseqüència, compartim posicions.

Oi que volem posar fi a totes les violències masclistes? Oi que n'estem tipes d'agressions, humiliacions, marginacions o exclusions? Oi que no volem que es discrimini les persones per la seva orientació o identitat sexual? Oi que el treball domèstic i de cures continua recaient sobre les nostres espatlles i no se'ns reconeix com voldríem? Oi que rebutgem cobrar menys que els nostres companys homes per la mateixa feina? Oi que volem ser lliures per escollir sobre el nostre propi cos i que no se'ns criminalitzi per fer-ho? Oi que volem que totes les dones, sigui quin sigui el seu origen, tinguin garantits els mateixos drets?...

Per tant, més enllà de la repercussió que pugui arribar a tenir la vaga (que van secundar milions de dones arreu del món), cal que les dones que vulguem que les coses canviïn ens hi arromanguem. Si totes ens aturem, s'atura el món sencer.

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

De petita "m’empassava" els llibres que donava gust. Sempre tenia temps per llegir una pàgina més i per escoltar les històries i llegendes que m'explicava el meu avi Miquel. Una jove Lourdes va decidir estudiar Comunicació Audiovisual perquè volia canviar el món. Però de moment ha estat el món qui m'ha canviat a mi i la meva manera d'entendre la vida. 
 

01/02/2019
Les crítiques mai no agraden. No conec ningú que no es posi a la defensiva en entomar una crítica, encara que sigui constructiva. No sóc una excepció.
16/01/2019
Aquest inici d'any no m'agrada. Ja té unes quantes coses que voldria canviar, la que més m'enfurisma de les quals m'interpel·la directament com a dona.
22/11/2018
El pitjor que ens pot passar a la vida als que som pares és perdre un fill. També quan la mort d'aquest fill es produeix durant el període perinatal o gestacional. Sé de què parlo.
28/09/2018
Quarts de set del matí. Fa estona que dono tombs al llit, sola (el meu marit és al col·legi electoral del poble), tot esperant que soni el despertador.
07/09/2018
Avui fa un any que tot va començar.
11/07/2018
Demà se celebra el dia gros dels San Fermines, una festa tenyida per la polèmica arran de la violació múltiple que va patir-hi una jove ara fa dos anys.
21/06/2018
La setmana passada fou notícia la situació de l'Aquarius, un vaixell de l'ONG SOS Mediterranée France que va pass