Tornem a començar?

A la vida hi ha diverses maneres d'aconseguir els nostres objectius: podem mirar de convèncer el contrari que la nostra proposta és l'encertada, podem tirar pel dret i imposar-la o podem consensuar una via que complagui ambdues parts. Quina és la sortida que menys us agrada? A mi que m'hi obliguin és l'opció que menys m'atreu i he comprovat que acostuma a ser la més conflictiva.

L'ús de la força sol tenir més efectes (col·laterals o no) adversos que no beneficis. Fixem-nos en la criança i l'educació, per exemple. Qui no ha estat testimoni d'una sonora rebequeria d'un infant? I què passa com més se'l renya? Deixa de plorar o ho fa amb més força si pot? Fem l'esforç de recordar la nostra joventut, què passava amb tot allò que ens prohibien els pares? Doncs que lluny de fer-los cas, encara que fos el millor (i els anys ho hagin demostrat), ho desitjàvem amb més intensitat!

Per això, canviaria l'ús de la força per la força de la raó en tots els aspectes de la nostra vida. De fet, les tendències actuals de criança passen més per establir pocs i ferms límits en els quals els nostres fills i filles puguin exercir la seva autonomia que per ser autoritaris. Dit d'altra manera, no es tracta pas de dir "no" a tot sinó de dir "no" estrictament quan és necessari i de permetre als infants prendre les seves pròpies decisions ja des de ben petits perquè, d'altra banda, n'afrontin les conseqüències (sempre d'acord amb les possibilitats, és clar! Recordem que es tracta d'educar no pas de maleducar).

Parlar, negociar i cercar solucions que no només complaguin un dels actors acostuma a ser més útil, potser no a curt però sí a mig o llarg termini. També en política (ho he defensat en incomptables ocasions)  i voldria que ho entengués tothom, sobretot els polítics que ens governen o pretenen fer-ho (sigui on sigui), però molt em temo que n'hi ha que s'han deixat enlluernar per les enquestes (que els són favorables) i són incapaços de veure-hi més enllà o, el que és pitjor, no volen fer-ho perquè no els convé.

Per asseure's a negociar cal fer-ho amb honestedat i voluntat de diàleg, no pas amb la intenció d'aconseguir que el nostre interlocutor s'agenolli ni amb ànim de venjança. Només així podrem tornar a començar.