Jump to navigation
Un dels gags de Polònia, el musical que més gràcia em va fer tant dijous passat quan el van emetre per televisió com en viu i en directe al teatre (era el meu regal de Reis d’enguany), tenia a veure amb l’Alícia Sánchez-Camacho, líder dels populars catalans que ara serà rellevada per l’exalcalde de Badalona, el senyor Albiol, com a cap de llista a les eleccions del 27-S. Uns comicis que ells (el PP) segueixen sense admetre que seran “diferents”.
En l’acudit en qüestió l’Alícia (que intentava convèncer en Mas que l’endemà no declarés la independència de Catalunya des del balcó de la Generalitat) li demanava al president que què tenia l’esmentat balcó que no tingués ella. La resposta d’en Mas (interpretat per un Bruno Oro magistral) no necessita aclariments: “Està més ben restaurat”.
Alguna cosa em diu que a ella, si és que ha vist el musical de la gent de Minoria Absoluta, el gag segurament no li hagi fet gota de gràcia (segurament la resta de l’obra tampoc). Potser pel caràcter premonitori que desprenia i que aquest dimarts s’ha confirmat. Tot i que Sánchez-Camacho ha volgut evitar lligar l’anunci a una possible retirada seva i ha insistit que Albiol és el seu candidat i que l’anunci el fa ella com a presidenta del partit a Catalunya (un càrrec que mantindrà mentre duri el mandat), els resultats que ha obtingut el PP darrerament, que com més va pitjor, han obligat el PPC a moure fitxa si és que vol tenir res a pelar al Parlament l’endemà del 27-S.
La seva aposta ha estat una persona que precisament no deixa indiferent ningú (només cal recordar què passava portes de l’Ajuntament de Badalona enfora el passat 13 de juny). El seu polèmic eslògan de campanya en les passades eleccions municipals (“Netejant Badalona”) i les seves sempre polèmiques paraules fan pensar en una campanya agressiva que aixecarà passions o ampolles segons qui les escolti. Segur que no ens avorrirem pas aquest setembre!
Tot el contrari, aquesta campanya promet, més que mai. Tant pels partidaris de la independència (bona part dels quals tornen a tenir els ànims pels núvols des que es va presentar la llista Junts pel Sí encapçalada per Raül Romeva, Carme Forcadell, Muriel Casals, Artur Mas i Oriol Junqueras) com per als seus detractors.
Som a l’estiu, temps de vacances per a molta gent. Però aquest cop segur que n’hi ha molts que o bé ja les han fet o bé les deixen per a més endavant. El futur de Catalunya està en joc i tothom, sense excepcions, que vulgui fer un bon paper el 27-S ha de treballar de valent també ara, a l’estiu. Els arguments sense fonament i basant-se en la mentida i/o la por (que tot sovint empra un partit que tots coneixem) no haurien de tenir espai en aquesta campanya electoral tan transcendent. Hauria de ser plena de raonaments en majúscules sobre què ens espera als catalans, a tots, el 28-S, passi el que passi el dia abans. Ja cal que agafem forces... les necessitarem. Bones vacances!
De petita "m’empassava" els llibres que donava gust. Sempre tenia temps per llegir una pàgina més i per escoltar les històries i llegendes que m'explicava el meu avi Miquel. Una jove Lourdes va decidir estudiar Comunicació Audiovisual perquè volia canviar el món. Però de moment ha estat el món qui m'ha canviat a mi i la meva manera d'entendre la vida.
