,
30/07/2015
Reflexions
Imatge promocional de 'Polònia, el musical'
Foto:
Minoria Absoluta

Vacances... per a tothom?

Un dels gags de Polònia, el musical que més gràcia em va fer tant dijous passat quan el van emetre per televisió com en viu i en directe al teatre (era el meu regal de Reis d’enguany), tenia a veure amb l’Alícia Sánchez-Camacho, líder dels populars catalans que ara serà rellevada per l’exalcalde de Badalona, el senyor Albiol, com a cap de llista a les eleccions del 27-S. Uns comicis que ells (el PP) segueixen sense admetre que seran “diferents”.

En l’acudit en qüestió l’Alícia (que intentava convèncer en Mas que l’endemà no declarés la independència de Catalunya des del balcó de la Generalitat) li demanava al president que què tenia l’esmentat balcó que no tingués ella. La resposta d’en Mas (interpretat per un Bruno Oro magistral) no necessita aclariments: “Està més ben restaurat”.

Alguna cosa em diu que a ella, si és que ha vist el musical de la gent de Minoria Absoluta, el gag segurament no li hagi fet gota de gràcia (segurament la resta de l’obra tampoc). Potser pel caràcter premonitori que desprenia i que aquest dimarts s’ha confirmat. Tot i que Sánchez-Camacho ha volgut evitar lligar l’anunci a una possible retirada seva i ha insistit que Albiol és el seu candidat i que l’anunci el fa ella com a presidenta del partit a Catalunya (un càrrec que mantindrà mentre duri el mandat), els resultats que ha obtingut el PP darrerament, que com més va pitjor, han obligat el PPC a moure fitxa si és que vol tenir res a pelar al Parlament l’endemà del 27-S.

La seva aposta ha estat una persona que precisament no deixa indiferent ningú (només cal recordar què passava portes de l’Ajuntament de Badalona enfora el passat 13 de juny). El seu polèmic eslògan de campanya en les passades eleccions municipals (“Netejant Badalona”) i les seves sempre polèmiques paraules fan pensar en una campanya agressiva que aixecarà passions o ampolles segons qui les escolti. Segur que no ens avorrirem pas aquest setembre!

Tot el contrari, aquesta campanya promet, més que mai. Tant pels partidaris de la independència (bona part dels quals tornen a tenir els ànims pels núvols des que es va presentar la llista Junts pel Sí encapçalada per Raül Romeva, Carme Forcadell, Muriel Casals, Artur Mas i Oriol Junqueras) com per als seus detractors.

Som a l’estiu, temps de vacances per a molta gent. Però aquest cop segur que n’hi ha molts que o bé ja les han fet o bé les deixen per a més endavant. El futur de Catalunya està en joc i tothom, sense excepcions, que vulgui fer un bon paper el 27-S ha de treballar de valent també ara, a l’estiu. Els arguments sense fonament i basant-se en la mentida i/o la por (que tot sovint empra un partit que tots coneixem) no haurien de tenir espai en aquesta campanya electoral tan transcendent. Hauria de ser plena de raonaments en majúscules sobre què ens espera als catalans, a tots, el 28-S, passi el que passi el dia abans. Ja cal que agafem forces... les necessitarem. Bones vacances!

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

De petita "m’empassava" els llibres que donava gust. Sempre tenia temps per llegir una pàgina més i per escoltar les històries i llegendes que m'explicava el meu avi Miquel. Una jove Lourdes va decidir estudiar Comunicació Audiovisual perquè volia canviar el món. Però de moment ha estat el món qui m'ha canviat a mi i la meva manera d'entendre la vida. 
 

31/01/2018
El passat cap de setmana vaig somniar-hi. Sóc a l'església del poble (no sé ben bé per què), giro el cap a l'esquerra en sentir una presència i allí la veig, amb un somriure d'orella a orella saludant tothom.
03/11/2017
"M'odien, i això no té importància; però m’obliguen a odiar-los, i això sí que en té."       JOAN FUSTER
25/10/2017
Mama, què demana tota aquesta gent que porta la mateixa samarreta? Mama, com és que no deixen votar? Mama, tothom vol la independència de Catalunya?
18/10/2017
Tinc ben après que mai no plou a gust de tothom. Passa en petit comitè.
20/09/2017
Davant la que tenim a sobre jo que parlo de política en aquest bloc restava silent. El meu silenci no es deu pas al fet que no tingués res a dir. Tot el contrari. Tinc molt a dir, massa coses a dir.
23/08/2017
Mai no m'havia costat tant trobar les paraules com avui. No em surten i les poques que ho fan no sé si són les encertades. Des de dijous 17 a la tarda tinc clar de què ha de tractar aquest editorial.
13/07/2017
Les dones som les úniques que podem parir.