Vacunar-se o no vacunar-se

Vacunar-se o no vacunar-se, vet aquí el dilema. Una disjuntiva, però, que no es plantegen els infants (destinataris de bona part de les vacunes que preveu el calendari de vacunacions sistemàtiques), sinó els pares del 5 % de la població que considera més plausible assumir el risc que el seu fill contragui una malaltia que els efectes adversos que pugui desencadenar la vacuna per impedir que emmalalteixi. La polèmica està servida entre els partidaris i detractors de la vacunació sistemàtica. El motiu, el primer cas de diftèria en 28 anys a l’Estat espanyol.

Als pares no ens agraden els riscos quan parlem dels nostres fills i menys encara en termes de salut. D’aquí que la immensa majoria ens refiem dels professionals del ram i optem per administrar les vacunes als nostres fills, alguns fins i tot les que no són obligatòries, a fi de protegir-los i evitar el risc que caiguin malalts. Altres pares, pocs al nostre país, prioritzen els efectes secundaris que pot arribar a causar una vacuna a l’hora de decidir. Com a mare, entenc el seu raonament, però no el comparteixo i se’m posen els pèls de punta només de pensar que la seva decisió algun dia pogués comprometre la salut de la meva filla.

Tot i així, considero que aquests dies se n’han dit de molt grosses contra els contraris a les vacunes, als quals s’ha titllat d’insolidaris, irresponsables (com ha fet el president del Col·legi de Metges de Barcelona, Jaume Padrós, per exemple) i no sé quantes coses més. Se’ls ha criminalitzat quan són pares com tots, que busquen el bé dels seus fills.

De totes maneres, caldria aprofitar que s’ha obert la porta del debat per fer pedagogia i (ben)informar dels pros i els contres de la vacunació sistemàtica uns pares que desconeixem moltes de les malalties per les quals s’administra una vacuna pel simple fet que la vacunació sistemàtica gairebé les ha esborrat del mapa. Potser n’hi ha que no siguin mortals, però les greus seqüeles que poden deixar bé s’ho mereix.

No proposo, com fa el periodista Jordi Guardiola a l’article “Conscienciar per la cartera”, fer pagar els pares d’un nen no vacunat si es posa malalt com un bon dia es va amenaçar de fer amb els excursionistes irresponsables, però sí que demano que prenguem decisions amb responsabilitat, ja que malauradament no existeix cap vacuna contra la ignorància.

És el mínim que els devem als nostres fills i als ciutadans d’indrets del món menys afavorits. Com bé defensa la filantropa Melinda Gates, esposa de Bill Gates, no ens podem permetre el luxe de no vacunar els nostres fills sense raonar “quan a l’Àfrica hi ha mares que caminen quilòmetres i fan hores de cua” perquè la mort no s’emporti els seus petits.