Jump to navigation
El futbol transforma (malauradament a pitjor) molta gent. Conec molts homes pacífics i racionals que esdevenen viscerals quan es calcen les botes i entren en el terreny de joc (de dones que hi juguin no en conec tantes, però no vol dir que no n’hi hagi) o que escridassen tothom asseguts des de les grades quan el joc s’escalfa una mica.
Fa temps que vaig deixar d’anar a veure jugar el meu marit, entre altres, per aquest motiu. Em posaven nerviosa els crits del públic quan s’acostava el final del partit, que resultaven incomprensibles per algú que no sentia la mateixa passió pel que passava dins el camp. El to de veu i les paraules emprades per alguns per referir-se a l’àrbitre, els jugadors o l’afició del contrari sovint eren fora mida i no em semblaven res a ensenyar a la meva filla. Però si fins i tot en alguna ocasió vam sortir al diari perquè els mossos havien de socórrer l’àrbitre en xiular el final del matx!
La situació, lluny de millorar, ha empitjorat. Ho assegura la Federació Catalana de Futbol, que ha anunciat que posarà fil a l’agulla per deixar els violents (tant si exerceixen la violència física com verbal) lluny del terreny de joc, com publicava el dimarts 14 d’abril el diari Segre. Amb el lema Prou violència al futbol l’ens que presideix el lleidatà Andreu Subies vol eradicar els insults xenòfobs i de gènere dels camps de futbol de tot Catalunya i marcar així el camí a seguir per a la resta de federacions espanyoles.
Per tant, la Federació ja no tan sols tindrà potestat per sancionar els membres dels clubs violents sinó també els seus aficionats o fins i tot els pares dels jugadors que no actuïn d’acord amb el reglament de conducta i el codi ètic que preveu tenir enllestit per a la propera temporada.
Aquesta mesura segur que s’interpreta com una bona notícia per als que, com jo, pensen que el futbol (com tants altres esports d’equip) hauria de fomentar valors com el treball en equip, el respecte i l’esforç, sobretot quan “juguem” amb infants. Però hem d’admetre que complicarà, i força, el dia a dia dels clubs de futbol. Ja em puc imaginar la polèmica que esclatarà quan un club veti l’entrada a un camp de futbol a un seguidor o al pare o mare d’un jugador. En els pobles petits, com el meu, això podria donar lloc a la tercera guerra mundial! Per tant, caldrà veure com s’adapta al dia a dia aquesta benvinguda proposta per treure targeta vermella als violents.
De petita "m’empassava" els llibres que donava gust. Sempre tenia temps per llegir una pàgina més i per escoltar les històries i llegendes que m'explicava el meu avi Miquel. Una jove Lourdes va decidir estudiar Comunicació Audiovisual perquè volia canviar el món. Però de moment ha estat el món qui m'ha canviat a mi i la meva manera d'entendre la vida.
