L’abisme que ens separa

Les diferències entre homes i dones avui són menys que fa cent anys. No podem negar (encara que siguem feministes fins al moll de l’os) que s’ha fet un llarg recorregut, però encara hi ha un abisme que ens separa. Avui, en ple segle XXI, hem assolit la igualtat legal, però no la real. Ras i curt.

Ho puc comprovar en petits detalls del dia a dia. Us en poso un exemple emprant la meva filla i el seu cosí. A la primera li regalen nines (a les que no els fa ni cas, per cert) i tota mena de joguines en què el rosa abunda i al segon, tractors i tota mena d’estris amb rodes (que li agraden amb bogeria, tot sigui dit). Però, si bé el meu nebot sent absoluta aversió per les nines (us ben juro que se les mira amb cara de fàstic) no defuig de jugar amb altres joguines “associades” a nenes, com la cuineta o la cadireta de passeig (que ja gairebé ha perdut les rodes de tant que s’hi han passejat l’un a l’altra). Per contra, tot i que a la meva filla l’entusiasmen les princeses (m’he arribat a convèncer que és una atracció innata), també li agraden les motos i els cotxes i els jocs més actius. Ho demostra quan intenta entabanar son cosí perquè li’n deixi o quan m’estiren un per cada mà perquè els empaiti.

Tant nosaltres com els meus cunyats defensem que hem d’educar els nostres fills en igualtat, però l’entorn social no ens hi ajuda prou perquè encara hi ha molts tòpics, massa, per desterrar. Cert és que l’Ares i el Marcel tenen tarannàs molt diferents. L’una és reposada i curosa, l’altre és mogut i destraler. “Com es nota que l’Ares és nena i son cosí, un xicotot!”, ens sentim dir, se senten dir. Però no seria més encertat pensar que no és tant qüestió de gènere sinó de personalitats?

Detalls com aquest poden semblar insignificants però no ho són. Si una nena sempre rep nines i un nen cotxes, no els estem transmeten un missatge (erroni per cert)? Si els etiquetem, no els condicionem? Canviar la definició de gènere que tenim avui dia no és feina fàcil, però cal fer-la. Tant des de la llar, l’entorn laboral, com des de les administracions. Aconseguir que la igualtat entre homes i dones sigui real és cosa de tots. Cal treballar-hi dia dia no tan sols quan s’acosta el 8 de març, Dia Internacional de la Dona.

Només així aconseguirem que a la dona (o l’home) que decideix reduir la seva jornada laboral per tenir cura dels fills no se la miri malament, només així reduirem la bretxa salarial entre els uns i les altres, només així els i les joves podran estudiar el que els plagui sense temor al rebuig, només així construirem un món en què les nenes desitgin assemblar-se a la princesa Mérida de la pel·lícula 'Brave' que a qualsevol de les altres princeses Disney, només així construirem una societat en què reivindicacions com aquesta siguin innecessàries i ja no hi sigui l’abisme que ens separa.