L'escollit: 'La pasión según Karina Krunz' - Rosario Curiel

22/01/2019
'La pasión según Karina Krunz' Una lectura per entendre i aprendre

El mes passat la recomanàvem al post ‘Literatura per a regalar’, ara us porto a ‘L’escollit de Gener’ la ressenya d’aquesta ‘La pasión según Karina Krunz’, la nova novel·la de la lleidatana Rosario Curiel. Així mateix, dir que el pròxim 31 de Gener estarà presentant-la al Cafè del teatre de Lleida.

En la sinopsi de 'La pasión según Karina Krunz' l'editorial ens conta que "suposa una reflexió sobre la complexitat de les relacions entre pares i fills i sobre les ruïnes afectives que porten a la necessitat de resoldre les dependències emocionals a fi de poder sobreviure." I és un perfecte resum sobre la intencionalitat de la novel·la, o almenys, el que perceps i el que et queda després de llegir-la.

Aquí ens trobem a la Karina Krunz, enmig de la crisi existencial de la trentena. Ella serà l'eix vertebrador de la història, l'eix sobre el qual pivota tot. Des del principi apareixeran una sèrie de personatges, que Curiel sap construir i manejar amb pols i destresa. Família amb interdependències, relacions complicades, suïcidi i moltes preguntes per a trobar-li sentit a la vida i la forma més adequada de viure-la. Cal destacar també el personatge del pare, amb qui Karina haurà de trobar la forma d'encaixar una relació complicada a causa de certs episodis del passat i actituds del present que cremen tant com el foc. Durant l’obra hi trobarem moltes referències als clàssics, però val a dir que, tot i això, els temes i els problemes que es tracten són de rabiosa actualitat, reconeixibles per tothom. Obligat afegir que l'embolcall de tot plegat el posa la música, la barroca en concret i Bach sent encara més precisos.

"Necesito meterme en la vida de otras personas, luchar contra los recuerdos, los recuerdos definen a las personas, la identidad es una sustancia fluida hecha de recuerdos, los recuerdos cambian la identidad. Eliminar, eliminar recuerdos, necesario para vivir, pero anula la identidad: nos convierte en seres sin salida."

La prosa de Curiel és visceral i indòmita, àmplia quant a vocabulari, a moments filosòfica, en altres insubordinada, aparentment desordenada, encara que només es tracti d'això, d'aparença premeditada, disposada per a un fi. Com en anteriors novel·les de la lleidatana, tan interessant com el que ens conta ho és el que podem llegir entre línies. No parlem d'una desconeguda, Curiel ha estat finalista del Nadal i del Lara, i ja porta uns quants llibres a la seva esquena.

Rosario Curiel, finalista del Premi Nadal i Fernando Lara presenta el 31 de Gener a Lleida

Si busques una novel·la "entretinguda", de consum fàcil i ràpid, oblida-ho, tens a grans editorials que t'oferiran aquest producte sense que tinguis ni tan sols que buscar. Però si en canvi ets dels qui no es conformen i prefereixen alguna cosa que t'aporti culturalment i que sàpiga transmetre emocions i sentiments a través d'una depurada tècnica narrativa, llavors no dubtis a llegir-la.

 

Títol original: La pasión según Karina Krunz
*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.