Montse Visa
,
12/09/2019
Família

Quan la natura és l’aula d’aprenentatge

Tres escoles bosc obren les seves portes aquest curs a Ponent amb l’educació viva i el joc lliure com a base d’un aprenentatge respectuós amb la naturalesa i l’entorn
Escola Bosc

Foto: 

Cedida
Amb l’arribada del setembre, milers d’alumnes lleidatans es preparen per tornar a les aules en els propers dies. Però no tots ho faran sota el sostre d’una escola tradicional. I és que moltes famílies prefereixen altres tipus d’educació alternativa que es materialitza en diferents corrents.

Un és el homeschooling o educació a casa. Un model a través del qual les famílies opten per educar els seus fills i filles fóra de les institucions educatives. La seva principal aportació és que permet tenir en compte les necessitats i desitjos particulars de cada infant. Una opció que crea molta controvèrsia a casa nostra però que, en canvi, gaudeix de molt bona salut en molts països com França, Itàlia o els Estats Units; on és una pràctica habitual, regulada, que ha demostrat tenir molt bons resultats acadèmics.

Si bé el homeschooling sembla viure en la clandestinitat, hi ha una altra forma d’educació viva que s’està implantant amb força a les comarques de Ponent. Es tracta de les escoles bosc, que utilitzen l’entorn natural com a aula per a les seves ensenyances. Fins a tres centres d’aquest tipus obren les seves portes aquest curs al territori. Dues a Les Garrigues, com són L’Escoleta del Mas, a Juneda, sota el paraigua de la granja escola La Manreana; el projecte A Cau de Bosc, a Tarrés; i l’Escola Bosc el Saüc, a Montgai (La Noguera), impulsada per l’Associació el Saüc, formada per diverses famílies.

Es tracta de projectes normalment impulsats per associacions de famílies o per docents que entenen l’educació com un acompanyament respectuós a l’infant i que busca, a través d’aquesta, un desenvolupament holístic (físic, mental, social, emocional, cognitiu i essencial) de l’individu des de la seva infància. La natura, l’educació viva i el joc lliure són els eixos vertebradors d’aquestes escoles. L’entorn habitual on es duen a terme les activitats diàries és el mateix bosc o la natura, comptant sempre amb un espai tancat com a refugi. És pels seus camins i entre els seus arbres on els petits aprenen diferents valors i habilitats que despertin la seva curiositat per explorar i investigar el seu entorn. La naturalesa els aporta un escenari amb formes, colors, mides i materials canviants i un espai on l’infant pot sentir-se lliure.

Aquests projectes estan inspirats en els models d’escoles bosc del nord d’Europa que van sorgir als anys 50, i que, a més de promoure el respecte per la natura i l’ecologia, treballen especialment l’autonomia de l’individu, l’acompanyament emocional o el respecte pel ritme dels infants. A més, en un entorn cada vegada més digitalitzat, on els nens i nenes passen hores davant de les pantalles i allunyats dels carrers, aquest model es basa en passar temps a l’aire lliure. Igual que en el homeschooling, el model  de les escoles bosc aposta per un acompanyament respectuós de cada nen i nena. L’edat d’entrada a aquestes escoles depèn de cada centre, sent habitual que els seus alumnes tinguin entre 2 i 6 anys.

Tot i que el model de l’escola bosc arriba a Ponent aquest curs, la seva incursió a Catalunya es remunta al 1914, quan va obrir les portes l’Escola Bosc de Montjuïc. Un centre creat per tal d’oferir un entorn més saludable als nens i nenes de Barcelona que tenien problemes respiratoris. Amb el lideratge de Rosa Sensat, aquesta escola situada a la muntanya de Montjuïc, lluny de la contaminació de la ciutat, va esdevenir una escola integral laica i en català, on s’aplicaven els principis de les escoles noves d’Europa sense deixar de banda l’objectiu de caire social pel qual s’havia creat. A hores d’ara podem trobar escoles bosc a tot el territori com ara l’Escola Bosc Arrels, la primera de la província de Lleida, que es troba a Bellver de Cerdanya.

També et pot interessar