Glòria Sala
,
29/08/2014
Fires i festes

Albert Parra: 'Aquest any volem potenciar l’encesa de la Universitat, és el que més sobtarà'

És el cinquè any que Albert Parra, d’Alea Teatre, és director artístic de l’Aquelarre el 29, 30 i 31 d’agost a Cervera

Foto: 

Surtdecasa
El Mascle Cabró és el símbol més popular de l'Aquelarre
A mesura que s’acosta l’Aquelarre, l’Albert Parra, director d’Alea Teatre, va exagerant els seus tics nerviosos. Porta la festa a la sang i si de normal el cap no li para, aquests dies encara menys. Ens trobem al teatre del Casal de Cervera, campament base d’assajos i vestuaris. A les entranyes de l’escenari, sota la tramoia i envoltats de vestits, tambors, atrezzo i la mirada enigmàtica del Mascle Cabró, ens explica com es prepara el 37è Aquelarre. Parla amb un to extranyament relaxat per les dates en les quals estem. Potser és que, després de 4 anys al capdavant de la direcció artística de l’Aquelarre, un comença a agafar confiança.
"L'Aquelarre de Cervera passa a Cervera i amb la gent de Cervera. És inconcebible sense les entitats"

És el vuitè any no consecutiu que Alea Teatre dirigeix l’espectacle de l’Aquelarre i per a tu és el cinquè. Encara no ho has explicat tot?
No es tracta d’explicar res. Jo sóc un enamorat de Cervera i de l’Aquelarre. Per a mi, estar al capdavant de la direcció artística de la festa és un repte cada any.

Quin espectacle veurem aquest any a l’Aquelarre?
L’Aquelarre és una festa amb uns protocols molt marcats, que se segueixen sempre: el primer acte, amb l’encesa de la Universitat; el segon acte amb l’invocació i l’aparició del Mascle Cabró i el tercer acte, amb l’escorreguda del Mascle i el Foqueral. Tot i això, el que intentem és que l’espectacle sorprengui cada any, que sigui diferent. Aquest any, la principal novetat ve donada per la reforma de la plaça de la Universitat, que fa que el concepte de la sortida sigui diferent. Volem potenciar molt l’encesa de la Universitat perquè amb la nova personalitat de la plaça se li pot donar molta més potència, serà molt més visual. És el que més sobtarà.

L’any passat, sota la direcció artística de la Silvia Pons, l’espectacle va agafar un caire diferent, més carnavalesc, més transgressor, amb una línia més “gamberra”. Els teus espectacles, en canvi, destaquen per la seva visualitat i espectacularitat. Continues en aquesta línia?
Bé, a mi m’agrada. Sobretot en el segon acte, a mi m’agrada jugar amb l’efecte plàstic, entenc que la gent no ve a veure únicament l’espectacle, o el correfoc, o un grup. Jo entenc que el moment de l’espectacle és un moment que la gent vol tenir la sensació que està en un espectacle, que veu una cosa diferent. Si... jo tinc tendència a que m’agradin les coses grans, entenc que és un espectacle en una plaça gran que permet fer coses grans. Però cada director artístic té la seva pròpia visió i això és riquesa. La Silvia va explicar la seva manera de veure un Aquelarre i cada director explica la seva. Jo sóc més d’efectes plàstics.

Efectes plàstics per explicar, què?
Aquest any ho hem concebut tot amb aquesta nova manera de veure la plaça de la Universitat, amb un espectacle que ens fes lluir també, per donar-li un pes específic a la sortida. L’eix temàtic seran les constel·lacions, partint des del Big Bang, de com la matèria es contrau fins que explota i a partir de que explota, tot això és el que veurem a la sortida. És a dir, de com des del Big Bang es creen les constel·lacions i com teatralment juguem amb les constel·lacions mitjançant els 12 símbols del zodíac i la seva ascendència sobre els quatre elements naturals: terra, aire, aigua i foc. El Big Bang no deixa de ser una explosió i la sortida de la Universitat és, en el fons, l’explosió de la festa de l’Aquelarre.

L’aparició del Mascle Cabró és cada any el secret més ben guardat i també, un dels moments que genera més expectació. L’any passat va sorprendre amb l’aparició d’un Mascle Cabró amb cos de dona. Aquest any també hi haurà sorpresa?
Us convidem a venir! (riu) Sempre hi ha un efecte sorpresa en l’aparició del Mascle Cabró. El repte per al director artístic és com arribar a l’escorreguda del Mascle i que quedi integrat dins l’espectacle. Però això sempre és una sorpresa i cada any és diferent! Una de les peculiaritats que té l’Aquelarre com a festa tradicional, és que cada any l’espectacle sempre és una novetat. Moltes festes tradicionals tenen un protocol molt marcat i no se surt d’aquí. En canvi, un dels potencials que té l’Aquelarre és que cada any és diferent, amb lo qual sempre tens un motiu per repetir. Per mi això és un dels elements que fa de l’Aquelarre una festa tradicional atípica. I sobretot, que es faci des de totes les entitats locals, aquest és el seu valor afegit.

L’Aquelarre no s’entén sense la participació i implicació dels cerverins i de les seves entitats.
Rotundament no. Sense les entitats de Cervera no es pot concebre. Aquesta festa és tradicional cerverina, no es pot transportar. L’Aquelarre de Cervera passa a Cervera i només a Cervera. És incocebible sense Diables Carranquers, sense Bombollers, Bandtokades, Soundesecà... Té una estructura professional que passa al davant però tot està fet amb gent amateur. És un dels handicaps i premis de l’Aquelarre. És un producte professional que es treballa amb gent amateur molt organitzada. Totes les entitats de Cervera però també actors, ajudants... tot això té a veure amb el món de la ilusió, amb el fet que tots ens la sentim una festa nostra.

A banda de l’espectacle, aquest any també ets membre assessor de la festa. Hi ha alguna novetat a nivell organitzatiu?
La principal novetat és que es recupera el Portalet, l’espai rock que fa dos anys es va perdre i que molta gent ha trobat a faltar. Amb la recuperació del Portalet es manté, però, igualment, l’espai Pius XII. A nivell de correfoc, dir que aquest any es vol potenciar més que mai, amb més colles convidades.

Aquest és el primer any que combines la direcció artística de l’Aquelarre amb la feina d’assessor a la retaguarda de la festa. Què suposa estar al capdavant d’una festa com l’Aquelarre?
Suposa estar boig! (riu) No, ara en sèrio. Jo sóc un enamorat de Cervera i un enamorat de l’Aquelarre i tinc les eines i la gent per poder-ho fer. El contacte amb la gent és una cosa que m’apassiona. Però he de dir que tot això és possible gràcies a tot l’equip que té Alea al darrera. I també he de dir que tot això no és nou, si que és cert que ara mateix tinc la sensació que també he après molt amb els últims anys.

Han canviat les sensacions des del primer Aquelarre que et va tocar dirigir fins avui?
Senzillament en saps més. Això vol dir: tens més telèfons, saps a qui dirigir-te, com fer les coses, etc. Ho sents amb tota l’empenta, amb tota la ilusió i els mateixos nervis, però tens un grau d’experiència més. Tot i això, tots els Aquelarres són com petits fills, el primer és el primer, amb menys recursos que mai, amb el cor a la mà... el segons és el segon, el tercer és el tercer... i aquest, després d’un any d’interrupció, torna a ser una mica com el primer.

Nervis?
Quan venen els últims quinze dies, el telèfon no et deixa dormir, és un no parar. Tothom es comença a posar nerviós perquè tothom vol que la parcel·la que porta no falli. Això és màgic aquí a Cervera. Són vint dies de plorar, de riure, d’amagar-te sota el llit... de plorar, de plorar molt. Jo ploro molt!

Què fa de l’Aquelarre una festa especial?
Que és una festa d’arrel tradicional, malgrat que no té 500 anys d’història, una festa que va néixer del jovent de Cervera i que s’ha anat fent gran per l’esforç de la gent de Cervera. Des de Grepp que hi va ser fins que la festa es va fer més gran, com el Pep Oriol quan l’Aquelarre es va traslladar al castell, o gent com el Jordi Morales i el Misto, que ho van acabar portant a Cal Racó... sempre hi ha aquest relleu, per això és màgic! No és una entitat qui fa l’Aquelarre, sinó que és molta gent d’entitats diferents que dorm amb l’Aquelarre. Gent que prioritza l’Aquelarre a les seves vacances. Té el poder del col·lectiu. Durant l’agost, tothom a Cervera viu en el món màgic de l’Aquelarre. S’acaba l’Aquelarre i s’acaba alguna cosa a Cervera. Per nosaltres és com el final de l’estiu.

Si haguessis de definir l’Aquelarre amb tres paraules, quines serien?
Im-pres-sionant! (riu) Per mi és feina, és passió, és sacrifici.

Per acabar, demanem que ens diguis un lloc, a Ponent, per sortir de casa.
A les muralles de Cervera. 

 

Més informació www.aquelarre.cat

Tota la programació aquí

També et pot interessar