Les falles del Pirineu lleidatà

Comença la temporada fallaira al Pirineu de Lleida

Cristina Mongay

15/06/2016

Fires i festes

Sis mesos després que l’UNESCO les declarés Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, torna la temporada de falles al Pirineu lleidatà. Es tracta d’una de les cites més esperades de les nostres terres, no només pels seus veïns i veïnes, sinó també per tot tipus de visitants i curiosos interessats en aquesta tradició mil•lenària. Surtdecasa Ponent t’expliquem algunes de les seves curiositats. No et deixis perdre aquesta festa! Et farà viure el Pirineu com mai abans l’havies viscut!

L’1 de novembre del 2015 l’UNESCO va declarar les falles, els haros i els brandons dels Pirineus Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. Mesos desprès, i amb la vivència d’aquest episodi tant solemne, arriba de nou el temps d’aquestes festes, que brillaran amb llum pròpia a partir del 17 de juny en un total de setze indrets repartits arreu de la Província de Lleida.

En què consisteix la baixada de les falles?
Tot i que existeixen algunes variants locals, fonamentalment el punt de sortida de la festa s’engega al voltant del 23 de juny, durant la revetlla de sant Joan. És llavors quan els fallaires es troben a la plaça del poble i guiats pel fadrí major, el cap de colla, es dirigeixen al capdamunt d’un dels punts més elevats del municipi. Seguidament té lloc la plantada de les falles, és a dir, la presentació de totes les torxes que els joves (i les joves) solters del municipi faran córrer per la muntanya. I tots plegats s’esperen menjant, bevent i cantant al “Faro”, des d’on es visualitza tot el poble, fins que es pongui el sol.

La falla acostumen a ser una teia, d’uns dos metres de llargada, d’una sola peça i que pesa entre quinze i trenta quilos. El seu material és el pi o l’alzina, que prèviament s’ha assecat mesos abans, i es aguantada amb un filferro, claus i grampillons i un mànec de freixe o avellaner verd.

Un cop la nit és ben fosca, es cala foc a cadascuna de les falles i s’inicia la baixada de les torxes. Aquesta baixada serà liderada pel fadrí major, el capdavanter del grup, que els guia a l’interior del bosc i al transitar els carrers del poble. El recorregut dura unes dues hores i finalitza en una plaça, on tots i totes esperen amb emoció als fallaires i s’encén la foguera confeccionada amb les pròpies falles. La festa llavors no fa més que començar, ja que la música i el ball acompanyen al veïnatge i als visitants fins ben entrada la matinada.

El perquè de la festa es vincula directament amb els rituals del solstici d’estiu. Es diu que els fallaires s’apropien del foc solar durant aquella nit per ajudar a aquest astre a mantenir el cicle anual. És durant aquella nit quan l’energia i la màgia prenen major força i quan, ancestralment, s’ha cregut que la fecunditat i la regeneració de la vida tenia tenen més potència. La tradició oral diu també que les falles ajudaven a propiciar bones collites i a espantar els mals esperits que ens envolten durant el nostre dia a dia.

On es celebra la festa?
Els municipis on actualment es fa la festa de les falles a Lleida són: a la Ribagorça, a Barruera, Boí, Erill la Vall, Taüll, Vilaller, el Pont de Suert, Senet, Casós, Llesp i Durro; al Pallars Jussà, a la Pobla de Segur; al Pallars Sobirà, a Alins, Isil i Alòs d’Isil; i a la Vall d’Aran, a Arties i Les.

Tanmateix, la tradició es viu en altres racons del Pirineu català, aragonès, andorrà i francès. Es celebren a Bagà i Sant Julià de Cerdanyola; a Graus, Bonansa, les Paüls, Montanui, Saünc, Boltanya i San Chuan de Plan; a Sant Julià de Lòria, Escaldes-Engordany i Andorra la Vella; i a Banhèras de Luishon, Mostajon i Vall de Varossa.

Quan viure la festa?
La primera baixada de falles del Pirineu lleidatà es realitza a La Pobla de Segur el dia 17 de juny al vespre. El dia següent, s’inicia la temporada a l’Alta Ribagorça i, concretament, es fa al municipi de Durro, on es celebra la festa de Sant Quirc. La nit de Sant Joan omple de foc i de llum tot el Pirineu i ho fa amb un total de vuit baixades. Els municipis escollits són Boí, Casós, El Pont de Suert, Vilaller, Isil, Alins, Arties i Les. Enguany, el dia 25 de juny es preveu fer les de Senet.

A principis del mes de juliol es corren les falles de Barruera i d’Erill la Vall (la primera el dia 2 i la segona el 8), i durant la segona quinzena les de Taüll (el dia 15) i Llesp (el dia 23).

Tot i que la proposta de l’elevat les falles com element d’interès cultural mundial fou ideat per Andorra, aquesta declaració ha fet sumar a Catalunya un element més a la seva llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, encapçalada pels Castells i la Patum de Berga. I esperem que aquest pas permeti valorar com tant mereix aquesta festa; blindar el seu relleu generacional a través de les associacions de fallaires i assegurar que per molt anys més en puguem gaudir totes i tots.